Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
La Catalunya autònoma (1931 - 1934) - Coggle Diagram
La Catalunya autònoma (1931 - 1934)
3.3
La Generalitat provisional
Creació d'un estatut d'autonomia
Formació d'una ponència estatutària a Barcelona, que es muda a Núria
Creació de l'
estatut de Núria
després de dos mesos de treball
Es convoca un referèndum
el 2 d'agost
, que guanya rematadament a Catalunya
Govern presidit per Macià
Les forces polítiques catalanes
Hegemonia de l'ERC
Ofegament d'altres partits republicans catalanistes
Resurrecció de la CNT
La Lliga Regionalista esdevé l'oposició de l'ERC
U
nió
D
emocràtica de
C
atalunya
Unió de Rebassaires
Poca importància del marxisme
Reaccions anticatalanistes
Oposició general a l'autonomia de Catalunya ja acordada
Els parlamentaris neguen l'estatut de Núria, faltant als acords del 21 d'Abril
Es transllada a les Corts de la República, que allarguen el tràmit indefindament
Manuel Azaña es queda sol sent l'únic aliat de l'autonomia catalana a Espanya
Després d'un cop d'estat militarista, la "
Sarjujada
", les Corts accepten l'autonomia
el septembre del 32
Modifiquen l'estatut de Núria sota el nom d'
Estatut del 32
, cedint menys sobirania
Catalunya no serà un estat autònom dins de la
República Federal Espanyola
, sinó una
regió autònoma
(tot passa per les Corts)
Establiment de competències compartides entre Espanya i Catalunya pels afers interns
No només el català hauria de ser una llengua oficial, sinó també el castellà
José Ortega y Gassel
tracta l'autonomia com un privilegi, amb la famosa frase
"café para todos"
Acció de govern
Macià mor el dia de Nadal de 1933
Reformisme
Agricultura: foment de cooperatives i experimentació agrària
Política social: limitació dels arrendiments dels terratinents als rabassaires
Política sanitària: foment de la xarxa d'hospitals
Política educativa: noves pedagogies i UAB (actual UB)
Política lingüística: fi de les restriccions a les edicions en català
Divisió territorial en comarques, que generaven un major arrelament identitari i s'enfocava d'una manera més pragmàtica