Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Els Materials - Coggle Diagram
Els Materials
Metall:
Tipus i exeple
Metalls no fèrrics purs pesants
--> Plom, Coure, Zinc, Estany
(Densitat major de 5 kg/dm)
Metalls no fèrrics purs lleugers
--> Alumini, Titani
(Densitat entre 2 i 5 kg/dm)
Metalls no fèrrics purs ultralleugers
--> Magnesi
(Densitat menor de 2 kg/dm)
Definició
· Els metalls són els elements químics capaços de conduir l'electricitat i la calor que exhibeixen una brillantor característica que, amb l'excepció del mercuri, resulten ser sòlids a temperatura normal
Propietats
· Es dilaten quan s’escalfen i es contrauen quan es
refreden.
· Generalment, pateixen processos d’oxidació i corrosió; l’aire i l’aigua els solen fer malbé
.
· Són bastant tenaços; resisteixen bé els cops sense trencar-se.
· Molts metalls són mal·leables; es poden convertir en làmines o fulles de poc gruix.
· Molts metalls són dúctils; se’n poden fabricar cables o fils. · Tenen bastant resistència mecànica; resisteix bé els esforços de tracció, compressió, torsió, flexió i cisallament sense deformar-se ni trencar-se.
FUSTA
Propietats
1.Resistència mecànica.
La fusta és resistent a ser estirada, a ser comprimida o a ser doblegada.
2.És un material molt tou
. La fusta és un material molt tou, i per aquesta causa qualsevol material més dur que la fusta la pot ratllar.
4. Té densitat baixa
. La majoria de les fustes tenen menys densitat que l'aigua , per això floten.
5. Durabilitat limitada
. Es un material biodegradable. La fusta es descompon per fongs i per insectes com els tèrmics.
7. Poder calorífic
. La fusta conté energia tèrmica i es pot utilitzar com a combustible.
3.Es aïllant tèrmic i elèctric
. La fusta seca és un bon aïllant tèrmic, per aquesta raó les cases de fusta són energèticament eficients.
6.Es bastant higroscòpica
. La higroscopicitat és la capacitat d'absorbir humitat. La fusta és bastant higroscòpica, és a dir, absorbeix l'aigua.
Tipus i exemples
Es divideix en dues parts. Fusta natural i taulers artificials.
Fusta natural
Pi, roure, faig, bedoll i teca
Taulers artificials
Contraplacat, aglomerat i tauler fibres
Definició
És un material format per les cèl·lules del tronc dels arbres.
Plàstic
Propietats
5.
Fàcilment conformables:
Fabricar objectes de forma diferents que quan li donem temperatura es tornen en un estat pastós.
Tenaços (poc fràgils): podem fabricar ampolles, lents d’ulleres que són resistents als cops i finestres.
Poc resistents a esforços:
No es pot construir una estructura (ponts, edificis…) amb plàstics ni tampoc objectes (bicicletes,escala de mà…) que tinguin que resistir grans esforços/ pess.
4.
Resistent a moltes substàncies químiques:
Envasar productes químics corrosius.
Fotodegradables:
L'exposició continuada a la llum solar les desagrada, els fa trencadissoss amb el temps.
Resistents a la corrosió i a la intempèrie:
Tenim mobiliari de jardí que no es rovella com ferro ni podreix com la fusta.
Aïllats elèctrics:
podem fer jerseis amb fibres sinteticas que aïllen el fred o aïllar a l'habitatge per evitar pèrdues energètiques en calor.
Impermeables:
teixits que ens protegeixen de la pluja de canonades que transporten aigua o gas.
Lleugers:
això ens dóna comoditat per agafar i traslladar objectes o envasos de plàstic.
Tipus de plàstics i exemples
Es clasifica amb tres parts: als termoplàstics ( PET,PEAD,PRC,PEBD,PP,PS,PC,PA,PAMMA,PTFE), termoestables (RESISTENTS DE MELAMINA, RESINES EXPOXI I RESINES DE POLIÉSTER)i elastòmers (CAUTXU, SILICONA I POLIÉSTER).
Els termoestables: No s'estoven amb calor (está format per cadenes de polimers).
Els termoplàstics: s'estoven amb calor i recuperen la regidesa, es degut a que està formada per polimers.
Els termoplàstics més comuns són:les bosses de plástic ja que són flexibles i barates.
Les tapes amb frontissa té resistencia a la fatiga.
I per últim la tapa dels jogurs, ens permet separar els envassos fácilment.
Elastòmers: te molta elasticitat i uns dels materials mes comuns són les pilotes de básquet, silicona de segellar i esponja.
Definició
El plàstic s'obté a partir dels combustibles fòssils (Petroli gas natural, carbó), formats per milions d’anys.