Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

Tema 2 La societat feudal. Drets i desigualtats - Coggle Diagram

- - - - Camperols/es, treballadors/es
        
        noblesa - Clergat
        
        Rei/a
        
        Poder del monarques
        
        Entre els segles IX i X els reis tenien poc de poder, les seues decicions afectaven al seu patrimoni personal
        
        Poc de exèrcit reial
        
        Fronteres inestables
        
        No tenien poder per cobrar impostos
        
        Com es governaba el regne?
        
        Els monarques no tenien una capital fixa i es desplaçaven pels seus castells per controlar els territoris, acompanyats per la cort. La cúria o consell reial ajudava el rei en les seues tasques, i al principi incloïa només el monarca i la seua família. Més endavant, hi participaren juristes, alts dignitaris eclesiàstics, oficials del palau, guerrers i nobles destacats. Per assegurar la fidelitat de la noblesa, els reis establien vincles personals amb els seus membres, com va fer Carlemany.
        
        Cavallers i la preparació per a la guerra
        
        La guerra era essencial: els cavallers, amb formació militar des de xiquets com a patges i escuders, eren armats en una cerimònia a la majoria d'edat. Quan el monarca els cridava, acudien amb vassalls i l'exèrcit, formant una mainada.
        
        Les dames a la noblessa
        
        La funció principal era casar-se i tenir fills per continuar el llinatge. Quan la filla era xiqueta, el pare concertava el matrimoni. Podien rebre educació per a la vida social i, quan els marits estaven absents, gestionaven la senyoria. Les dones solteres anaven al monestir, on tenien menys obligacions i més llibertat.
        
        BAIX CLERGAT Monjos, sacerdots
        
        ALT CLERGAT. Cardenals, abats/esses, (arque) bisme
        
        PAPA
        
        Poder polític de l'esglesia
        
        En el segle X, l'emperador del Sacre Imperi tenia autoritat sobre els estats pontificis, podia nomenar alts càrrecs eclesiàstics, incloent-hi el papa, i era protector de l'església. Al segle XI, el papa Gregori VII impulsà una reforma per fer el papat independent, passant el nomenament del papa als cardenals i donant al papa el dret de nomenar bisbes i excomunicar, alliberant els súbdits del deure d'obediència.
        
        Condició del camperolat
        
        La majoria de la població, quasi tots pertanyen a un feu i per tant treballaven terres d'un senyor feudal, hi havien tres tipus
        
        Camperols lliures
        
        Serfs/ves
        
        Camperols propietaris
        
        Vida quotidiana de les famílies camperoles.
        
        Eren autosuficients. La supervivència depenia de la meteorologia, les estacions de l'any organitzaben el treball i la vida al camp, la vida era rutinaria menys en festes
- - - - Els camperols demanaven permís per entrar a la terra, que pertanyia al senyor, i només podien caçar o agafar llenya.
    - - Terres que el senyor donava a un camperol a canvi de rendes.
- - - - Protecció militar
        
        Vasall (camperol)
        
        Rendes (Una part de la collita) + impostos
        
        Així es forma la cadena de vincles personals
        
        De vegades els nobles no reconeixien autoritat monarca i lluitaven en contra seu o perque el monarca volia apoderar-se a la força de les terren d'un noble
    - - Feu o senyoria
        
        Noble
        
        Juraba fidelitat, ajuda militar i consell
- - - - L'art romànic, usat als monestirs benedictins de l'ordre de Cluny, es va expandir per Europa entre els segles XI i XIII. Es va aplicar especialment a edificis de rutes de pelegrinatge cap a Roma i Santiago de Compostel·la, compartint característiques comunes en diversos territoris.
    - - Exterior
        
        Arc de mig punt, poques finestres menudes, contraforts, murs gruixuts, planta de creu laltina (Forma de l'edifici de creu) Pareixia que teníen poca claror natural a l'interior
      - interior
        
        Voltes de canó, voltes per aresta, nau central, arcs de mig punt, pilars i columnes gruixudes,
        Cada braç de l'església podia tenir una o dues naus separades per arcs de mig punt, que acabaven en absis. El creuer també tenia diverses naus.
      - Portalada
        
        Timpà, dintell, arquivoltes, mainell, muntant, porta
    - - Les esglésies de les rutes de pelegrinatge tenien un passadís al voltant de l'absis, anomenat girola, per permetre als pelegrins passar per darrere de l'altar major.
  - - - Funció didàctica i religiosa, adaptació a l'espai, a color fort, encara que moltes han perdut el color, no intenten ser reials, jerarquització, molt expresives.
        
        A partir del segle XI va adquirir importància l'escultura exempta en fusta.
    - - Murals al fresc
        
        Colors intensos, s'adapta a la forma, Té funció didactica i religiosa, jerarquització, figures esquematiques i planes, contorn amb llínia negra, no intenten ser reials.
      - Pintura sobre taula
        
        Feien servir la técnica del tremp
      - Miniatures
        
        Eren pintures menudes i minucioses que il·lustraven els textos de les bíblie, els còdexs i els santorals, adquiriren gran rellevància