Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Variació lingüística - Coggle Diagram
Variació lingüística
Variació lingüística
Grau de formalitat
Pot indicar el grau de relació que es
dóna entre els interlocutors o simplement
el nivell de formalitat que presideix
una situació comunicativa.
Intencionalitat
-
La voluntat
subjectiva.
Serà freqüent l'ús de la primera persona,
d'oracions exclamatives,
de lèxic connotatiu,
Tema
-
Temàtica més
concreta
Utilitzam un vocabulari
més precís, cultismes o termes
procedents del llenguatge tècnic.
Canal oral/escrit
Es utilitzat en la comunicació condiciona
també la selecció de registre.
Bàsicament, el llenguatge verbal es
pot transmetre per un canal
oral o per un canal escrit.
Variació estàndard
S'ha produït a través d'un
procediment de tria i selecció dels
recursos que ofereix el sistema lingüístic.
Fases
Socials.
Un cop codificada la llengua, cal estendre
el seu coneixement a través de l'escola
Lingüístics.
La normativa
Es encarga de regular l'ús
del conjunt de la llengua,
-
Característiques
Ocupa un lloc central dins el sistema
lingüístic i assumeix, per tant, un
valor simbòlic i aglutinador,
Contribueix a neutralitzar les
diferències existents entre els diversos
dialectes que integren la llengua.
és la varietat que correspon al sistema
educatiu, als mitjans de comunicació i a l'Administració.
L'existència i la difusió de l'estàndard
són signes de normalitat dins una
comunitat lingüística,que conduiria,
amb més rapidesa, o menys,
a la substitució lingüística.
L'estàndard català
Durant el període medieval i fins a l'entrada del Renaixement, el català va dotar-se d'un model de prosa -una koiné literària-, que va ser acceptat per tots els territoris sota el domini de la Corona d'Aragó.
La llengua no assolí la plena normativització fins al segle XX, quan Pompeu Fabra va dur a terme la codificació de la llengua que va ser aprovada per l'Institut d'Estudis Catalana (1913).
-
Variació geogracia
Les diferents modalitats que una llengua adopta en les diverses zones del seu domini lingüístic
constitueixen la variació geogràfica o el que tradicionalment s'ha anomenat variació dialectal.
Tota llengua presenta diferents modalitats al llarg del territori. La transició es fa de manera suau, esglaonada.
Les isoglosses són les línies imaginàries
que donen compte de l'abast d'un tret lingüístic en un territori.
-
-