Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
5.9. L’oposició al primer franquisme - Coggle Diagram
5.9. L’oposició al primer franquisme
L’exili
Primera destinació: camps de concentració francesos (Rosselló i Nord d’Àfrica).
Maltractament del govern francès: antipatia ideològica i menyspreu racista.
Destins posteriors:
La meitat van tornar a Espanya enganyats per la falsa promesa d’absència de represàlies.
La resta es va establir sobretot a França i Mèxic.
400.000 persones van fugir d’Espanya.
Paper dels exiliats
Molts capturats i deportats a Mauthausen, on la majoria van morir.
Pèrdua de capital humà per a Espanya i Catalunya (intel·lectuals, professionals qualificats...)
Gran participació a la Resistència francesa contra els nazis (1940-44).
Institucions a l’exili
Govern republicà espanyol a l’exili
Paralitzat per la manca de fons i divisions internes.
Generalitat a l’exili
Josep Irla substitueix Companys, amb grans dificultats.
1954: dimissió d’Irla, relleu de Josep Tarradellas.
Partits i sindicats:
Sobrevivents: ERC, POUM, CNT.
Sostinguts per la Komintern: PSUC, PCE.
Fracàs de l’oposició republicana
Clandestinitat i estratègia:
Objectiu: aglutinar el rebuig al franquisme.
Consignes: unitat nacional, vaga general, enderrocament del règim
Mètode
"Enllaços": agents enviats per mobilitzar la població (sobretot obrers).
"Agitació": activisme per instigar revoltes.
Direcció de l’oposició des de l’exili.
Dificultats i fracàs:
Passivitat popular per por i trauma de la Guerra Civil.
Esperances fallides:
1944: Liberació de França → esperança d’ajuda aliada.
1945-47: Aïllament del franquisme → es va trencar amb l’acceptació internacional.
Forta repressió policial → "Caigudes" (detenció i tortura d’enllaços).
Naixement del nou antifranquisme
Aparició d’un nou moviment als anys 50:
Protagonistes: obrers i estudiants (generació no marcada per la Guerra Civil).
No vinculat als republicans en exili.
Sense estructura ni organització política.
Descontent general contra el règim, no tant per la República.
Fets destacats:
Fets del Paranimf (1957).
Afer Galinsoga (1959-60).
Vaga de tramvies (1951).
El Barça com a símbol de resistència
Tot i que el règim imposava dirigents franquistes, el club va mantenir la seva identitat.
Mostres de resistència:
Senyeres ocultes a l’estadi.
Únic espai on es podia expressar simbòlicament la identitat catalana.
Espai de catalanisme clandestí durant la dictadura.
Objectiu del règim: repressió i animadversió contra el club.