Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

EL JOC COM A RECURS LÚDIC I EDUCATIU, Classificacions del joc, Joc lliure …

- - - - Generalment es componen d'un text, música i uns moviments relacionats amb el text o amb la melodia.
        
        El text sol ser divertit i reiteratiu.
        
        La música és molt senzilla, de vegades és la combinació de tres o quatre notes, fins i tot podem trobar la mateixa música per a diferents textos.
        
        Els moviments són simples, i normalment serveixen per conèixer parts del cos o donar un certa emoció al joc.
    - - La persona adulta s'asseu, es posa l'infant a la falda i comença a cantar. Segons el joc, per exemple, haurà d'agafar-li les mans i assenyalar una part del cos, o li mourà les cames al ritme de la música, etc.
    - - Aquests jocs es poden posar en práctica en qualsevol moment del dia. Per iniciar-los s'ha de tenir temps i fer-los amb calma, garantint una atenció individualit-zada.* L'espai haurà de ser comode, calid i sen-se elements que puguin distreure els infants.*
        
        Abans de començar el joc és aconsellable convidar infant a participar amb un... «Vols jugar amb mi?» .
    - - Amb aquest tipus de jocs els nens i les nenes comencen a descobrir el seu cos; també s'hi treballa el llenguatge oral, el ritme, el llenguatge musical i el moviment, i sobretot ajuden a establir vincles afectius. En resum, els jocs de falda incideixen positivament en es aspectes tant cognitius com motors i emocionals dels infants.
    - - Els jocs de falda es poden començar a fer a partir dels 4 o 5 mesos, ja que en aquesta edat els infants ja s'aguanten asseguts. El moment de deixar de dur-los a terme depèn de l'infant, perqué cadascú té el seu ritme evolutiu i les seves necessitats.
  - - - Alguns dels objectius que els infants poden treballar amb aquest joc són:
        
        Agafar i manipular diferents objectes de manera coordinada i deixar-los anar quan ho desitja (de coordinació ull-mà-boca).
        
        Experimentar estímuls sensorials diferents en la manipulació dels materials (auditius, visuals, tàctils, olfactius i gustatius).
        
        Explorar per ell mateix i descobrir les qualitats dels objectes que l'infant troba al seu abast
        
        Observar els resultats de les seves accions, com sonen quan cauen, quan es colpegen entre si, etc.
        
        Exercitar i aumentar la capacitat de concentració.
        
        Mantindre l'atenció durant un cert període de temps.
    - - L'edat dels infants.
        
        Aquest joc es pot començar a posar en práctica quan els infants ja són capaços d'estar-se assegurs una estona, normalment cap als 5 o 6 mesos, i és recomanable deixar d'utilitzar-la quan comencen a caminar. És important que els infants puguin accedir a la panera en grups de tres.
      - La selecció d'objectes
        
        La selecció dels objectes és important, ja que en dependran les posibilitats d'experimentació de l'infant. Els objectes que ha de trobar a la panera no han de ser mai joguines comercials ni objectes de plastic, que només aporten com a estímul el color, sinó que han de ser objectes que es troben a casa i no cal que tinguin cap utilitat concreta.
        
        La panera ha de contenir uns seixanta objectes que s'han d'anar renovant, però no tots de cop.
        
        Primer se n'han de canviar uns quants, al cap d'uns quinze dies uns altres, i així successivament durant els cinc mesos que aproximadament dura l'activitat.
        
        Els objectes que encara no s'han renovat són el punt de referència per als infants, mentre que els nous suposen un nou estímul que contribueix a mantenir-los actius i creatius.
        
        Els objectes s'han de seleccionar en funció d'una sèrie de qualitats:
        
        Han de ser de materials diferents: fusta, vímet, ferro, fruites...
        
        Han de despertar els sentits al màxim, per la qual cosa és convenient que tinguin textures, pesos, volums, colors, sons, etc. Variats que puguin ser identificats en examinar-los. Es tracta de proporcionar als infants tantes experiències sensorials com sigui possible.
        
        Han de despertar al màxim l'interès dels infants, per la qual cosa han de ser objectes que generalment no tinguin al seu abast.
      - La panera
        
        La panera on es col·loquen els objectes ha de complir una sèrie de condicions ergonomiques:
        
        Ha de ser prou gran perquè hi capiguen tots els objectes i prou petita perquè els infants hi puguin accedir facilment. Es aconsellable una panera de vímet dur d'uns 35 centímetres de diàmetre i 8 d'alçaria.
        
        Ha de ser estable per evitar que es tombi quan els infants s'hi recolzin.
    - - Directament amb els infants.
        
        L'educador o educadora ha de seure prop de la panera i ha de tenir un angle correcte de visió per observar els infants com juguen. No ha d'interferir en la seva acció, però ha d'oferirlos seguretat amb la mirada i amb la presència.
        Amb aquesta actitud reforçarà la confiança dels infants, contribuirà a eliminar-ne l'ansietat i, a la vegada, aconseguirà que se sentin lliures per escollir i gaudir dels descobriments.
      - Organitzant els recursos.
        
        D'altra banda, aquesta persona també ha d'organitzar l'espai i comprovar que els infants estiguin comodes i segurs, procurant un ambient tranquil i calmat. També s'ha d'ocupar de reposar els objectes que es facin malbé i de netejar-los a mesura que s'embrutin, perquè tot estigui en bones condicions higièniques.
    - - L'avaluació de l'activitat.
        
        És important observar les preferències, els processos, les activitats i les actituds dels infants amb cada objecte per saber amb quin criteri s'ha de renovar el material. Es interessant elaborar una pauta d'observació que permeti analitzar i valorar el joc de cada nen o nena. Per exemple, la quantitat de vegades que agafa un objecte o tipus d'objecte, quins són els preferits, els intercanvis o interaccions verbals o gestuals amb els objectes, amb l'educadora o amo els altres nens o nenes...
      - L'avaluació del próces.
        
        Periòdicament, l'educadora o educador ha de dedicar un temps a reflexionar sobre com es desenvolupa l'activitat i sobre tots els aspectes que hi influeixen; per exemple, sobre la conveniència dels materials o la utilitat de la pauta d'observació
        dissenyada.
  - - - El joc heurístic és una activitat planificada en petit grup que consisteix en disposar una gran quantitat d'objectes de diferents materials i contenidors per a què els infants explorin i experimentin amb ells jugant lliurement.
        
        Fent el joc heurístic de manera continuada l'infant podrà arribar a aconseguir:
        
        Estar-se assegut una estona i aixecar-se de terra de manera autònoma.
        
        Coordinar els moviments simultanis d'ambdues mans en accions de combinació d'objectes: amuntegar, encaixar, picar, etc.
        
        Fer accions com tapar i destapar, omplir i buidar, posar i treure, obrir i tancar, etc.
        
        Ordenar i organitzar objectes i establir relacions entre ells: comparar, classificar, etc.
        
        Experimentar i identificar sensorialment les qua-litats perceptives de determinats objectes: pes, color, mida, textura, forma.
        
        Localitzar els objectes mitjançant les orienta-cions verbals de l'educadora o educador.
        
        Establir contacte visual amb l'educadora o educador, mostrar-li els seus descobriments i expressar-se verbalment.
        
        Escollir Iliurement entre l'oferta del material.
        
        Iniciar-se en l'hàbit de compartir espai de joc i de respecte envers els altres.
        
        Acostumar-se a treballar en una atmosfera de calma i de tranquillitat.
        
        Exercitar i demostrar la capacitat de concentrar-se en el joc durant uns minuts.
        
        Adquirir l'hábit de recollir després de jugar.
        
        Mitjançant la manipulació i exploració d'objectes, es posen les bases per a la formació de conceptes i l'aprenentatge d'actituds en relació amb les persones o les coses.
        
        Amb aquest joc es pot aprendre la relació causa-efecte i conceptes práctics com dins-fora o la noció de quantitat (molt-poc-res o plebuit), entre altres aspectes.
    - - Edat dels participants i durada de l'activitat.
        
        Aquesta activitat està destinada a infants que acaben de començar a caminar. Acaba al voltant dels 24 mesos, moment en el que comença a aparei-xer el llenguatge. Per les característiques del joc, el nombre de participants per sessió està limitat aproximadament a vuit.
        
        Aquesta activitat es proposa als infants durant uns vuit mesos aproximadament, però es pot reduir en funció de l'edat i de les característiques del grup. En general, es fan dues sessions per setmana, d'una hora cada una.
      - Els materials.
        
        Els objectes.
        
        Són nombrosos i variats. S'aconsella disposar d'entre 20 i 30 objectes diferents, que siguin facilment manipulables, solids i susceptibles de ser combinats entre ells. No han d'estar predeterminats i es poden obtenir dels que trobem en l'entorn quotidia. De cada tipus d'objectes cal que hi hagi 50 unitats amb la corresponent bossa per guardar-los.
        
        La recollida d'objectes exigeix imaginació, temps i motivació. Es aconsellable, al principi, reunir mares i pares per explicar-los l'activitat i demanar-los la seva col·laboració per a la recollida.
        
        Els contenidors.
        
        Són recipients més grans que els objectes i han de poder contenir-ne uns quants. Poden ser: cilindres durs de cartó o metall, pots metàl·lics sense tapa, o caixes de fusta, cartó o metall. Els contenidors han de ser sempre els mateixos i és convenient que cada participant en tingui tres o quatre.
        
        Les bosses
        
        Es necessiten tantes bosses com tipus d'objectes s'hagin recollit. És preferible que siguin de tela opaca i que duguin escrit el nom i el dibuix o la fotografia dels objectes que contenen.
        
        Aproximadament les dimensions aconsellables
        seran uns 35 x 40 cm.
        
        Abans de començar la primera sessió, és indispensable que tot estigui a punt. Sens dubte, la varietat de materials i l'aplicació correcta de les normes afavoriran l'èxit del joc.
    - - Les activitats del joc heurístic es poden dividir en tres grans fases:
        
        1a FASE. Preparació.
        
        Abans de començar, l'educadora o educador selecciona quatre bosses plenes d'objectes i prepara uns quants contenidors. Distribueix el material entre quatre o cinc punts de la sala allunyats entre si. Cada punt s'anomena focus d'activitat. A cada focus d'activitat hi ha d'haver 3 o 4 contenidors per infant, i entre 3 o 4 tipus d'objectes (uns 25 objectes en total) pensats per a què l'infant pugui fer combinacions interessants.
        Cada tipus d'objecte de cada focus d'activitat es col·loca formant una pila sense que es barregin els uns amb els altres. La resta de material que no s'ha de fer servir s'aparta. L'educadora o educador, a continuació, es col·loca en un lloc estratégic des d'on pugui observar tots els participants i on tots el puguin veure. A partir d'aquest moment ha d'estar en silenci.
        
        2a FASE. Exploració i combinació d'objectes.
        
        Generalment, els infants se senten atrets pels objectes que s'han posat al seu abast. Primer solen quedarse quiets i observar, però a continuació es decideixen per uns objectes determinats.
        
        Cadascú va al seu ritme i efectua les combinacions de material que li sembla;acostumen a picar un objecte contra un altre, intenten posar un objecte o més dins d'un altre, omplen de diversos objectes els contenidors, traspassen objectes d'un contenidor a un altre, col·loquen un objecte damunt d'un altre, col·loquen en fila objectes semblants, fan parelles d'objectes, fan rodar o arrosseguen els objectes o els contenidors, etc.
        
        El temps d'aquesta fase és de 20 o 25 minuts aproximadament, però sempre depèn del grau d'implicació i concentració dels infants aquell dia. L'educadora o educador ha de passar a la fase següent quan mostrin senyals de cansament.
        
        L' activitat en aquesta fase és lliure i espontània i la intervenció de l'educadora o l'educador es limita a resoldre incidències: reordenar el material que s'ha agrupat o s'ha dispersat excesivament, atendre les necesitats físiques dels infants (mocar-los, canviar-los), evitar que un infant destorbi un altre, aturar accions destructives contra el material propi o d'un company o companya, etc.
        
        3a FASE. La recollida.
        
        El moment de recollir és tan important com les altres fases. Quan un infant o dos donen senyals de cansament, l'educadora o educador ha de començar a treure uns quants contenidors.
        
        A continuació, ha d'agafar les es guarden els objectes que havia posat als focus d'activitat i, des de la seva cadira, convidar a recollir els infants que ja no demostren interès. Per estimular-los a fer-ho, obre la bossa amb les dues mans i els anima que portin els objectes corresponents i que els posin dins. En aquest moment no convé parlar en veu alta per no desmotivar els infants que encara estan concentrats. L'activitat de recollida dels primers infants serveix d'exemple als altres que, de mica en mica, s'hi van afegint.
        
        És important que les bosses siguin sempre al mateix lloc, a fi de facilitar-ne la localització i l'acció de classificar. El paper de l'educador o l'educadora és actiu, ja que passa a dirigir l'activitat.
        
        Ha de quedar clar que la persona adulta no pot recollir res de terra, ho han de recollir tot els nens i les nenes. L'activitat acaba quan ja s'ha recollit tot.
        
        Tot seguit, es pengen les bosses en un lloc visible perquè els infants entenguin que el joc s'ha acabat.
        
        Les situacions i les frases s'han de repetir a cada sessió durant els vuit mesos de pràctica del joc.
    - - L'avaluació del progrés dels infants.
        
        Per avaluar el progrés dels infants s'utilitza l'observació directa, que es pot sistematitzar més fácilment amb una taula d'observació. A continuació s'exposen alguns dels aspectes avaluables que es poden observar:
        
        Aspectes generals del joc: si l'infant es mostra actiu o passiu, si comença l'activitat per iniciativa propia, si es concentra en l'activitat o si se'l veu feliç.
        
        Aspectes relacionats amb la fase d'exploració d'objectes: si l'activitat es correspon amb l'edat, si utilitza la boca com a òrgan d'exploració, si compara dos objectes, si combina objectes o si perd l'interès de seguida.
        
        Aspectes relacionats amb la fase de recollida: si entén l'educadora o educador quan li diu que reculli i com ho fa, si s'orienta facilment amb les paraules que li donen per localitzar la bossa correcta, etc.
      - L'avaluació de la tasca educativa.
        
        S'han d'avaluar les condicions generals de l'activitat, el procés i el progrés durant les sessions. És important revisar-la periodicament i buscar noves estratègies per aconseguir els objectius proposats.
        
        Per avaluar l'activitat, l'educadora o educador ha d'analitzar el material, els infants, el temps, l'espai, l'ambient, la seva intervenció i l'horari de realització.
- - - - Comprèn aspectes diversos en funció del sentit de percepció:
        
        La percepció auditiva: Inclou l'agudesa auditiva (identificar i diferenciar els sons, el to i la intensitat), el seguiment auditiu (identificar d'on ve el so) o la memoria auditiva (recordar el so que s'acaba d'escoltar i reproduir-lo).
        
        La percepció táctil: (textura, temperatura
        i pressio), la gustativa (temperatura, sabor) i l'olfactiva.
        
        La percepció visual: Inclou elements com l'agudesa visual (identificar formes i mides diferents), el seguiment visual (seguir amb la mirada un objecte en moviment), la memoria visual (recordar situacions vistes anteriorment i reproduir-les), la diferenciació de figures i formes (identificar una figura concreta diferenciant-la de l'entorn), l'estabilitat perceptiva (identificar un objecte de la mateixa categoria, encara que en canviï alguna característica, com per exemple el color).
    - - Es poden treballar molts aspectes, però els més destacats són els següents:
        
        L'estructura corporal: Prendre consciència de les parts del cos i verbalitzar-les, així com ser conscient de les possibilitats de moviment.
        
        La postura i l'equilibri: La postura serveix de base a les activitats motrius i posturals i actua com a preparació per a l'acció. L'equilibri garanteix l'estabilitat del cos.
        
        La respiració i la relaxació.
        
        La lateralitat: Fixar progressivament el domini d'un segment corporal sobre un altre i, així, prendre consciència de la simetria corporal.
    - - També han d'aprendre a controlar el cos quan està en moviment, per a la qual cosa s'han de treballar aquests aspectes basics:
        
        Coordinació dinamica específica. És la que s'aplica quan l'activitat implica manipulació d'algun objecte: llançar i rebre, colpejar, agafar, parar, botar, etc.
        
        Coordinació dinamica general. Es la base de tota mena de desplaçaments: marxa, carrera, salts, reptació, grimpades, girs,etc.
        
        Organtizació de l'espai. L'infant organitza l'espai en funció del seu cos. Primerament ha de diferenciar-se ell mateix de la resta del món; posteriorment, relaciona l'entorn amb ell mateix i, finalment, relaciona l'entorn amb altres persones i objectes.
        
        Organizació del temps. Organitzar el temps en aquesta etapa no és gens fácil. Les nocions temporals que es treballen estan pensades per desenvolupar aspectes qualitatius, com ara la percepció de l'ordre i l'organització (abans, durant i després), i aspectes quantitatius, com ara la percepció d'un interval de temps, un ritme o una durada.
    - - Quan l'infant ja es coneix i coneix el seu entorn, l'expressió corporal li permet sortir fora de si mateix i expressar-se creant
        una altra realitat amb els gestos i moviments.
        Això és possible per dues raons:
        
        La persona adulta li pot ensenyar a utilitzar la mirada, el gest o la postura i a fer servir el seu cos com a mitjà de comunicació.
        
        L'infant descobreix que pot expressar sentiments i emocions amb el moviment i el gest.
  - - - Cap al primer any de vida els infants juguen principalment a jocs psicomotors. El joc de llançar objectes que després els són retornats, per exemple, simbolitza el procés de separació de l'adult: l'absència i el retorn o la noció de permanència de la persona estimada.
      - També són jocs motrius els jocs d'omplir i buidar.
        Les construccions i destruccions de piles són jocs assertius per als infants: no es destrueix res si no se sap del cert que després es pot reconstruir.
      - Els jocs de persecució també són molt freqüents: és el desig de fugir però al mateix temps de la necessitat de ser agafat, de no estar sol.
      - Quan l'infant comença a sentir-se segur i té una certa facilitat per interaccionar amb l'entorn, apareix l'anomenada explosió motora, que li permet jocs molt estimulants: les caigudes, els girs o les situacions d'equilibri i desequilibri.
      - En definitiva, jocs que l'ajuden a definir una mica més el seu esquema corporal i el fan ser conscient que les seves accions tenen uns límits i unes conseqüències.
    - - La persona adulta és qui dóna seguretat a tot aquest procés. És ella qui torna a l'infant l'objecte que ha llançat, qui tapa i destapa, qui el persegueix i l'abraça, qui el fa girar, qui li recorda el que ha passat fa un moment i qui el cura quan es fa mal.
      - És convenient que aquesta persona se situï en un Iloc on pugui connectar amb l'infant amb la mirada, ja que els infants necessiten, en primer lloc, sentirse estimats i, en segon lloc, que la persona adulta vegi el que saben fer. Per consegüent, si no hi ha joc motriu no es creix adequadament, però si no hi ha persona adulta, tampoc.
  - - - La distribució del temps. El temps dedicat al joc psicomotriu a la primera infancia és difícil de determinar, perquè gairebé totes les activitats tenen un component psicomotriu, atès que en aquesta edat prácticament tot és moviment.
      - L'organització de l'espai. L'educadora o educador ha de vetllar perquè l'organització dels espais on es troben els infants afavoreixi les situacions d'experimentació motriu, així com les posibilitats d'interioritzar les relacions espacials percebudes mitjançant la vivència corporal.
      - Selecció i ús del material. El material ha de ser divers i suficient perqué cada infant pugui desplegar ampliament l'activitat de manipulació i experimentació. A continuació proposem una sèrie de materials adequats per preparar sessions de joc psicomotriu:
        
        Material específic: mirall gran, tacs de fusta o de plástic, bancs suecs, matalassos de densitats diferents, barres de mides diverses, cèrcols de plastic, cordes de colors, gomes elastiques, mocadors, petos de colors, pilotes de diferents grandáries i textures, pals, etc.
        
        Material no específic: pissarra, reproductor de música, DVD de danses, sons o música, instruments de percussió, teles (de moltes mides), papers per dibuixar o pintar, lapis, ceres, pintures, tisores, cinta adesiva de colors, siluetes de mans i peus de dos colors (per diferenciar l'extremitat dreta de l'esquerra), guixos, etc.
        
        Altres materials: paper de diari, farina, serradures, esponges, globus, mascares, etc.
  - - - Hem de valorar tot el procés d'aprenentatge adaptant el nivell d'exigència a les característiques individuals de cada nen i nena; per tant, l'avaluació ja s'ha de preveure al començament de la programació de les activitats.
      - L'avaluació ha de servir com a punt de referència per a les següents propostes motrius, en el sentit de modificar i introduir el que es consideri convenient amb l'objectiu d'ajudar els infants perqué continuin progressant.
      - És convenient dedicar un temps de l'avaluació a valorar l'adequació de l'espai, de l'horari i dels materials, així com les posibilitats reals del grup i l'actuació de la persona adulta.
- - - - Hi ha infinitat de jocs tradicionals, podem esmentar els de rotllana, de dits, de picar de mans, de corda, de gomes, de falda, de cartes, de taula, de pilota o d'astúcia entre molts altres.
  - - - Són els jocs típics de cada zona o regió, però també són patrimoni de la humanitat. Es poden tobar amb petites variacions distribuits per tot el món. Per exemple, en castellà el joc de la baldufa s'anomena peonza; en euskera, ziba; a Anvers, toupi; a Medellín, trompo, i a Nador, sabout*.
      - Constitueixen un element socializador i integrador important dins de les activitats infantils, ja que la majoria de jocs tradicionals s'han de jugar en grup o per equips i, en qualsevol cas, els participants s'han de posar d'acord sobre les regles i l'estratégia.
  - - - Alguns dels materials més habituals són: guix, còdols, xapes, cordes, gomes, baldufa, cartes, canyes, trossos de fusta, fruits secs, talons de sabates, etc.
      - Hi ha molts jocs tradicionals en què la música o els textos recitats són l'element central.
- - - - Conèixer millor la cultura propia per comparació amo altres cultures.
      - Descobrir altres cultures mitjançant el seu patrimoni lúdic.
      - Valorar la diversitat i l'enriquiment cultural que suposa entrar en contacte amb altres cultures.
      - Crear vincles afectius entre nens i nenes d'edat, gènere i condició diferents.
- - - - La idea basica dels jocs cooperatius és jugar els uns amb els altres per superar desafiaments i obstacles, i no pas jugar els uns contra els altres.
        
        La cooperació entre els participants és imprescindible, de manera que jugant aprenen d'una manera divertida a tenir més consideració pels altres i senten una major motivació per treballar pel bé comú.
        
        En els jos cooperatius cap participant no augmenta la seva autoestima a costa de l'altre. Tothom ajuda, tothom guanya i no perd ningú, d'aquesta manera es reafirma l'autoconfiança de l'infant com una persona acceptada i digna.
    - - Es juga pel plaer de jugar, no per aconseguir un premi.
      - Els participants es diverteixen sense por de no aconseguir els objectius proposats.
      - Afavoreix la participació de tothom.
      - Els infants que hi juguen es veuen com a companys, no com a enemics.
      - Cada participant té un paper destacat dins del joc.
      - La finalitat consisteix a superarse a si mateix, no als altres. Així doncs, els participants coneixen i mesuren les seves aptituds pel seu esforç i no per comparació amb els altres.
      - És viscut com una activitat conjunta, no individual, ja que no se centra en un individu concret.
      - Es practica en ambients molt diversos, utilitzant objectes variats, per a edats diferents i amb agrupacions d'infants també diferents.
      - Ajuda a aprendre a conviure amb les diferències dels altres.
      - Aquest tipus de joc ha de formar part de les propostes de jocs fins als onze anys d'edat, com a minim i, d'aquesta manera, s'elimina la competició, tant de grup com individual, en els jocs dirigits.
    - - Els jocs no són mai neutrals, ja que sempre transmeten i potencien un determinat codi de valors, mitjançant el qual s'estructura un determinat tipus de persona, unes determinades relacions entre les persones que juguen i una determinada visio d'entendre l'esbarjo.
      - Els jocs cooperatius són un instrument per potenciar una sèrie de valors considerats positius en les relacions humanes, com ara
        
        La cooperació. És el valor i l'habilitat necessaris per dur a terme tasques i resoldre situacions conjuntament, mitjançant unes relacions basades en la reciprocitat, no en el poder ni en el control. Les experiències cooperatives són la millor manera d'aprendre a compartir, de socialitzar-se i de
        preocupar-se pels altres.
        
        L'empatia. És la capacitat per posar-se en el loc de l'altre, per comprendre el seu punt de vista, les seves preocupacions, les seves expectatives, les seves necessitats i la seva realitat.
        
        La comunicació. Es basa en el desenvolupament de la capacitat per expressar l'estat d'ànim, les sensacions, les percepcions, els coneixements, les emocions, etc.
        
        La participació. La participació col·lectiva genera un clima de confiança i de mútua implicació, necessari per a l'auténtica comunicació humana. Els jocs cooperatius eliminen l'exclusió i, d'entrada, rebutgen la divisió entre qui guanya i qui perd.
        
        La construcció d'una realitat social positiva. Els jocs cooperatius canvien les actituds de les persones cap al joc i cap a elles mateixes, de manera que es crea un ambient d'afecte mutu, apte per a l'esbarjo i per a l'aprenentatge intel lectual i actitudinal. A més, generen comportaments prosocials, basats en relacions solidaries, afectives i positives.
        
        L'estima i el concepte positiu d'un mateix.
        Aquests jocs ajuden a desenvolupar una imatge positiva de si mateix i reconèixer, estimar i expressar la importancia de l'altre.
        
        L'alegria. Representa un objectiu educatiu que no es pot deixar de banda. En aquests jocs, com que el fracàs i el rebuig desapareixen, l'alegria es manifesta ben clarament.
        
        Els infants educats en la cooperació i l'acceptació tenen més possibilitats de desenvolupar una personalitat sana i equilibrada.
    - - El joc cooperatiu es pot treballar en l'educació infantil i s'ha de fer, però simplificant les normes i reduint les instruccions als passos imprescindibles, senzills i clars.
      - A partir dels 3 anys no solament és possible practicar jocs cooperatius, sinó que és aconsellable. Es interessant observar com els infants d'entre 3 i 7 anys són prou receptius per extrapolar el joc cooperatiu dirigit a altres activitats no dirigides, cosa que és més difícil quan són més grans.
      - Els jocs cooperatius també són molt adequats per treballar la creació i la consolidació d'un grup. És una manera d'estimular un tipus de relacions i de valors que resultaria difícil de treballar d'una altra manera.
      - A més de l'escola infantil, hi ha altres entorns no formals on es pot practicar el joc cooperatiu, per exemple, les ludoteques o les festes d'aniversari o altres celebracions.
    - - Generalment, els jocs cooperatius requereixen poc material i práticament cap despesa.
        
        És convenient que els mateixos infants construeixin les joguines, per la qual cosa els hem d'ajudar a descobrir materials que puguin trobar al seu entorn, o fins i tot materials casolans d'ús quotidia: sac de patates, pilotes, pals, pots, xarxes, paracaigudes fabricats amb trossos de tela, cassoles, fulles, terra, argila, caixes de cartó, roba vella, barreis, sabates, trossos de fusta, cordes, llibretes, etc.
        
        També hi ha joguines que afavoreixen aquest tipus de joc; per exemple, joguines que només tenen sentit si hi juguen dos o més infants.
    - - En els jocs cooperatius l'avaluació és una fase tan important com el desenvolupament. És convenient avaluar què ha passat, les interaccions que s'han produit i els resultats obtinguts, així com l'adequació del temps, del material i de l'espai.
  - - - En aquest tipus de joc sempre hi ha qui guanya i qui perd. La pressió per aconseguir la maxima puntuació sol generar falta de Ilibertat i angoixa psicologica per por al rebuig o a l'errada.
      - Generalment, estan molt organitzats i excessivament orientats a la victoria.
      - Molts dels jocs competitius estan dissenyats per a l'eliminació, on un sol participant guanya i tots els altres, que queden eliminats o perden, són la majoria.
      - Un dels problemes d'aquest tipus de joc és que col·locar els nens i nenes en aquesta situació els fa sentir que la seva acceptació depèn de si guanyen o perden; per tant, se'ls provoca uns nivells d'angoixa i d'agressivitat elevats.
  - - - Els individus en situació cooperativa s'adonen que la consecució dels seus objectius en part és conseqüència de les accions dels altres, mentre que en el joc competitiu s'adonen que la consecució dels objectius propis és incompatible amb la consecució dels objectius dels altres.
      - Els integrants de grups cooperatius valoren les accions dels seus companys i companyes amb més facilitat que els dels grups competitius.
      - Els integrants de grups cooperatius són més sensibles a les demandes dels altres membres del grup que els integrants de grups competitius.
      - Els membres de grups cooperatius s'ajuden més sovint que els de grups competitus.
      - Els grups cooperatius tenen més productivitat en termes qualitatius.
      - La manifestació d'amistat és més gran en els grups cooperatius que en els competitius.
      - En definitiva, els beneficis en l'ambit intel·lectual, afectiu i social dels jocs cooperatius respecte als competitius fan decantar sense dubte, des d'un punt de vista educatiu, l'elecció cap als primers.
- - - - L'ordinador. Si bé fa uns anys era el dispositiu més utilitzat, la seva importancia s'ha vist desplaçada per dispositius més amigables com les tauletes. El principal inconvenient de l'ordinador es que costa més temps connectar-lo i accedir a la informació i que, per utilitzar-lo, l'infant ha de tenir una certa destresa motriu que li permeti controlar el ratolí i cert domini en el control postural.
      - Les tauletes. Són molt més manejables, permeten un accés molt rápid a la informació i una interacció directa amb els dits. Aquesta interacció ens permet l'ampliació i reducció de les imatges, traçar i pintar directament sobre la pantalla, triar opcions, arrossegar, etc. Els telèfons mobils intel·ligents també permeten totes aquests posibilitats, però tenen una pantalla massa petita; si bé els infants hi poden fer coses a casa, no és un dispositiu educatiu a l'escola.
      - Les pissarres digitals. Permeten prácticament les mateixes aplicacions de les tauletes, però per a un ús en grup, la qual cosa la converteix en un dispositiu d'una gran utilitat en les escoles. A més, permet arxivar tots els treballs que es van fent.
      - Les consoles de joc. És un dispositiu electrònic que executa els jocs continguts en format DVD o altres formats. Es poden trobar portatils o bé les que necesiten estar connectades a un televisor o projector per poder visualitzar els jocs.
      - Tant els ordinadors com les tauletes i, sobretot les pissarres digitals, incorporen dins el seu programari diferents jocs o recursos per fer activitats educatives.
  - - - Actualment, podem trobar jocs en format digital per a infants a partir dels tres anys. Es poden trobar en format DVD, tot i que progressivament estan sent substituits pels jocs que es descarreguen directament de la xarxa o es juga en línia.
      - Els jocs per a infants de tres a sis anys solen proposar activitats que plantegen el reconeixement de fonemes o melodies, els nombres, els noms o les formes geomètriques. També hi ha jocs que treballen la memoria, l'observació, l'ordenació, la classificació o la resolució de problemes matematics senzills mitjançant el sentit de la vista i l'oïda.
      - Al mercat també podem trobar els anomenats contes interactius, que són fonamentalment lúdics. Proposen activitats per reforçar aprenentatges com ara el vocabulari, l'educació en valors, el desenvolupament de la creativitat, el reforç de la lectura, la numeració, el reconeixement d'objectes, etc.
      - Progressivament els jocs en DVD estant sent substituits pels jocs a Internet, ja que també poden ser utilitzats amb tauletes i teléfons intelligents.
      - Actualment hi ha moltes adreces d'Internet on es poden trobar tota mena de jocs, des dels tradicionals fins als multiculturals o els educatius. Només cal utilitzar un bon cercador i seleccionar el tipus de joc que interessa trobar en funció dels objectius. Tanmateix, per als infants menors de sis anys l'oferta
        és més reduïda
      - Alguns d'aquests jocs es poden practicar en línia, jugant amb altres persones que estan connectades.
    - - Les consoles són suports d'ús eminentment domèstic tot i que també es poden trobar sovint a les ludoteques. Es caracteritzen per la bona qualitat d'imatge, la targeta de so i la posibilitat d'admetre més d'un jugador o jugadora. També permeten la connexió a Internet i jugar en línia.
      - En determinades consoles es pot connectar un aparell que permet als usuaris interactuar amb la consola sense necesitat de tenir el comandament a la mà. Amb aquest sistema, per exemple, es poden trobar jocs d'aventures on tu ets el protagonista de la historia.
      - Els videojos solen proposar viatges espacials, aventures en indrets imaginaris o castells encantats, jos de curses, competicions esportives de futbol, de tennis o de basquet, sense oblidar els videojocs de lluita, guerra i violència, aquests últims aconsellables.
      - La mecánica del videojoc pot ser des de molt senzilla fins a molt elaborada. En general, es tracta d'avançar en diferents escenaris, eliminant els rivals que surten al pas i esquivant nombrosos obstacles i trampes. En alguns casos, es caracteritzen per una carrega de violència gratuita i extraordinária, per la qual cosa el seu ús ha d'estar regulat per una persona adulta.
      - Encara que a priori no són considerats útils des del punt de vista formatiu, contribueixen a desenvolupar certes habilitats, especialment motrius i de reflexos, i a fomentar certs aspectes com ara la intuïció i les estratègies per a la resolució de problemes.
- - - - Els jocs de coneixement corporal. Serveixen perquè els infants prenguin consciencia de totes les parts del seu cos.
      - Els jocs motors. Ajuden a desenvolupar l'ajustament corporal, la lateralitat, l'equilibri, el control tònic i la relaxació i l'organització espacials.
      - Els jocs sensorials. Treballen principalment la discriminació auditiva, visual, táctil, gustativa i olfactiva.
      - Els jocs de condició física. Ajuden a enfortir els músculs en general.
  - - - Els jos manipulatius. Entre ells hi ha el joc de construcció que, entre altres aspectes, estimula el desenvolupament del pensament abstracte, fomenta la concentració i promou la capacitat creadora.
      - El joc exploratori o de descobriment.
        Permet als infants estar lliurement en contacte amb els objectes, manipulant-los i experimentant-hi.
      - Altres jocs que ajuden al desenvolupament de les capacitats cognitives són els d'atenció i memoria, els jocs imaginatius i els jocs lingüístics, que s'utilitzen per aconseguir pro-gressar en l'expressió i la comunicació.
  - - - Els jocs de rol o els jocs dramatics: poden ajudar l'infant a assumir situacions personals i a dominar-les, a expressar els seus desitjos inconscients o conscients, i també a assajar diferents solucions davant d'un conflicte determinat.
      - Els jocs d'autoestima l'ajuden a estar satisfet de ser com és i a acceptar-se a si mateix.
- - - - La persona adulta proposa i ofereix les pautes per realitzar el joc, és a dir, s'orienten l'exploració i l'aprenentatge.
        Per tant, no compleix la condició de llibertat i espontaneitat, però té altres avantages:
        
        Augmenta les possibilitats d'utilització de joguines.
        
        Ajuda a canviar de situacions formatives
        
        Afa-voreix el desenvolupament intel lectual, social,
        afectiu i motor
        
        Ofereix models positius per imitar satisfent les necessitats individuals de cada infant.
- - - - En funció de l'espai de què es disposa, es poden fer uns jocs o uns altres. Per exemple, els espais sense vegetació faciliten les propostes de jocs de persecució, mentre que els que tenen força vegetació afavoreixen els jocs de pistes, les gimcanes, etc.
  - - - Aquí s'hi poden encabir tot un ample repertori de jocs de taula (Memory, cartes...), la majoria de jocs simbolics o els jocs d'habilitats manuals, entre altres.
- - - - Joc per parelles.
      - Joc col·lectiu.
      - Joc individual.
    - - Sense suport material.
      - Amb suport material: comprat o elaborat.
    - - Joc solitari
        
        Quan juga sol.
      - Joc paral·lel
        
        Quan juga al costat un altre nen o nena però no amb ells.
      - Joc associatiu
        
        Quan es reuneixen alguns nens i nenes i juguen al mateix joc interactuant, encara que el joc no depengui de cap dels integrants del grup.
      - Joc cooperatiu
        
        Quan juguen junts amb un objectiu comú.
      - Joc competitiu.
        
        L'infant juga amb altres iguals però el seu fi últim és guanyar.