Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
L’oposició al primer franquisme - Coggle Diagram
L’oposició al primer franquisme
Exili
400.000 persones
Internament en camps de concentració
però retorn d’alguns (exili definitiu d’altres)
Participació al maquis i deportacions nazis.
Institucions a l’exili
Generalitat a l’exili
Josep Irla substitueix Companys.
Manca absoluta de recursos.
Josep Tarradellas el substitueix el 1954.
Sobreviuen ERC, POUM, CNT.
Govern republicà a l’exili: sense fons ni cohesió.
PSUC i PCE, sostinguts per la Komintern.
Pèrdua de talent
per a Catalunya i Espanya.
El fracàs de l’oposició republicana
Clandestinitat dels partits i sindicats (des de 1939).
Forta repressió:
tortures i detencions massives (“caigudes”).
Estratègia:
unitat nacional, vaga general i fi del franquisme.
Enllaços per transmetre ordres i mobilitzar la població.
Poca resposta popular per por i trauma de la guerra.
Guerrilles antifranquistes
(des de 1944), però poc efectives.
Fracàs per manca de suport i acceptació internacional del franquisme.
Els primers moviments del nou antifranquisme
El Barça com a refugi del catalanisme
El club es converteix en
símbol de Catalunya.
A l’estadi es mostren senyeres d’amagat.
Espai de resistència cultural i nacional.
El règim imposa dirigents franquistes al club.
A partir dels anys 50
, oposició popular espontània (obrers i estudiants).
Desorganitzada i desvinculada de la República.
Protestes destacades:
Fets del Paranimf (1957).
Afer Galinsoga (1959-1960).
Vaga de tramvies (1951).