Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

cicle cel·lular - Coggle Diagram

- - - - Les mutacions són canvis permanents en la seqüència d'ADN d'una cèl·lula. Aquestes alteracions poden afectar la funció normal de la cèl·lula i es poden dividir en dues categories principals:
        
        Mutacions Germinals:
        
        Mutacions que ocorren a les cèl·lules germinals (gametes: esperma i òvuls).
        
        Característiques:
        
        Les mutacions germinals són transmeses de pares a fills.
        
        Afecten la informació genètica de la descendència, ja que estan presents en tots els òrgans i cèl·lules del nou organisme.
        
        Poden ser heretades, augmentant el risc de malalties genètiques en les generacions futures.
        
        Mutacions Somàtiques:
        
        Mutacions que es produeixen en les cèl·lules somàtiques (cèl·lules del cos que no són les gametes).
        
        Característiques:
        
        No són transmeses a la descendència.
        
        Poden afectar qualsevol cèl·lula del cos (per exemple, cèl·lules de la pell, del pulmó, etc.).
        
        Aquestes mutacions poden ser la causa del desenvolupament de càncer en una persona, ja que poden desregular el cicle cel·lular i permetre un creixement cel·lular descontrolat.
      - Segons l'escala del canvi genètic
        
        Mutacions gèniques o puntuals
        
        Afecten la seqüència de nucleòtids dins d’un sol gen.
        
        Mutacions silencioses: Canvien un nucleòtid, però el triplet resultant continua codificant el mateix aminoàcid, així que no hi ha cap efecte visible.
        
        Mutacions amb canvi de sentit: Alteren un nucleòtid i generen un triplet diferent que codifica un altre aminoàcid, modificant la proteïna resultant.
        
        Mutacions sense sentit: Produeixen un triplet que indica el final de la síntesi proteica, creant una proteïna incompleta i possiblement no funcional.
        
        Mutacions cromosòmiques
        
        Afecten l’estructura dels cromosomes, modificant l’ordre o la quantitat de gens.
        
        Deleció: Pèrdua d’un fragment del cromosoma.
        
        Duplicació: Repetició d’un fragment del cromosoma.
        
        Inversió: Un segment del cromosoma canvia d’orientació.
        
        Inserció: Introducció d’un fragment d’ADN en una ubicació diferent.
        
        Translocació: Un fragment d’un cromosoma s’intercanvia amb un altre cromosoma no homòleg.
        
        Mutacions genòmiques
        
        Afecten el nombre total de cromosomes en l’organisme.
        
        Euploïdies: Afecten jocs complets de cromosomes (per exemple, triploïdia o tetraploïdia).
        
        Aneuploïdies: Alteracions en el nombre de cromosomes, però sense afectar jocs complets (per exemple, trisomia 21 en el síndrome de Down).
  - - - Teoria de Lamarck (segle XVIII):
        
        Els òrgans que no s’utilitzen s'atrofien, i els que s’utilitzen es desenvolupen.
        
        Herència dels caràcters adquirits: Les modificacions que pateix un organisme es transmeten a la descendència (aquesta teoria no es considera correcta actualment).
      - Teoria de la Selecció Natural de Darwin (segle XIX):
        
        Variabilitat genètica: Els individus d'una població són diferents entre ells (mutacions i recombinació genètica).
        
        Competència: Els recursos limitats generen una lluita per la supervivència.
        
        Supervivència del més apte: Els individus amb característiques avantatjoses tenen més possibilitats de sobreviure i reproduir-se.
        
        Desenvolupament de noves espècies: Amb el temps, les poblacions poden diversificar-se i formar noves espècies.
    - - Selecció natural: Favoreix les variacions que augmenten les possibilitats de supervivència i reproducció.
      - Mutacions: Canvis en el material genètic que poden introduir noves característiques. Si són avantatjoses, poden ser seleccionades.
      - Deriva genètica: Canvis aleatoris en la freqüència d'al·lels en una població, especialment en poblacions petites.
      - Flux genètic (Migració): Transferència de gens entre poblacions diferents per la migració d'individus.
      - Aïllament reproductiu: Barreres que impedeixen que dues poblacions es creuin, la qual cosa pot portar a la formació de noves espècies.
    - - Fòssils: Mostren com eren els organismes en el passat i com han canviat al llarg del temps. Permeten estudiar la transició d'una espècie a una altra.
      - Anatomia comparada: Comparació de les estructures en diferents espècies per identificar similituds que suggereixen un ancestre comú (per exemple, el húmer en vertebrats).
      - Embriologia comparada: Les similituds en les etapes embrionàries de diferents espècies suggereixen un ancestre comú.
      - Biologia molecular: Comparació de seqüències d'ADN i proteïnes entre diferents espècies. Com més similars siguin les seqüències, més proper serà el parentesc evolutiu.
      - Distribució geogràfica: La disposició de les espècies en diferents zones geogràfiques també ajuda a entendre l'evolució, com en el cas dels pinsos de Darwin a les Illes Galápagos.
- - - - Etapes
        
        Fase G1 (Primer Interval o Pre-sintètic):
        
        La cèl·lula creix i realitza les seves funcions especialitzades.
        
        Duplicarà els seus orgànuls i sintetitzarà components moleculars necessaris per a les següents etapes.
        
        Acumula ATP.
        
        Augmenta el nombre de ribosomes, cromosomes i enzims.
        
        S'organitza el citoesquelet.
        
        Els centríols comencen a separar-se.
        
        Fase S (Sintètica):
        
        La cèl·lula replica el seu ADN.
        
        Duplicarà el centrosoma, que ajudarà a separar l'ADN durant la mitosi.
        
        Sintetitza histones i altres proteïnes associades a l'ADN.
        
        Els centríols fills creixen de manera perpendicular.
        
        Fase G2 (Segon Interval o Post-sintètic):
        
        La cèl·lula segueix creixent i començant a condensar la seva cromatina.
        
        Sintetitza ARN, proteïnes i produeix més ATP i tubulina.
        
        Els cromosomes es condensen més.
        
        Completa la duplicació dels centríols, preparant-se per a la mitosi.
    - - La mitosi és la fase en què l'ADN nuclear es condensa i es separa en dos grups iguals, donant lloc a la formació de dues cèl·lules filles. La mitosi consta de diverses fases:
        
        Profase:
        
        El huso mitòtic comença a formar-se.
        
        El nucleòl desapareix i es prepara per descompondre's.
        
        Els cromosomes comencen a condensar-se i es disposen al llarg del huso mitòtic.
        
        Prometafase:
        
        Els cromosomes acaben de condensar-se, esdevenint més compactes.
        
        L'envuelta nuclear es descompon i els cromosomes es liberen.
        
        El huso mitòtic creix més i alguns microtúbuls comencen a capturar els cromosomes.
        
        Els cromosomes s'alineen a la placa metafàsica.
        
        Els cinetocors de cada cromosoma s'uneixen als microtúbuls del huso mitòtic.
        
        Metafase:
        
        Els cromosomes estan completament alineats al centre de la cèl·lula, a la placa metafàsica.
        
        Els microtúbuls del huso mitòtic s'uneixen als cinetocors.
        
        Anafase:
        
        Les cromàtides germanes es separen, movent-se cap als pols oposats de la cèl·lula.
        
        Els microtúbuls no units als cromosomes s'allarguen, separant encara més els pols i allargant la cèl·lula
        
        Telofase:
        
        La cèl·lula comença a restablir les seves estructures normals.
        
        El huso mitòtic es descompon.
        
        Es formen dos nous nuclis, un per a cada conjunt de cromosomes.
        
        Les membranes nuclears i els nucleòls reapareixen.
        
        Els cromosomes comencen a descondensar-se i tornen a la seva forma fibrosa.
      - Citocinesi (Fase Final)
        
        És la fase en què el citoplasma de la cèl·lula es divideix, donant lloc a la formació de dues cèl·lules filles. La citocinesi es produeix de manera diferent en cèl·lules animals i vegetals:
        
        En cèl·lules animals: Es forma un solc de fissió que divideix la cèl·lula en dues.
        
        En cèl·lules vegetals: Es forma una nova paret cel·lular al centre, dividint la cèl·lula en dues parts.
        
        Aquest procés marca el final del cicle cel·lular, completant la divisió cel·lular.