Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
El sistema d'avaluació i control del treball de camp - Coggle Diagram
El sistema d'avaluació i control del treball de camp
1.Supervisió del treball de camp.
Poden distingir-se dos tipus de tasques o tècniques de supervisió:
Les que es duen a terme durant la recollida de la informació.
Les que es realitzen a través de la revisió dels qüestionaris ja emplenats.
La supervisió en la recollida d'informació inclou tècniques com l'acompanyament, la retrovisita i el control remot. Amb el CAPI, la revisió és automàtica, eliminant errors i registrant el moment de les entrevistes.
El procés de verificació i validació de qüestionaris.
La verificació de qüestionaris en paper inclou control manual abans de la tabulació. Amb CAPI, la codificació i enregistrament desapareixen, i la depuració es simplifica. Tot i això, el control de preguntes obertes segueix sent manual. CAPI permet una verificació dinàmica i remota, reduint tasques i millorant l’eficiència.
La verificació i validació en altres metodologies
Verificació i validació de qüestionaris a l'enquesta postal i CAWI.
A les enquestes postals i CAWI, sense entrevistador, el control dels participants és un repte. Es poden usar retrovisites, trucades o verificació en línia per garantir la legitimitat dels responents. A més, les tecnologies d'identificació i seguiment ajuden a validar els entrevistats, però el seu ús és controvertit per possibles riscos de privacitat.
Verificació i validació d'enquestes telefòniques (CATI).
La supervisió de les entrevistes telefòniques CATI permet monitoratge en temps real i enregistraments per revisar errors. La ràtio de supervisors varia segons els entrevistadors. La revisió es fa escoltant gravacions o analitzant respostes, detectant errors addicionals. Si no es pot gravar, es pot fer recontacte amb els entrevistats.
Verificació i validació en estudis qualitatius
La supervisió d'estudis qualitatius es facilita mitjançant l'enregistrament de les sessions. Els participants es recluten a través de bases de dades i han de ser verificats per evitar falsedats. La comprovació es fa en dues fases: trucada de confirmació i verificació en accedir a la reunió. També es controla l'assistència, el lliurament d'incentius i l'enviament dels materials d'anàlisi.
Verificació i validació de qüestionaris en estudis d'observació.
El control en estudis d'observació es basa en la revisió de dades i el monitoratge en observació mecànica. L'ús de CAPI és clau, especialment en la compra simulada, permetent als mystery shoppers actuar d'incògnit. Els qüestionaris d'observació segueixen els mateixos procediments de verificació que els CAPI. El volum de revisions es regeix per normatives de qualitat, que estableixen requisits mínims per a la certificació.
Ràtios de control al treball de camp
Ràtios de control a l'enquesta personal i telefònica.
La Guia ESOMAR regula la supervisió del treball de camp. Els enquestadors novells han de ser acompanyats o supervisats en les seves primeres tasques.
S’ha de verificar almenys el 10% de les entrevistes i registrar les revisions. Les comprovacions han de fer-se abans de tancar el procés de dades. Si hi ha errors, es poden repetir entrevistes o compensar econòmicament.
En certificació de qualitat, la revisió ha de ser del 100% si és l’únic mètode, del 10% si es fa per recontacte i del 75% si es fa per monitoratge, supervisant tots els entrevistadors.
Ràtios de control en estudis qualitatius i altres mètodes.
La Guia ESOMAR estableix que, en el control dels qüestionaris de precaptació, un representant de l’institut de recerca ha de verificar que tots els participants compleixen els criteris abans de la reunió. També cal disposar d’una llista amb les seves dades per a les comprovacions posteriors. Si la revisió és insatisfactòria, es pot optar per substituir entrevistes o oferir una compensació econòmica.
La normativa de qualitat no fixa ràtios específiques, sinó que es basa en la supervisió mitjançant recontacte i monitoratge.
Avaluació de la qualitat del treball de camp
Les empreses de recerca de mercats adopten sistemes de qualitat per garantir fiabilitat i certificar el seu compromís amb els estàndards. La ISO 9001 s’aplica a qualsevol empresa, mentre que la UNE-ISO 20252 regula específicament la investigació de mercats. Per a estudis concrets, es poden afegir sistemes addicionals com comitès d’usuaris.
Procediments d'avaluació de qualitat a la feina de camp
La certificació UNE-ISO 20252 és la més utilitzada en recerca de mercats, beneficiant tant clients com instituts de recerca.
Per als clients, garanteix actualització en tecnologies, transparència en els processos, compliment normatiu per part dels subcontractistes i controls neutrals en la metodologia.
Per als instituts, simplifica la gestió de qualitat, redueix burocràcia amb suport electrònic, s’alinea amb codis ètics i estructura millor els requisits segons els processos de recerca.
6.Informes del control del treball de camp
El procés de supervisió s'acaba amb la redacció d'un informe. S'hi assenyalarà la proporció de treball supervisat, els resultats obtinguts i com s'han esmenat els errors o omissions en les respostes del qüestionari.
La manera com totes aquestes qüestions es plasmen en un informe varia en funció de l'organisme que l'elabori i les necessitats de l'estudi. Per exemple, el CIS, per a les seves enquestes de caràcter no comercial i en format paper, planteja un informe similar al següent:
Aquest model d'informe es centra en quatre tipus d'incidències relacionades amb les enquestes.
Incidències de tipus 1a: Són aquelles que afecten els canvis en el compliment de les quotes.
Incidències de tipus 1b: Inclouen problemes com habitatges inaccessibles, zones rurals massa disperses, carrers inexistents, etc.
Incidències de tipus 2: Relacionades amb preguntes difícils de comprendre, molestes, compromeses, amb terminologia no accessible o un qüestionari excessivament llarg.
Incidències de tipus 3: Referides a problemes de terminis i recepció de les respostes.
Els informes CAPI permeten crear informes personalitzats mitjançant consultes a bases de dades amb diversos paràmetres. Això facilita obtenir informes detallats, com els visuals que combinen incidències amb geolocalització (per exemple, a través de Google Maps), o resums més generals en format de taula amb incidències, observacions i estats d'entrevistes, adaptant-se a les necessitats de cada moment.
