Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
L’arrelament social del franquisme - Coggle Diagram
L’arrelament social del franquisme
El franquisme no era un règim aïllat sinó que comptava amb suport dins la societat.
Es classificava en població
Passius
Major part de la població
, intentant sobreviure sense significar-se políticament.
Va provocar una pèrdua de la memòria històrica (èxit del franquisme en domesticar la societat).
Silenci i tabú
sobre el passat per evitar problemes i experiència personal de patiment, misèria i por.
Desafectes
Contrari al discurs oficial de suport unànime al franquisme.
Règim odiat per molts, especialment per
classe obrera
(principals opositors) i
catalanistes
(hostils, tot i que alguns ho dissimulaven per motius econòmics i religiosos).
Adeptes
Conjunt heterogeni de persones amb diferents motivacions:
Adhesions per motius ideològics
(ordre, nacionalisme espanyol, catolicisme).
Falangistes, carlins, petits i mitjans propietaris agraris.
Adhesió oportunista
(per obtenir càrrecs polítics).
Adhesions per interessos materials
(oligarquia espanyola, burgesia catalana).
Delators, advocats i capellans compromesos
amb la repressió (per evitar represàlies).
Corrupció
(especialment a Catalunya, on la burgesia es va adaptar al règim).
Fonaments institucionals del règim
FET y de las JONS
(Partit únic → "Movimiento Nacional" el 1958)
Frente de Juventudes
Sección Femenina
Sindicat Vertical (CNS/ONS)
SEU (Sindicat Estudiantil Universitari)
Federacions esportives
Església:
Activa en la propaganda i repressió.
Beneficis: control de l’ensenyament i moral pública, finançament estatal.
Exèrcit:
base de la dictadura, justificada pel "dret de les armes".