Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Inversió i finançament - Coggle Diagram
Inversió i finançament
Per començar un negoci, cal fer un llistat de les necessitats d'infraestructura i dels equips necessaris per dur a terme l'activitat. També s'ha de planificar la liquiditat requerida per iniciar el negoci. Aquesta informació es coneix com a Inversió, que s'ha de quantificar en diners. Un cop determinat l'import necessari, la següent pregunta és com finançar aquesta inversió.
Inversió
Invertir significa destinar recursos financers a una operació amb l'objectiu de recuperar-los amb rendibilitat, assumint certs riscos.
Per a l'empresa, la inversió és necessària per adquirir béns, matèries primeres i contractar mà d'obra per realitzar les seves activitats.
L'objectiu és generar més ingressos que despeses, aconseguir beneficis i garantir la seva continuïtat. Abans de començar, és important definir clarament la inversió necessària, el seu cost i com finançar-la.
El departament financer de l'empresa s'encarrega d'analitzar les fonts de finançament més adequades per a cada inversió.
Finançament
Finançar un projecte significa aconseguir els recursos necessaris per cobrir els costos. Quan es comença un negoci, el finançament fa referència a l'origen dels diners necessaris per adquirir els béns i pagar les despeses. La funció financera de l'empresa s'encarrega de gestionar aquests recursos.
Podem classificar les fonts de finançament segons la procedència en internes (pròpies) i externes (alienes):
Interns
Les internes són recursos generats a l’interior de l’empresa, són l’autofinançament de l’empresa, començant pel capital aportat pels propietaris. Si l’empresa genera beneficis, una part d’aquests es poden reservar i així incrementa l’autonomia financera i la capacitat que l’empresa s’autofinanci.
Externs
Les externes són recursos que procedeixen de l’exterior, poden ser préstecs rebuts del banc, i també empreses proveïdores o prestadores de serveis que donen un termini de pagament ampli.
L’ESTRUCTURA ECONÒMICA i L’ESTRUCTURA FINANCERA DE L’EMPRESA
Per dur a terme una activitat econòmica, l'empresa necessita recursos per adquirir béns, finançar inversions i cobrir despeses. A més, ha de rendibilitzar aquestes inversions per créixer i augmentar el seu valor. L'empresa comença amb un patrimoni que ha d'anar incrementant al llarg del temps.
El patrimoni d'una empresa inclou els béns, drets i obligacions, i la seva correcta valoració és essencial per conèixer la situació real de l'empresa.
VALOR D'UN PATRIMONI:
BÉNS + DRETS – OBLIGACIONS
El patrimoni empresarial és estàtic en el sentit que fa referència al valor dels béns, drets i obligacions en un moment concret, però és dinàmic perquè l'empresa el modifica al llarg del temps. L'empresa busca augmentar el seu patrimoni, cosa que indica que està generant beneficis. Tanmateix, les variacions patrimonials no sempre impliquen un augment o disminució del patrimoni, ja que de vegades es deguen a la substitució d'elements.
ESTRUCTURA FINANCERA
Comprèn les fonts de finançament que fa servir l’empresa
PASSIU
Conjunt d’elements patrimonials que representen les obligacions contretes en buscar finançament aliè, bé d’institucions de crèdit o d’altres creditors
PASSIU NO CORRENT: obligacions a les que s’ha de fer front a llarg termini, és a dir, deutes que tenen un termini de venciment superior a l’any.
PASSIU CORRENT: deutes que l’empresa ha acceptat a curt termini.
PATRIMONI NET
El finançament propi d'una empresa inclou el capital aportat pels propietaris i els recursos generats pels beneficis que l'empresa ha decidit guardar en comptes en lloc de repartir-los. Aquest finançament representa el valor patrimonial de l'empresa.
PATRIMONI NET = ACTIU - PASSIU
El patrimoni d’una empresa representa allò que l’empresa té, tot indicant la manera en què aquesta ho ha finançat, de manera que el valor d’una empresa és el valor del seu patrimoni, explicat com la diferència entre el que té i allò que deu.
ESTRUCTURA ECONÒMICA
L'actiu és el conjunt de béns i drets que formen el capital de funcionament de l'empresa. Són els elements del patrimoni destinats a ser utilitzats en l'activitat per generar rendiment i obtenir resultats positius que augmentin el valor del patrimoni.
ACTU NO CORRENT: ll/t( llarg termini) , +1 any
IMMOBILITZAT MATERIAL: màquines etc...
IMMOBILITZAT INTANGIBLE: marques, patents, etc...
INVERSIONS IMMOBILIÀRIES: immobles no destinats a l’activitat principal.
INVERSIONS FINANCERES a ll/t: productes financers com ara accions...
ACTIIU CORRENT: c/t( curt termini), - 1 any
EXISTÈNCIES: gèneres destinats a la producció i a la venda, així com alguns tipus de consumibles susceptibles d’emmagatzematge.
REALITZABLE: crèdits entesos com drets a cobrar a curt termini i inversions financeres a curt termini.
TRESORERIA O DISPONIBLE: les disponibilitats líquides en diners en efectiu o en comptes corrents o d’estalvi.
LES FONTS DE FINANÇAMENT
FONS DE FINANANÇAMENT PRÒPIES
Aportacions dels propietaris
Són aquells fons lliurats a l’empresa pels seus amos:
El Capital
Prima d’emissió (l’excés sobre aquest en les ampliacions de capital)
Finançament intern o autofinançament
És el generat dins de la pròpia empresa.
Amortitzacions de l'immobilitzat
Altres deterioraments de valor que persegueixen que l’empresa no es descapitalitzi
Reserves i romanent: Beneficis obtinguts per l'empresa i no repartits entre els seus propietaris, que en renuncien al gaudi present a canvi d'una major renda futura.
Subvencions
Són fons obtinguts, a conseqüència del compliment de determinats requisits, de les diferents Administracions Públiques o altres institucions públiques o privades. En principi, no hi ha obligació de reintegrar-los.
Avantatges:
No tenen un cost explícit.
Redueixen la dependència amb el sector financer.
Augmenten el valor del patrimoni de l’empresa i per tant la imatge.
Llibertat d’aplicació a qualsevol tipus d’actiu, moment i forma.
Inconvenients:
Es generen lentament ja que depenen de l'activitat.
En no tenir cost explícit poden ocasionar l'acceptació d'inversions poc rendibles.
Suposen disminuir el repartiment de dividends als accionistes. Per tant té un cost d'oportunitat per als accionistes.
Riscos de pèrdua.
FONTS DE FINANÇAMENT ALIENES
Són aquelles que suposen alguna obligació per a l’empresa, per la qual cosa formen part del seu Passiu. Atenent al termini de devolució (major o menor a un any) i a qui és el creditor, es distingeixen les fonts següents:
Venciment de l’obligació superior a 1 any
Proveïdors d’immobilitzat
Deutes amb els venedors d’actius no corrents.
Entitats de crèdit
ón els principals proveïdors de fons financers (préstecs, arrendament financer, rènting, etc.).
Emprèstits
Préstecs de quantia elevada, dividits en valors negociables (obligacions, bons, etc.), que es venen entre inversors amb condicions financeres equivalents i es retornen seguint el mateix pla.
Venciment de l’obligació menor a 1 any
Proveïdors comercials i creditors per prestacions de serveis
Deutes amb els subministradors de matèries primeres, energia, etc. Pot ocórrer el següent: – Si s’anticipa el cobrament, se sol aplicar un descompte per pagament immediat. – Si s’ajorna el pagament més enllà del període normal, pot comportar uns interessos per ajornament.
Organismes públics
Es tracta de deutes amb les Administracions Públiques sorgides de les activitats de l’empresa per impostos i cotitzacions socials.
Entitats de crèdit
Comptes de crèdit, descompte d’efectes, facturatge, confirming i altres finançaments a curt termini.
Proveïdors de l’immobilitzat i emprèstits
Tenen les mateixes característiques que les vistes en els tres primers apartats, però amb venciment a curt termini.
Avantatges:
Augmenta la rendibilitat del propietari, sense que el propietari faci noves aportacions.
Hi ha deduccions fiscals pels interessos.
Inconvenients:
Tenen una càrrega financera.
L’obligació de devolució fa necessària la generació de prou fonts per al pagament dels deutes.
Un endeutament elevat i concentrat en pocs creditors pot condicionar les decisions de l’empresa.
ELS SERVEIS i EL FINANÇAMENT BANCARI
LES COMISSIONS:
Les operacions bancàries solen portar aparellades l'existència de serveis bancaris necessaris perquè els comptes siguin operatius (transferències, operacions de caixa, domiciliacions, targetes, etc.). Aquests serveis no són gratuïts, sinó que les entitats cobren per ells unes quantitats denominades comissions, que es calculen aplicant un percentatge sobre l'import de l'operació que es tracti.
Operacions que suposen comissions:
Operacions de mediació:
Gestió del cobrament d'efectes els clients.
Girs, transferències i ordres de pagament.
Compravenda de moneda estrangera.
Serveis de caixa per atendre els cobraments i pagaments per compte dels clients (banca directa), de caixers automàtics i targetes de dèbit, banca electrònica, on line i telefònica, bústia permanent.
Domiciliacions bancàries.
Intermediació en la gestió de valors mobiliaris.
De dipòsit i custodia:
Dipòsit i custòdia de valors mobiliaris.
Lloguer de caixes de seguretat.
De servei pur:
Elaboració d'informes sobri valoris mobiliaris.
Elaboració d'informes comercials sobre clients, etc.
Característiques de les comissions bancàries:
Han de ser justificades i respondre a serveis realment prestats.
Es recullen en un fullet, registrat al Banc d'Espanya.
Són lliures, per la qual cosa les entitats bancàries poden aplicar-les o negociar-les amb els seus clients per no aplicar-les total o parcialment, etc.
Poden ser modificades, avisant prèviament al client, qui, si no està d'acord, pot cancel·lar el compte.
Has de saber:
Quan es tria un producte bancari, és important fixar-se en les comissions associades als serveis, ja que poden influir en l'atractiu de l'oferta. Per exemple, un compte amb bons interessos però altes comissions pot ser menys interessant que un altre amb menys interessos però sense comissions. Algunes entitats bancàries eliminen comissions com a promoció per atreure clients. Les comissions bancàries solen estar exemptes d'IVA, però algunes poden estar subjectes a un 21% d'IVA. Si és així, l'entitat ha d'enviar una factura detallant l'IVA cobrat.
ELS INTERESSOS:
Quan una entitat financera presta diners, ha de ser compensada per aquest motiu, es presten diners amb l’expectativa que sigui retornat en una quantitat superior que justifiqui la inconveniència de no disposar dels diners deixats, el risc assumit i la pèrdua de poder adquisitiu per la inflació. Aquesta quantitat és el preu del finançament aliè que coneixem com interè
Interès fix: és un tipus invariable durant tot el període del préstec.
Interès variable: està compost d'un tipus oficial de referència i un marge fix sobre el mateix, varia al llarg de la vida de la operació segons ho faci el tipus de referència. En aquestes operacions, són essencials les revisions del tipus d'interès per actualitzar-ho a les variacions del tipus de referència. El tipus de referència més usual és l'euríbor (EURopean Inter-Bank Offered Rate) .
Interès mixt: cada dia s'apliquen més en la pràctica, sobretot en els préstecs, així durant una part de la seva vida (generalment al principi) funcionen com un préstec a interès fix i la resta de la seva vigència com un préstec a interès variable, amb les corresponents revisions.
EL PRÉSTEC:
El préstec és una operació per la qual es lliura al prestatari o beneficiari una quantitat de diners, i aquest té l’obligació, al cap d’un termini establert, de restituir aquesta quantitat (principal del préstec), més els interessos reportats.
Hi ha diferents formes d’amortitzar el préstec i pagar els interessos:
Pagament del principal i els interessos en finalitzar el préstec.
Pagament del principal en finalitzar el préstec i periòdicament els interessos.
Pagament d’una quota constant que inclou una part destinada a la devolució parcial del principal i una altra part destinada a pagar els interessos meritats.
Avantatges del préstec:
L’empresa pot disposar de fons a mitjà i llarg termini per dur a terme inversions en actius fixos que permetin generar un rendiment superior al cost efectiu del préstec.
Totes les despeses, interessos i impostos originats pel préstec tenen la consideració de despesa fiscalment deduïble per l’empresa.
Els elements més importants del préstec són:
Prestador: qui lliura la quantitat de diners i té dret a la seva devolució més els interessos. Sol ser una entitat financera.
Prestatari: qui rep la suma de diners i té l’obligació de tornar-los amb els interessos corresponents.
Principal: suma de diners que és objecte de lliurament.
Interessos: quantitat que resulta d’aplicar un determinat tipus d’interès al principal.
Inconvenients del préstec:
El préstec augmenta el nivell d’endeutament (passiu) de la societat i debilita la seva posició financera.
L’empresa ha de pagar les quotes periòdiques, que inclouen la part d’amortització i la d’interessos pel total de l’import pendent de retornar, encara que l’empresa no utilitzi immediatament la totalitat dels fons prestats.
EL DESCOBERT BANCARI
És una font de finançament poc habitual, consisteix en fer servir un import superior al saldo disponible en compte corrent, (números vermells). El banc realitza càrrecs en compte produint-se un descobert, el titular haurà de reposar el descobert més els interessos que se n’hagin generat. Aquest tipus de finançament és de disponibilitat immediata però els costos financers acostumen a ser elevats i, a més, el banc pot carregar també una comissió de descobert.
LA LÍNIA DE CRÈDIT
El crèdit és útil per a finançar necessitats puntuals d’una empresa, especialment quan hi ha un desajust temporal entre els pagaments i els cobraments. Consisteix en un préstec que una entitat financera concedeix a l’empresa, permetent-li endeutar-se fins a una quantitat i un període determinats. L’empresa només paga interessos per la quantitat de diners que utilitza, no per tot el crèdit concedit. Aquest crèdit ajuda les empreses a afrontar problemes temporals de tresoreria.
Avantatges del crèdit:
La flexibilitat, ja que s’adequa perfectament a les necessitats de fons de l’empresa. A diferència dels préstecs, l’empresa només ha de pagar els interessos de la quantitat utilitzada en cada moment.
Arribat el venciment de la pòlissa, hi ha la possibilitat de renovar-la.
Inconvenients del crèdit:
El pagament d’interès per la part del crèdit no utilitzada és una despesa en moments d’utilització baixa del crèdit.
La necessitat de controlar la disposició del crèdit per evitar que l’empresa s’excedeixi del total disponible.
Diferències entre crèdit i préstec
Préstec
Es dona una quantitat fixa de diners, a retornar en una data també fixada per endavant.
Té venciment en una data pactada.
Els interessos es paguen en funció del capital pendent d’amortització en cada moment.
Devolució segons un quadre d’amortització fixat en el contracte.
El compte corrent associat només admet imposicions.
Només té obligacions el prestatari.
Finalitat: adquisicions d’immobilitzat, necessitats fixes de capital, inversions a llarg termini o permanents.
Crèdit
Es posen a disposició del prestatari fons fins al límit concedit i per un temps determinat. El prestatari pot anar prenent diners a mesura que els vagi necessitant.
Es pot renovar una vegada ha vençut.
Els interessos es paguen segons les quantitats realment disposades.
Devolució successiva fins a amortitzar el total disposat.
El compte corrent associat admet saldos creditors i deutors.
Les dues parts tenen obligacions.
Finalitat: necessitats variables de fons (cicle productiu o de tresoreria).
L’ARRENDAMENT FINANCER o LÍSING
: El lísing és una operació financera per la qual una empresa (societat lísing) adquireix a un proveïdor un determinat bé, que cedeix a una altra empresa que l’utilitza a canvi del pagament d’una quota d’arrendament. L’empresa que utilitza el bé quan acaba el contracte té la possibilitat de convertir-se en propietària del bé si paga una quota extra (opció de compra).
Avantatges del lísing:
És un instrument eficaç i flexible per a l’obtenció de finançament destinat a l’adquisició de béns que es destinin al desenvolupament d’una activitat econòmica, ja que permet finançar el 100% de les inversions realitzades.
Té un règim fiscal especial que permet deduir pràcticament la totalitat de les quotes d’arrendament financer meritades.
Inconvenients del lísing:
El pagament d’interessos que s’ha de suportar i que no es donaria en cas que es comprés el bé al comptat.
Els tipus d’interès acostumen a estar per sobre dels que s’apliquen als préstecs hipotecaris.
La duració del contracte d’arrendament financer és irrevocable.
Tipus de lísing:
Lísing operatiu. Contracte la finalitat principal del qual no és obtenir finançament per a l’adquisició del bé per part de l’arrendatari, sinó exclusivament la cessió de l’ús del bé durant un període de temps determinat.
Lísing financer. Contracte pel qual l’arrendador s’obliga a cedir l’ús d’un bé de la seva propietat a l’arrendatari a canvi d’una renda periòdica, incorporant una opció de compra que l’arrendatari podrà exercir al final del període de vigència del contracte.
Lísing mobiliari. L’objecte del contracte són béns mobles (maquinària, vehicles, material informàtic, equips mèdics, etc.).
Lísing immobiliari. Finançament d’immobles acabats, nous, utilitzats o en construcció, destinats a usos empresarials, com ara naus industrials, locals comercials, oficines, centres logístics, hotels, etc.
Lísing normal. El proveïdor, l’empresa de lísing i l’arrendatari són persones diferents.
RÈNTING
: El rènting es dona quan l’empresa lloga a una entitat de rènting un bé durant un període de temps prefixat, amb la particularitat que el lloguer (quota de rènting) inclou el manteniment i les reparacions del bé durant el termini de l’operació, així com altres despeses relacionades amb la seva utilització, com ara assegurances o impostos.
És una operació que no té la finalitat que el bé passi a ser propietat de l’empresa al venciment del lloguer, ja que en finalitzar el contracte de rènting l’empresa haurà de retornar el bé, encara que el contracte es pot prorrogar.
Rènting
L’arrendador es fa càrrec de totes les despeses de manteniment del bé.
El contracte no pot incorporar l’opció de compra del bé al venciment.
L’arrendador (el propietari que cedeix l’ús del bé) suporta tot el risc de la inversió.
Excepte en alguns casos, es comptabilitza com un arrendament ordinari: totes les quotes meritades constitueixen despesa de l’exercici.
Totes les quotes meritades durant l’exercici són fiscalment deduïbles.
Lísing financer
L’arrendatari queda obligat a conservar el bé i a assumir les despeses de manteniment.
Sempre incorpora una opció de compra en finalitzar el contracte.
El contracte és irrevocable.
L’arrendatari (qui utilitza el bé) suporta el risc sobre el bé objecte de la inversió.
Es comptabilitza reconeixent en el passiu un deute i en l’actiu un immobilitzat immaterial i uns interessos diferits.
Avantatges del rènting:
L’empresa pot disposar dels béns sense necessitat d’utilitzar fons propis o finançament aliè per a la seva adquisició.
La uniformitat dels pagaments en el temps. La utilització del rènting permet convertir un cost variable i incert (avaries, manteniments, augment de les tarifes d’assegurances, impostos, etc.) en un cost fix i constant, integrat dins la quota mensual de rènting.
La possibilitat de contractar un bé substitutiu durant el temps que durin les reparacions del bé objecte del contracte.
Un ritme més elevat de renovació dels béns que utilitza l’empresa. En finalitzar el contracte original, l’empresa pot contractar un altre rènting amb els models i tecnologies més actuals, sense els problemes que presenta la revenda de béns obsolets.
L’import de les quotes és íntegrament deduïble als efectes de l’impost sobre societats.
Inconvenients del rènting:
No és una compra, l’empresa no adquireix la propietat del bé.
L’empresa ha de lliurar una fiança com a garantia dels possibles danys que pugui patir el bé.
Hi ha uns límits d’utilització del bé que, en cas que l’empresa els superi, poden representar un cost addicional. Per exemple, els cotxes tenen un límit de quilòmetres per sobre dels quals cal pagar quotes extres.
L’obligatorietat de fer el manteniment, la reparació i la conservació del bé en les empreses (tallers oficials, concessionaris, etc.) designades per l’entitat de rènting.
Obligacions de la societat rènting:
Lliurar els béns objecte del contracte.
Posar en funcionament els béns en els locals de l’empresa arrendatària.
Mantenir en perfecte estat de funcionament els béns i sotmetre’ls a les revisions periòdiques necessàries.
Obligacions de l’empresa arrendatària:
Pagar les quotes pactades com a preu de l’arrendament.
Lliurar una determinada quantitat de diners en concepte de garantia del compliment de les obligacions contretes.
No destinar els béns a un ús diferent de l’especificat.
No cedir a tercers la utilització del bé sense l’autorització prèvia per escrit de l’arrendador.
Tenir cura del bé sense abusar del seu ús.
Comunicar a l’arrendador qualsevol deficiència en el funcionament del bé i no efectuar reparacions pel seu compte.
Facilitar la inspecció i comprovació de l’ús per part de la societat de rènting.
ALTRE FINANÇAMENT ALIÈ
DEUTES COMERCIALS A CURT TERMINI
El crèdit dels proveïdors és una forma econòmica de finançament, ideal per adquirir béns de curta durada o serveis com matèries primeres o assegurances. Consisteix en ajornaments de pagament, normalment a 30, 60 o 90 dies. Aquest tipus de finançament és ràpid i senzill, però si no es paga immediatament, es perd un descompte per pagament anticipat, cosa que pot fer-lo més car.
EL DESCOMPTE COMERCIAL
:El descompte comercial és un tipus de finançament utilitzat per les empreses per avançar els cobraments de les seves vendes a crèdit. Consisteix a cedir a una entitat financera el dret de cobrament d'una factura o document similar a canvi de rebre l'import abans de la data pactada, descomptant el cost financer i la comissió.
Avantatges del descompte comercial:
Facilitat d’ús. Una vegada formalitzat el contracte de descompte amb l’entitat bancària, només cal presentar-ne a l’entitat financera una relació perquè de manera pràcticament immediata el banc aboni a l’empresa l’import nominal dels efectes descomptats menys els interessos i les despeses.
L’entitat financera s’encarregarà de la gestió de cobrament de cada efecte, de manera que elimina la càrrega administrativa de reclamar el cobrament al seu venciment.
Inconvenients del descompte comercial:
El descompte bancari és un instrument car, perquè els tipus d’interès aplicats són alts.
Els interessos es dedueixen de l’import nominal que l’empresa porta a descomptar.
Si els drets de cobrament s’instrumenten en lletres de canvi i pagarés, s’haurà de pagar l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentals (timbrat de l’efecte).
L’entitat financera considera l’operació condicionada a la bona fe mercantil, Això vol dir que si al venciment el deutor no paga, l’entitat n’exigirà el pagament amb despeses a l’empresa que ha descomptat els efectes.
EL FACTURATGE
: El facturatge és una bona opció per a les empreses que no volen gestionar el cobrament als seus clients i no volen esperar al venciment de les factures per cobrar. Es tracta d’una operació per la qual l’empresa cedeix el cobrament de les factures dels clients a una societat denominada factor. Aquesta societat fa bestretes a l’empresa per l’import de les factures cedides.
Tipus de facturatge segons qui assumeixi els riscos de l’impagament de les factures:
Facturatge amb recurs: la cessió porta implícita una venda del crèdit condicionada a la bona fi de l’operació. Si al venciment el deutor no paga, l’entitat de facturatge tornarà el rebut a l’empresa i li cobrarà el nominal. La mecànica és similar a la del descompte bancari.
Facturatge sense recurs: es tracta d’una venda pura i simple del crèdit, en la qual l’entitat de facturatge assumeix tot el risc d’insolvència del deutor contra qui haurà d’actuar judicialment si aquest no paga al seu venciment, sense cap mena de responsabilitat cap a l’empresa.
Els serveis que ofereix una empresa de facturatge són:
Anàlisi de la solvència dels deutors.
Gestió del cobrament de les factures cedides, respectant els mitjans de pagament que l’empresa hagi acordat amb el comprador.
Si s’escau, reclamació judicial.
Opció de preveure la cobertura del risc d’insolvència dels deutors.
Possibilitat d’obtenir anticipadament l’import dels crèdits cedits.
Avantatges del facturatge:
Reducció dels costos de gestió i control de clients, ja que és l’entitat de facturatge la que s’encarrega de la gestió del cobrament i de les reclamacions d’impagats.
Simplificació d’estructura de l’empresa, perquè no necessita un departament de cobrament.
La liquiditat és l’existència de diners en la tresoreria de l’empresa.
Millora de la liquiditat de l’empresa.
Millora del flux de caixa, ja que permet passar comptes de realitzable a disponible.
En el cas d’un facturatge sense recurs, el client té la cobertura del risc d’insolvència del deutor.
Més fiabilitat dels pressupostos de tresoreria en no tenir risc d’insolvència.
Inconvenients del facturatge:
El cost elevat que té, en comparació amb d’altres instruments financers o de gestió de cobrament. El tipus d’interès aplicat és més elevat que el del descompte comercial o el d’una pòlissa de crèdit.
Només es pot accedir a deutors que ofereixin suficients garanties de cobrament.
El factor pot no acceptar algun dels crèdits cedits o exigir que el facturatge sigui amb recurs.
L’entitat de facturatge pot impugnar la cobertura de risc en cas que hi hagi reclamacions de tipus comercial.
Falta de confidencialitat dels clients d’una empresa, atès que l’empresa ha de lliurar una llista de clients al factor.