Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

RA2 PAP - Coggle Diagram

- - - - PAP
        
        TES
      - ATENCIÓ ESPECIALITZADA
        
        Psicòlegs i psiquiàtres
    - - PAP
        
        Moments després del succés
      - ATENCIÓ ESPECIALITZADA
        
        Dies, setmanes, mesos següents
    - - PAP
        
        Entorn poc preparat: possiblement al lloc del succés
      - ATENCIÓ ESPECIALITZADA
        
        Entorn preparat: consultori
    - - PAP
        
        Restablir l'equilibri emocional
      - ATENCIÓ ESPECIALITZADA
        
        Reordenar la vida de la víctima
  - - - Ens acostem suaument respectant l’espai vital.
      - Ens presentem dient el nostre nom i el nostre rol en el lloc.
      - Demanem el seu nom.
      - Procurem un ambient que afavoreixi la confidència.
      - Moderem el to de veu
      - IMPORTANT MANTENIR UNA ESCOLTA ACTIVA
    - - Assegurar la zona
      - Cobrir les necessitats bàsiques
      - Vetllar per la reagrupació familiar
      - Oferir informació verdadera sobre el què ha passat, els esforços invertits, el temps d’espera…
      - Restablir emocionalment, tenint en compte les característiques de la persona afectada.
    - - On es trobava quan ha passat tot?
      - Ha resultat ferit/da?
      - Està preocupat per algú?
      - El puc ajudar en alguna cosa?
    - - Ajudar a resoldre preocupacions immediates
      - Ajudar a orientar en el lloc on es troba
      - Ajudar a establir prioritats
      - Acompanyar a la víctima en les accions que li calgui fer o buscar algú que la pugui acompanyar
    - - Normalitzar les emocions
      - Informar sobre que pot fer si aquestes s’allarguen molt en el temps
      - Explicar les possibles reaccions que pot tenir els propers dies (reaccions intrusives, estat d’alarma constant, major irritació, frustració ...) i normalitzar-les.
      - Recomanar parlar sobre com es sent amb algú de confiança
      - Procurar descansar i fer exercici
      - Ensenyar tècniques de relaxació
      - Oferir un contacte abans d’acomiadar-nos
- - - - la persona queda incapaç de reaccionar
    - - la persona es resisteix a creure els fets
    - - amb sensacions d'abandó i impotència
    - - se sent culpable per alguns fets relacionats amb l’esdeveniment
    - - ràbia pel succés que considera injust
  - - - PREPARACIÓ
        
        Busca un lloc tranquil i aïllat
    - - PERCEPCIÓ
        
        pregunta que sap en concret sobre el cas
    - - INVITACIÓ
        
        convida a que pregunti què vol saber
    - - INFORMACIÓ
        
        utilitza expressions com “lamentablement tinc una mala notícia”, “Em sap molt greu haver de dir-li” i espera uns segons a donar la informació.
    - - EMOCIONS
        
        Utilitza l'empatia i ofereix la teva ajuda en la mesura possible. Mostra respecte pel que la persona està setint
    - - PLANS I RESUMS
        
        Al cap d’uns minuts, resumir el comunicat pregunta al pacient que ha entès. Indicar els passos següents.
- - - - ocurreix després de situacions traumàtiques que no s’han pogut superar.
  - - - s'apliquen els PAP
  - - - Pensaments recurrents, imatges, sons…
    - - Insomni, ansietat…
    - - Esforç per evitar qualsevol cosa que ens recordi el fet traumàtic.
    - - Es viu la situació com des de fora i després no es recorda.
    - - pot presentar commoció o respostes hiperactives, agressivitat…
- - - - PERSONA SOTA ELS EFECTES DE LES DROGUES
        
        INTENT DE SUÏCIDI
        
        PERSONA QUE HA PATIT UNA AGRESSIÓ
        
        PAP EN INFANTS
        
        Explicar el que ha passat de manera senzilla
        
        Establir-hi confiança
        
        Podem dir-li que s’expressi a través de dibuixos
        
        Parlar de forma tranquil·la però segura
        
        Adaptar el vocabulari del llenguatge
        
        recomanar a la família que
        
        no li amaguin la informació
        
        li expliquin com es senten per a que vegi que és normal
        
        el deixin plorar
        
        deixar-li clar que no es culpa seva
        
        no li diguin que la persona que ha mort està al cel, o que està dormint
        
        no donar-li falses esperances de que la tornaran a veure
        
        Buscar un lloc tranquil
        
        Mostrar interès per ajudar i molt respecte.
        
        Tenir en compte que el que t’explica és molt dolorós per ella.
        
        Permetre que plori i es descarregui emocionalment.
        
        Animar-la a que descrigui la seva situació però sense interrogar-la.
        
        Mentre explica el que li ha passat
        
        No facis comentaris sobre què hauria pogut fer per evitar-ho.
        
        No interrompis el relat si no és estrictament necessari.
        
        No jutgis el seu comportament ni els seus sentiments
        
        Si la víctima es nega a denunciar explica-li que tu, com a tècnic, estàs obligat a fer-ho, fins i tot si només ho sospites.
        
        Assessora a la víctima sobre les vies i els recursos legals dels quals disposa.
        
        Demana-li que no es renti ni es canviï la roba fins després de l’exploració mèdica.
        
        Cercar la màxima informació abans de la intervenció.
        
        Arribar de manera discreta (no sirenes, ni llums)
        
        Assegurar la zona (EPIS, precintar ..)
        
        Evitarem acostar-nos a la persona per l’esquena i si no es possible li parlarem per a que es giri i mantindrem una distancia de seguretat.
        
        Ens presentem, li expliquem el que fem allí i li demanem permís per acostar-nos.
        
        Podem començar la conversa mostrant interès per ajudar, preguntant si te fred, o set,…
        
        No caure en provocacions i acceptar que dubti de les nostres intensions.
        
        Repetir constantment que el que volem és ajudar.
        
        Deixar parlar a la víctima, nosaltres escoltar i deixar-li entreveure que ho estem fent.
        
        Permetre a la víctima que plori, que expressi ràbia, etc.
        
        L’objectiu és que passi el temps sense que passi res. Demostrar que no hi ha pressa.
        
        Tenir molta cura del llenguatge no verbal i evitar posicions que denotin tensió
        
        Intentar esbrinar les raons que el porten al suïcidi i les que poden fer-lo dubtar per portar la conversa cap a les desavantatges del fet de suïcidar-se (des del seu punt de vista).
        
        Incidir en que, de totes les solucions, el suïcidi és l’única que no permet tornar enrere.
        
        Insistir en que, interrompre un intent de suïcidi no ens obliga a viure per sempre.
        
        Presentat i digués quina és la teva intensió
        
        No discuteixis
        
        No la renyis
        
        Pot ser que la persona tingui dificultats per pensar i expressar-se adequadament.
        Utilitza preguntes simples i clares, si pot ser tancades. Espera un temps la seva resposta.
        
        Ajuda a orientar-la en la realitat amb gestos tranquils.
        
        És important esbrinar el Què, Quant, Quan, Com
      - Mai arraconar a la persona. Si es sent arraconada es pot mostrar encara més agressiva.
      - Avaluar l’entorn i saber per on pots fugir si ho necessites
      - Avaluar el grau de perillositat i sol·licitar 3.7 si es creu convenient
      - Estar molt pendents de les mans de la persona que mostra conductes agressives. Podria portar objectes amb els que ens podria fer mal.
      - Mostrar tota l’estona les nostres mans buides.
      - Si decidim acostar-nos mantenir la conversa mentre ho fem.
      - Mostra interès pel seu problema, pregunta en què pots ajudar i si la demanda és raonable i pots ajudar fes-ho.
      - Inverteix temps. Com més temps duri la conversa més possibilitats que remeteixi l’agressivitat.
      - Mantenir sempre una distància de seguretat