Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
NATURALESA, Amb aquestes sentències, vol dir, que la naturalesa és…
NATURALESA
La naturalesa té un propòsit (2.4)
La teleologia és la doctrina que afirma que la naturalesa té un fi
“La naturalesa no fa res a l'atzar”
“La naturalesa cerca intensivament el que li convé”
“La naturalesa no fa res sense una raó i en va”
Aristòtil diu:
Les coses de la natura només poden succeir per l'atzar o per bé amb una finalitat.
Però l'atzar es descarta, ja que la natura és ordenada i regular.
Exemples de coses no fortuïtes:
Les formigues emmagatzemen
Fred en l'hivern i calor a l'estiu
Els peixos tenen escames i no pell
Saber sobre la naturalesa humana
El alma, principí de la vida. (3.1)
Els éssers poden ser:
Naturals
Éssers no vius
Éssers vius
Estan animats (tenen vida)
Vida: possessió i desenvolupament de determinades capacitats, però no tots tenen el mateix tipus d'ànima.
Anima: conjunt de capacitats i facultats que tenen els éssers vius.
No naturals, artificials.
Esser viu: substancia composta per materia (cos) i facultats (anima)
Cos i anima, matèria i forma, no poden anar separades.
Del desig a l'acció (3.2)
L'ésser humà posseeix una ànima racional. Dependent de la sensació, pot arribar a un coneixement de la causa i principis de la realitat, percebent que de la sensació sorgeix el desig.
El desig s'expandeix i aquest desig també s'origina de l'acció humana
Si hi ha sensació, hi ha capacitat de diferenciar el que és agradable del desagradable, del plaent del dolorós.
L'ànima és més que sensitiva, és racional i pot:
Deliberar
Preveure el futur
Reflexionar
Tenir la noció del bé, requerint:
Deliberació
Elecció
Reflexió
Pensar
El fi al qual tots aspiren: la felicitat (3.3)
La deliberació és un càlcul de reflexió sobre els fins que proposa el desig. El desig té un fi.
El fi han de ser:
Tenir un orde
Tenir una organització jeràrquica
Harmonics
Exemples:
Desitgem alimentar-nos
Desitgem fer exercici, i tenir salut
Tots els fins tenen una successió, però s'ha de detenir en alguna situació, que seria el bé suprem.
Per Aristòtil, LA FELICITAT.
Reservada a uns pocs.
La virtud com excelencia. (3.4)
La virtud es un habit selectiu, ha de formar part del caracter i manifestarse en situacions continuades,
L'habit es la actitud mes firme de la voluntad per realitzar certes accions. Les accions virtuoses faran arribar a un fi bo.
La virtud consisteix en un termini mig
Es excelencia. Aristotil diu que el termini mig es quan no se li pot afagir res mes pero tampoc llervar-li.
El prudent es un model a seguir
LA virtud es la realització habitual de accions virtuoses, el saber de qui es virtuos, es la prudencia
La prudencia es:
La felicidad a trabes de la deliberació
el desig d'actuar prudent
El saber
La virtut no és possible fora de la ciutat. (3.5)
L'esser huma es per naturalesa un animal social i politic. La sociedad es el fi, sense ella no seria huma. La polis es el que necesitem per esta satisfets
La cuitat
Medi de satisfacció de necesitats basiques que l'individu no pot satisfacer
La ajuda, la cooperacio,l'intercanvi de serveis...
Es el marc on es pot fer realitat la felicitat que tots persigueixen
Amb aquestes sentències, vol dir, que la naturalesa és ordenada amb un perfecte estat.
