Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
T-4 LA REVOLUCIÓ FRANCESA - Coggle Diagram
T-4 LA REVOLUCIÓ FRANCESA
1 CAUSES
Patrons:
Gobernant dèbil: Lluís XVI
Reina impopular: Mª Antonieta
Descontents
Agitadors
Sant-Just
Robespierre
Mirabeau
Desmoulins
Dauton
Marat
Causes estructurals: crisi de l'Antic Règim
La crisi de l'Antic Règim
Burgesos demanen canvis polítics
Causes conjunturals
Crisis de subsistència
Problemes meteorològics i males collites
Crisis de econòmica
Provocada per la Revolució Industrial
Crisis financiera:
Pressupost francès en 1788
Ingressos
Impostos directes: 208M libres
Impostos indirectes: 158 M de libres
Altres: 138M de libres
INGRESSOS TOTALS: 504M
Despeses
Civils (funcionament, la cort...) -146M de libres
Militars i diplomàtics: -166M de libres
Despeses totals: -312M
Cuota anual endeudada: 310 M de libres
FASES
3.2 Republica democràtica 1792-1794
Convenció Girondina:
Reis declarats culpables
Desterrar-los (girondins) :red_cross:
Executar-los (jacobins) :check:
Mort a la guillotina al 1793
Mort dels reis acentua divisions entre els revolucionaris i els absolutistes
Coalició Europea Antirevolucionària VS França
Insurreció pagesa a la Vendée
Girondins: representen als republicans moderats
Jacobins: representaven els sectors més radicals, vinculats als sans-culottes
Convenció Jacobina
Arriba al poder amb un Cop d'Estat dels agitadors
1793: Constitució (sobirania popular i sufragi universal masculí, reformes socials radicals, calendari revolucionari i descristianització de la societat)
Comité de Salvació Pública (nou nom)
Llei dels sospitosos: Càstig amb presó o mort a la guillotina per denúncies anònimes
Els radicals recorren a violència extrema per eliminar els adversaris, però aquests es van unir contra Robespierre i els seus seguidors i els van guillotinar el 28 de juliol de 1794
Terror: concentrar tots els poders i es prenen mesures contra els sospitosos d'accions contrarevolucionàries
Convenció Nacional es reuneix el 20 de setembre de 1792 i l'endemà es proclama la República
3.3 República conservadora 1794-1799
Convenció passa en mans de burgersos moderats que persegueixen als jacobins i els mateni s'elabora una Constitució al 1795
Directori (Format per 5 membres)
Sufragi censatari (30.000 electors)
Consell dels Cinc-Cents elabora lleis i Consell d'Ancians les aprova
1799: Napoleó Bonaparte va encapçalar un nou Cop d'Estat, posant fi a la Revolució
Sans-culottes demanen el retorn dels jacobins
Conspiració dels Iguals dirigida per Babeuf reprimida amb duresa
3.1 Monarquía constitucional 1790-1792
Abolició de privilegis, feudalisme i estaments
Aprovació de la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutatà, acabant amb l'Antic Règim (no estaments, no lleis, no gremis)
Assemblea Constituent elabora una constitució al 1791
Separació de poders: executiu-rei, legislatiu-assamblea i judicial-tribunals
Sobirania nacional
Sufragi censatari (només votaven uns 4,5 milions amb un deteminat nivell de riquesa)
Elecció de l'Assamblea Legislativa (aristòcrates amb poca representació s'organitzen en clubs patriòtics)
L'Església va ser obligada a jurar la Constitució civil del clergat, béns desamortitzats
Familia reial i antics privilegiats descontents pel canvi de sistema governamental.
Juny del 1791: Lluís XVI escapa de França per encapçalar la contrarevolució, sense èxit.
Molts emigren a l'estranger, buscant suport d'Àustria i Prússia
Descontents
Camp: aspiraven a l'accés a la propietat de la terra
Ciutat: moviment sans-culotte exigien idees i canvis radicals
Assamble declara la guerra a Àustria (perden), amenaçen Paris i l'Assamblea convoca una ''lleva'' de 200.000 voluntaris
10 d'agost de 1792: sans-culottes i alguns diputats assalten el palau de les Tulleries i detenen el monarca Lluís XVI i la familia reial
ESCLAT
Estaven en situació precària, així que pujen impostos
Rei posava nous impostos sense consultar al Parlament, els privilegiats s'enfaden.
Estats Generals: Representants del tercer estat, noblesa i clero, els del 3r Estat reclamaven el vot per cap i no per estament
Assamblea Nacional es "confina" en la sala del joc de la pilota (jeu de Paume) i es van comprometre a mantenir-se tancats allà fins l'aprovació d'una nova constitució per això es transformen en Assamblea Constituent
Poble parisí es mobilitza i el 14 de juliol pren la Bastilla, això provoca un caos terrible: a les ciutats comencen revoltes de protesta i al camp, revoltes antisenyorials conegudes com la Gran Por
El rei reconeix l'Assamblea Nacional.
Maig del 1789: Lluís XVI convoca els Estats Generals a Versalles
Els diputats del 3r Estat es declaren en Assamblea Nacional davant la negativa del rei i dels privilegiats
NAPOLEÓ
4.2 Exterior
1 Fase: El Consolat (1799-1804)
2 Fase: El Emperador (1804-1815)
No havia hereu
Va reorganitzar l'administrador
Fundació de liceus (escoles públiques) per a funcionaris
Establiment de relaciones amb l'Esglesia Catòlica (1801) que admetia la tolerància religiosa
Tres Codis
Civil (1804)
De comerç (1807)
Penal (1810)
França estabilitzada va començar la conquesta d'Europa, el seu objectiu era crear un imperi el qual França seria el centre
Entra a Espanya al 1808 i nombra al seu germà, José Bonaparte, rei.
Simpaties entre liberals i reformistes, però aviat es va imposar el rebuig als francesos, ja que eren invasors.
1812: Màxima extensió. Any difícil degut a l'intent d'invasió de Rússia.
Coalició europea encapçalada per Gran Bretanya arriba a paris el 1814.
4.3 100 dies
1 ERA DERROTA
Napoleó exiliat a l'Illa d'Elba i és donat una subsistència
A França torna un familiar de Lluís XVI, Lluís XVIII (era un home moderat)
Descontents
Nobles i Antics Privilegiats
Enfadats amb el rei per no tornar a l'Antic Règim
Jacobins: Intenten recuperar el poder però al final no va ser així
Població en general: En l'época de Napoleó, és un temps d'expansió econòmica per les conquestes
Potències deixen de pagar el subsidi a Napoleó, i decideix tornar a França.
Exèrcit detèn a Napoleó
Lluís XVIII fugeix de França
Potències organitzen un exèrcit
100 dies de guerra
Batalla de Waterloo (1815)
Napoleó desterrat i confinat a l'illa de Santa Elena
1821: Napoleó mor
4.1 Política interior
Napoleó es considerava hereu de la revolució francesa
Objectius
Reafirmar davant el món la grandesa d'una nova França
Aspirar a ser la màxima potència europea