Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
La Decadència (XVI-XVII-XVIII) - Coggle Diagram
La Decadència (XVI-XVII-XVIII)
Què és?
Influència de la literatura llatina i castellana.
Afecta la literatura culta, no la popular.
Disminució de la producció literària en català.
Literatura culta
Forta influència dels autors castellans (Garcilaso, Quevedo, Góngora).
Desprestigi de la llengua i presència de castellanismes.
Poca producció i de baixa qualitat.
Imitació de formes mètriques castellanes.
Causes i conseqüències
Expulsió dels moriscos i repoblament amb castellanoparlants (s. XVII).
Predomini del llatí com a llengua de cultura.
Unió de les corones de Castella i Aragó (s. XV).
Impremta afavoreix edicions en castellà i llatí.
Guerra de Successió (1714) i Decrets de Nova Planta (1716).
Castellanització de València i desplaçament de la capitalitat de Barcelona.
Afectació lingüística
Bilingüisme que afavoreix el castellà.
El català es considera de poc prestigi, s'empra per l’ús domèstic i popular.
El castellà s’imposa en l’administració i la justícia.
Moviments culturals i estètics
Barroc (s. XVII)
Estils: Conceptisme (jocs de paraules, contrastos) i Culteranisme (metàfores, ornamentació).
Autors: Rector de Vallfogona (Francesc Vicent Garcia), Francesc Fontanella.
Pessimisme, desengany i contrastos.
Neoclassicisme i Il·lustració (s. XVIII)
Influència dels models grecollatins.
Autor principal: Joan Ramis i Ramis (Menorca).
Racionalisme, harmonia, equilibri, literatura didàctica.
Renaixement (s. XVI)
Antropocentrisme i redescobriment de la cultura clàssica.
Temes: mitologia, amor, natura, bellesa, equilibri.
Autors: Pere Serafí, Joan Binimelis, Cristòfor Despuig.
Figura femenina
Equilibri i harmonia
Literatura popular
Gèneres
Teatrals: Tema religiós i tema profà
Narratius: Rondalles, llegendes, reculls
Poètics: Goigs a la Verge o a sants, Nadales, Romaços...
Transmissió oral, anònima i canviant.
Recuperada durant el Romanticisme per Milà i Fontanals i Marià Aguiló.
DIGLÒSSIA
La diglòssia és una situació social en què una comunitat de parla utilitza dues varietats d'una llengua (diglòssia en sentit estricte) o dues llengües diferents (diglòssia en sentit ampli) en àmbits i per a funcions socials diferents.