Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
L’arrelament social del franquisme - Coggle Diagram
L’arrelament social del franquisme
Els partidaris de la dictadura (Adeptos o franquisme sociològic)
Grup heterogeni amb diverses motivacions:
Interessos materials: Oligarquia espanyola i burgesia catalana, beneficiades pel règim.
Motivacions ideològiques: Defensors de l’ordre, nacionalisme espanyol, catolicisme, feixisme (falangistes, carlins, petits propietaris).
Oportunisme polític: Adhesió per fer carrera política.
Corrupció: Especialment present a Catalunya, on la burgesia es beneficiava econòmicament del règim.
Col·laboradors repressius: Delators, advocats i capellans implicats en la repressió, que esdevenien incondicionals al règim.
Els pasivos (majoria de la població)
Evitaven significar-se políticament per por, misèria i repressió.
Apoliticisme marcat per l’experiència traumàtica de la guerra i la postguerra.
El silenci i el tabú com a mecanisme d’autoprotecció, afavorint l’oblit històric.
Els desafectos (opositors al règim)
Malgrat la propaganda franquista, hi havia un ampli rebuig social.
Principals opositors:
Classe obrera.
Partidaris del catalanisme, tot i que alguns ho refrenaven per influència del catolicisme i l’ordre capitalista.
Actitud de passivitat hostil: silenci forçat dels vençuts.
Els fonaments institucionals del règim
Exèrcit: Base de la dictadura, justificació basada en la victòria militar.
Partit únic (FET y de las JONS → Movimiento Nacional, 1958):
Organitzacions de control social
Frente de Juventudes
Sección Femenina
Sindicat Vertical (CNS/ONS)
Església
Justificava i defensava el règim
Controlava l’ensenyament i la moral pública
Actuava en l’adoctrinament i la repressió
El franquisme no estava aïllat de la societat, sinó que es sustentava en diversos sectors socials