Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
El model keynesià: inversió pública - Coggle Diagram
El model keynesià: inversió pública
La lògica keynesiana de la inversió pública
principals preocupacions
keynesianisme
tendència natural del
capitalisme
lliure mercat
crisis de sobreproducció
crisis apareixen
l’acumulació de capitals
demanda acabi per créixer
menys que l’oferta
1 more item...
lògica keynesiana
combinar
la conservació del capitalisme
estalviar-se les doloroses i perilloses
crisis de sobreproducció
inversió pública
compensi el retard
de la demanda respecte l’oferta
dos factors
Trenta Gloriosos
lliure mercat s'accepta que és imperfecta
Alguns béns i serveis
no seran mai proveïts pel lliure mercat
exemples
mineria del carbó i la
del ferro
El sector públic de l’economia
El sector públic de l’economia
empreses presents a branques de l’economia
energia hidroelèctrica
energia nuclear
mineria
xarxes de distribució i comercialització
de carburants i d’electricitat
fabricació de
vehicles
sector terciari
municipals
l’administració de l’estat
la policia
els tribunals
les forces armades
serveis socials
la sanitat pública
l’ensenyament públic
El cost del sector públic de l’economia
la reparació
les ampliacions
el manteniment
la renovació, la modernització
el sou dels treballadors
les despeses per adquirir les matèries
primeres, l’energia, i la maquinària i els accessoris consumits contínuament per
l’empresa pública
I+D
la indemnització pagada als antics
propietaris per la nacionalització
lloguer del solar i/o de
l’immoble
suma assoleix uns
nivells astronòmics
Només l’estat estava en situació de fer-se’n
càrrec
L’armamentisme, com a despesa pública
font d’intervenció pública de
l’economia
l’armamentisme
fi de la Segona
Guerra Mundial
es creia que disminució
important
PERÒ NO
Guerra Freda
causa i la coartada per a mantenir un
volum de despesa sorprenentment alt
Estats Units
imposar
membres de
l’OTAN
mantenir forces armades a un nivell tan alt
imposar partides de despeses descomunals
Gastaven molts diners en aquest concepte
a més mantenien les seves tropes a l'extranger
concretament
països
de l’OTAN
innombrables dictadures del
Tercer Món
Eren molts centenars de milers de soldats
Calia
pagar-los
proveir-los quotidianament
equipar-los
entrenar-los
portaavions
majors vaixells de guerra
més cars
cost de la flota de submarins
nuclears
flota de bombarders nuclears
cursa tecnològica
continuava molt ràpidament
calia desenvolupar
avions de
combat supersònics
millors que enemic i construir en enormes quantitas
l’arsenal nuclear
havia de ser sempre millor que el enemic però a finals dels anys 60
les 2 superpotències
equivalia
milió de bombes de
Hiroshima
Estats Units
gastaven cada any
20% del seu
PIB
negoci fabulós per a
les grans empreses industrials nord-americanes
l’armamentisme
repercussions molt importants sobre el conjunt
de l’economia
enorme font
de demanda
empreses pacífiques
demanda constant i potent
alimentava la maquinària
general de l’economia
es converteix
grans motors del creixement
econòmic
economia
funcionava
creixia
gràcies
1 more item...
donava
feina i beneficis