Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
LAS FUNCIONES - Coggle Diagram
LAS FUNCIONES
OBJECTIUS
Situar la poesia (o lírica) com un dels grans gèneres literaris, junt amb la narrativa i el teatre.
Definir correctament el concepte de poesia.
Distingir entre poesia popular i culta.
Entendre i ser capaç de realitzar l’anàlisi de l’estructura d’un poema (conceptes de mètrica, versos, ritme i rima, i estrofa).
Diferenciar els principals recursos retòrics: fonètics, semàntics i morfosintàctics.
QUÈ ÉS
En els textos poètics, l’autor expressa clarament les seves sensacions, emocions i sentiments per mitjà d’un llenguatge elaborat i embellit amb diversos recursos, com la comparació o la metàfora.
Els poemes sovint giren al voltant de temes com l’amor, l’enyorança, la natura com a font d’inspiració dels sentiments.
Els poemes sovint giren al voltant de temes com l’amor, l’enyorança, la natura com a font d’inspiració dels sentiments...
ESTRUCTURA D'UN POEMA
MÈTRICA
Per poder analitzar un poema cal tenir en compte la mètrica, que es basa en el nombre de síl·labes, en la rima i en el ritme.
La llargada del vers es mesura pel nombre de síl·labes que té, comptant fins a l’última síl·laba tònica. El recompte sil·làbic pot estar condicionat per fenòmens fonètics com:
TIPUS
la sinalefa: i encara no ha obert els ulls;
l’elisió: que el migdia no és per tu;
el hiat: ja saps qui és.
VERSOS
TIPUS
ART MENOR
8 o menys síl·labes (la rima s’indica amb minúscules).
[Monosíl·labs,1 síl·laba; bisíl·labs, 2; trisíl·labs, 3; tetrasíl·labs, 4; pentasíl·labs, 5; hexasíl·labs, 6; heptasíl·labs, 7; octosíl·labs, 8].
ART MAJOR
9 o més síl·labes (la rima s’indica amb majúscules).
[Enneasíl·labs, 9 síl·labes; decasíl·labs, 10; hendecasíl·labs, 11; alexandrins, 12].
CLASSIFICACIÓ
ISOSIL·LÀBICS
Si tots els versos tenen el mateix nombre de síl·labes
ANISOSIL·LÀBICS
Si els versos tenen diferent nombre de síl·labes.
RITME
Ve determinat per la distribució ordenada de síl·labes tòniques i àtones dins el vers, i el seu objectiu és dotar el poema d’una certa musicalitat o sonoritat. Destaquen la repetició d’una paraula, la distribució de les síl·labes accentuades i la repetició de sons al final de cada vers.
RIMA
És la repetició total o parcial dels sons finals dels versos des de l’última síl·laba tònica.
CONSONANT
Si es repeteixen vocals i consonants a partir de l’última síl·laba tònica.
Per als estels fa pasta brunyidora A
i un màgic flabiol per a l’airet; B
en una manxa i una regadora A
té fines gotes i fiblons de fred. B
ASSONANT
Si només es repeteixen les vocals a partir de l’última síl·laba tònica.
Les veus salvatges, A (assonant)
fràgils ocells. B (consonant)
Els lleons mascles A (assonant)
sempre cadells. B (consonant)
Segons on cau l’accent al final del vers, la rima també pot ser: femenina (si l’última paraula del vers que ha de rimar és plana: mira) o masculina (si n’és aguda: instant).
ESTROFA
Els versos s’agrupen en estrofes, tant si és pel sentit com si és per la rima. Segons el nombre de versos, les estrofes reben noms diferents:
són
apariat: 2 versos;
tercet: 3 versos;
quarteta i quartet: 4 versos (la quarteta per als versos d’am i el quartet per als d’AM);
quinteta i quintet: 5 versos (la quinteta per als versos d’am i el quintet per als d’AM);
sexteta i sextet: 6 versos (la sexteta per als versos d’am i el sextet per als d’AM);
octava: 8 versos;
dècima: 10 versos, generalment d’am;
sonet: 14 versos (distribuïts en dos quartets i dos tercets).
TIPUS
POESIA POPULAR
És una composició poètica anònima que s’ha transmès oralment i es caracteritza per uns versos curts i una rima i un ritme fàcils de recordar;
POESIA CULTA
S’atribueix sempre a un/a autor/a i és més abundant en recursos retòrics.