Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
2.15 LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL - Coggle Diagram
2.15 LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL
Terciarització
Importància i augment del treball de qualitat al sector terciari
Desaparició de la classe obrera
A causa del desenvolupament econòmic
Fàbriques més productives + relocalització industrial
Desaparició del camperolat
Agricultura i ramaderia sotmeses
a la competència de mercat
Hiperurbanització
Més megalòpolis
Ciutats més modestes cresqueren molt
en nombre, i en nombre d’habitants
La immensa majoria de la
població esdevingué urbana
Garanties laborals, estabilitat laboral
Les empreses renuncien a acomiadar treballadors
Por del capital a la classe obrera
Creixement econòmic -> demanda
empresarial de treball
Reducció de la jornada laboral
8 hores, fins i tot 7
Dissabtes festius
Lleure vist com a
un dret humà
Ètica productiva
Gràcies al fordisme
Treballador honrat es compromet
sincerament amb la seva empresa
Generalització de l’ensenyament
L'estat inverteix en ensenyament generalitzat per
El moviment obrer
Tothom té dret a l’ensenyament
El capital
Necessitat de treballadors cada cop més
qualificats
Edat d’escolarització obligatòria fou
progressivament allargada
Ascensor social
La generalització de
l’ensenyament augmentava la igualtat
d’oportunitats
Qui combinava talent i esforç progressava en nivell de vida i en estatus social
Els fills dels obrers, per primera vegada
a la història, anaven a la universitat.
Classes mitjanes
Grup de treballadors objectivament diferent de la
classe obrera, tenen la sensació clara
d’haver pujat en l’escala social
Més ingressos, més consum, millors condicions laborals i indumentària
Objectius diferents que els dels obrers: gaudir el capitalisme
Actituds polítiques conservadores
Classe mitjana és la pràctica totalitat de la població. Paradoxa: Entre els capitalistes i què més?
Identificar-se com a classes mitjanes per a distanciar-se
de la resta de proletaris. Paradoxa: ignoren l'explotació laboral que pateixen
Aparició de la joventut com a grup social
Degut a l'escolarització generalitzada, i l’alça
del nivell de vida
Comparteixen dedicació (els estudis) i interessos
Sentiment de grup, de
compartir perspectives.
Conflicte intergeneracional, pel xoc
d’interessos amb els adults. Abans no passava.
Abans treballaven des de joves, s'integraven als grups de treballadors de totes les edats
Canvi del paper públic de la dona
Masclisme i patriarcat debilitats per
Moviment sufragista
La substitució d’homes per dones a la feina a les guerres mundials
Millora en el respecte i reconeixement social de la dona
Canvi de motivació
Dona podia fer projectes acadèmics i/o
laborals més individuals.
Equiparació formal en el mercat
laboral
No es fan distincions per sexe a l'hora de contractar
Emancipació jurídica
Restriccions legals que les obligaven a estar sota l’autoritat del seu home (pare o marit) foren abolides.
Emancipació política
Dones poden votar i ser votades
Abast de l’emancipació de la dona en els
àmbits social i econòmic
Masclisme condemnat de forma consensuada, però a la pràctica se segueixen produint discriminacions.
Escletxa salarial
Sostre de vidre
Més dones que homes a l'atur, més acomiadaments a dones
Motius
Capitalisme aprofita l'existència de persones vulnerables que no es poden resistir a l'explotació
La condemna gairebé universal del masclisme es fa amb hipocresia per algunes persones
Crisi de la família nuclear
Augmenten les persones que s'aparten del model de família nuclear: pare, mare, fills
Pel triomf dels ideals de llibertat, durant la Segona
Guerra Mundial i el Compromís productivista
Per l'hedonisme (centrar-se a gaudir i no en les responsabilitats) del capitalisme
Novetats:
Divorcis cresqueren en nombre, percebuts com una
realitat lògica i respectable
Les relacions sexuals prematrimonials trencaren les pautes
establertes de virginitat obligatòria per les dones fins al matrimoni
Les mares començaren a discutir
l’autoritat paterna
Les relacions homosexuals començaren a
manifestar-se obertament
Augment de la distància social
Gràcies a l’expansió
econòmica, l’acumulació de capitals està en una època daurada
Augmenta la distància social
Distància social: desigualtat econòmica + distància física, social, i política, que assepara dos subjectes.
Els treballadors van perdre el contacte amb els nostres amos.
El capitalista queda a
resguard del ressentiment de les persones que explota