Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
4.3. De la conspiració a la guerra civil - Coggle Diagram
4.3. De la conspiració a la guerra civil
El colpisme reaccionari
Origen del conflicte
Objectiu inicial: un cop d’estat ràpid, es transforma en una guerra civil llarga.
Sublevació de l'Exèrcit que viola la legalitat.
Factors que impulsen el colpisme
Incapacitat de combinar parlamentarisme amb dominació capitalista.
Rebuig a les llibertats democràtiques.
Catalanofòbia com a element cohesionador de la dreta reaccionària.
Projecte colpista
destruir Catalunya i la República.
El cop d’estat
Inici
17 de juliol de 1936: sublevació a Melilla per Juan Yagüe.
18-19 de juliol: insurrecció s’estén al Marroc, les Canàries, la Península i Balears
Fracàs inicial
No es prenen Madrid ni Barcelona.
Pèrdua del control de la flota.
Resistència popular urbana (Madrid, Barcelona, València...).
La fal·làcia del desordre
Estratègia de desinformació
Premsa magnifica o inventa desordres.
Creació d’una falsa amenaça de revolució comunista.
Realitat
indicadors de desordre (vagues, assassinats) inferiors als períodes anteriors.
Dilema republicà
Evitar represàlies per no alienar militars indecisos.
Trasllat de conspiradors (Franco a les Canàries, Mola a Pamplona, Goded a Mallorca).
La conspiració
Planificació del cop d’estat:
Dirigida pel general Emilio Mola des del novembre de 1935.
Objectius militars
Control de Madrid i Barcelona.
Mobilització de l’Exèrcit d’Àfrica des del Marroc.
Contactes
Amb comandaments militars (amb pseudònim "El Director").
Amb civils (milícies d’extrema dreta i magnats financers com Joan March).
Suport internacional del III Reich i Itàlia.
Previsió d'un ús massiu de la violència.
La legitimació
Narratives colpistes
Espanya contra l’anti-Espanya
Pretext d’una imminent revolució comunista.
Conspiració judeo-maçònica-marxista.
Radicalisme del Front Popular com a culpable
Versió més persistent als mitjans i universitats.
La partició del país
Partició territorial i social:
Zona republicana: territoris industrials i moderns.
Zona feixista: suport de l’Església, banquers, terratinents, i polítics de dretes.
Resistència republicana: classes treballadores, intel·lectuals, i catalanistes.
Casos destacats
Col·laboradors catalans amb el feixisme (Francesc Cambó, Josep Pla).
Persecució republicana i feixista (cas de Carrasco i Formiguera).
Intervenció estrangera
Suport de Hitler i Mussolini permet traslladar l’Exèrcit d’Àfrica a la Península.
El fracàs del cop d’estat
Accions del nou govern de José Giral
Dissolució de l’Exèrcit
Lliurament d’armes a sindicats i partits.
Resistència popular
Èxit en zones urbanes (Madrid, Barcelona...).
Fracàs militar inicial (Barcelona s’allibera el 19 de juliol).
Resposta lenta del govern de Casares Quiroga.