Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
LA INDÚSTRIA A LES ILLES BALEARS EN L’ACTUALITAT - Coggle Diagram
LA INDÚSTRIA A LES ILLES BALEARS EN L’ACTUALITAT
LA INDÚSTRIA EN L’ACTUALITAT:
Avui en dia el sector secundari a les Illes Balears s’ha hagut d’adaptar a tres realitats:
1- La influència del turisme. La demanda del sector terciari ha augmentat alguns sectors, com la constucció. :
2- La globalització econòmica. Causa que cada vegada entrin més productes externs a les Illes Balears. Fabricats als centres mundials de Taiwan, Corea del Sud, Singapur...
3- La deslocalització industrial. Les empreses més grans de les Illes Balears estan optant per desmantellar les seves fàbriques i anar a produir als països europeus, com Xina, on troben mà d’obra més barata i col.laboració del govern.
LA INDÚSTRIA ABANS DEL TURISME:
Abans del boom turístic dels anys seixanta a les Illes Balears hi havia una activitat industrial molt diversificada.
A casi tots els pobles hi havia petits i mitjans tallers artesanals: forns de coure pa i pastisseria, tallers de fusteria, ferreries, picapedrers, mecànics...
A les Illes Balears no hi va haver revolució industrial. La industrialització va ser un procés lent. Produien per al mercat local i els pobles del voltant.
També hi havia fàbriques d'una certa importància, que proporcionaven sabates, bijuteria, teixits... a Barcelona, València, o inclús a França, Cuba i Puerto Rico. El sector secundari es concentrava a les ciutats, els centres industrials més importants eren Inca i Manacor.
PRINCIPALS ACTIVITATS TRADICIONALS DEL SECTOR SECUNDARI A LES ILLES BALEARS
1.- LA MINERIA I LES ACTIVITATS EXTRACTIVES
A les Illes Balears tenim un subsòl molt pobre en minerals, i la seva extracció no ha estat mai gaire rendible. Així i tot la mineria de plom sempre ha tingut certa importància, sobretot a Bunyola, a les mines de Son Creus.
Actualment, l’escassa producció minera que hi ha va dirigida a les dues activitats més importants del sector secundari: la construcció i la producció d’energia elèctrica.
LES PEDRERES
El marès és una pedra sedimentària d’origen marí. Les pedreres de marès de més qualitat a Mallorca es troben a Llucmajor, Campos, ses Salines, Santanyí, Petra i Muro.
Abans l’extracció de marès es feia a mà. La mecanització del sector ha fet que s’abandonassin les pedreres menys rendibles.
Altres materials calcaris triàsics són transformats, com les graves i el ciment. Destaca la fàbrica de ciment Portland de Lloseta.
Altres minerals que s’han extret de la terra són el guix i la calç, abans molt importants per a emblanquinar les cases i com a desinfectant. Les principals pedreres eren a Calvià i Estellencs.
S'ha de destacar el negatiu impacte paisatgístic de totes aquestes activitats, sobretot visualment, ja que la majoria d’aquestes extraccions es realitzen a cel obert.
ELS LIGNITS
Les bosses de carbó es troben al Raiguer, principalment a Alaró i Lloseta. Així i tot que la qualitat era baixa, va ser important durant la Revolució Industrial i en períodes de crisi. A partir dels anys 80 es va utilitzar per a la producció elèctrica, però el 1989 es van tancar les últimes mines d'Alaró.
LES SALINES
L’explotació de sal més important és a Eivissa, Ses Salines, les altres més destacades són a Formentera, Estany Pudent, i a Mallorca Salobrar de Campos. La producció és destinada al mercat local i exportació.
2.- LA CONSTRUCCIÓ I ELS SEUS DERIVATS
Degut al "boom turístic" la construcció va créixer amb el turisme i la demanda d’habitatges i hotels. Posteriorment, la inversió pública en infraestructures (autopistes, carreteres, hospitals, escoles) va impulsar encara més el sector. Actualment, la crisi econòmica ha reduït la seva activitat.
3.- LA PELL, CALÇAT I CONFECCIÓ
El calçat és una indústria tradicional a Inca, Llucmajor i Menorca. A principis del segle XX es va mecanitzar i exportar. Destaca el treball domèstic per part de les dones. La indústria tèxtil es manté en productes artesanals, com la "roba de llengos".
4.- ALIMENTACIÓ I BEGUDES
Està dirigida al consum intern i al mercat espanyol. Els més destacats són els embotits, formatges (Menorca), llet (Agama), galetes (Inca) i conserves (tàperes de Llubí). També la producció de vi i aiguardent al Raiguer.
5.- BIJUTERIA
És el segon producte més exportat. Menorca fabrica borses de plata i representa el 80% de la producció estatal. A Mallorca destaca la indústria de perles artificials de Manacor.
DIFICULTATS DEL SECTOR SECUNDARI A LES ILLES BALEARS
La indústria balear és basa sobretot en petites empreses. Més del 80% dels establiments
industrials tenen menys de cinc treballadors. Les grans indústries són gairebé inexistents. L’any 1985, només cinc empreses tenien més de 250 treballadors i només una en tenia més de 500.
L’altre inconvenient de la indústria illenca és la insularitat. La importació de matèries primes fa que els productes pujin molt de preu.També l’exportació té el mateix problema del transport.
FACTORS DE LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL
-Tradició artesanal: Indústries que requereixen mà d’obra qualificada, com el calçat (Inca, Llucmajor, Palma), mobles (Manacor) i bijuteria (Menorca).
-Vies de comunicació: Les autopistes, carreteres principals i ports faciliten el transport. Antigament, el ferrocarril Palma-Inca va afavorir la indústria semiartesanal.
-Factors específics: Algunes indústries es localitzen segons les seves necessitats, com les centrals termoelèctriques a la costa o les pedreres i mines prop dels dipòsits naturals.
-Polítiques de foment: El Govern i els ajuntaments han creat polígons industrials per incentivar la instal·lació d’empreses.
Polígons industrials:
Àrees amb bones infraestructures i comunicacions que ofereixen avantatges fiscals per atraure empreses.
-Principals polígons: Son Castelló, Can Valero i Llevant (Palma), així com a Marratxí, Manacor, Maó, Ciutadella, Inca, Consell, Binissalem i Santa Maria.
-A les Balears, la producció industrial és escassa; molts polígons acullen magatzems i empreses de serveis en lloc d’indústries productives.
