Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
UNITAT 1: L'UNIVERS I EL NOSTRE PLANETA - Coggle Diagram
UNITAT 1: L'UNIVERS I EL NOSTRE PLANETA
CONEIXEMENTS PREVIS
Quin instrument utilitzen els científics per
observar-los?
Sondes (coets), satèl·lits i telescopis.
Exemple de telescopi: Huble
De quin tipus són la Terra, el Sol i la Lluna?
La Terra és un planeta, el Sol és un estel i la Lluna és un satèl·lit.
Quins cossos celestes coneixeu de l'univers?
Galàxies, estels, planetes, nebuloses de pols i gas, asteroïdes, etc.
L'ORIGEN DE L'UNIVERS
Evolució històrica
Heliocentrisme de Copèrnic, Galileu i Kepler.
Van demostrar que tots els planetes giren al voltant del Sol.
Big Bang d’Edwin Hubble
Va demostrar la teoria del Big Bang. Va dir que els estels s'estaven allunyant els uns dels altres.
Fa 15.000 milions d'anys
Inicialment temperatura i
densitat molt alta.
Punt on es concentra tota la matèria i energia de l’univers és inestable i explota.
Expansió en totes direccions
i refredament.
Amb l’expansió es va crear energia, i part de l’energia es va transformar en matèria.
Geocentrisme dels grecs: Aristòtil i Ptolomeu.
Es creia que el Sol i tots el planetes giraven al voltant de la Terra
MIDES I DISTÀNCIES
UA=Unitats Astronòmiques
S’utilitza dins del Sistema Solar.
150 milions de Km.
Distància mitjana Terra-Sol.
Anys Llum
S’utilitza fora del Sistema Solar.
9,5 bilions de km.
Distància que recorre la llum en un any.
ELS COMPONENTS DE L’UNIVERS
L'univers està format per galàxies
Les galàxies s'agrupen formant CÚMULS DE GALÀXIES
Els cúmuls de galàxies s'agrupen formant SUPERCÚMULS DE GALÀXIES
Les galàxies poden tenir 3 formes.
Espirals
Irregulars
El·lípitques
Són agrupacions d'estels. Com més al centre de la galàxia hi ha més estels junts.
Molts d'aquests estels tenen planetes al voltant i formen sistemes planetaris, com el Sistema Solar.
Els estels que estan junts formen cúmuls estelars.
EL SISTEMA SOLAR
Fa 4.500 milions d'anys
Components
Asteroides
Roques de mides diverses que òrbiten al voltant del Sol. La majoria són al cinturó d'asteroides.
Cinturó de Kuiper
Planetes nans
Cossos esfèrics que comparteixen l'òrbita amb altres objectes
Plutó
Cometes
Masses de glaç i fragments rocosos que segueixen una òrbita el·liptica al voltant del Sol
Halley
Planetes
Planetes interiors/rocosos
Estan formats per roques
Mercuri, Venus, la Terra i Mart
Planetes exteriors/gasosos
estan compostos fonamentalment per gasos
Júpiter, Saturn, Urà i Neptú
Satèl·lits
La Lluna
L'ESTRUCTURA DEL SISTEMA SOLAR
Sistema Solar intern
Des de el Sol fins l'òrbita de neptú
Planetes rocosos
Ocupen les òrbites més properes al Sol
Mercuri, Venus, la Terra i Mart
Planetes gegants gasosos
Se situen més enllà del cinturó d'asteroides
Júpiter, Saturn, Urà i Neptú
Cinturó d'asteroides
Se situa entre les òrbites de Mart i Júpiter. La mida d'aquests asteroides és molt variada.
Sistema Solar extern
Comença més enllà de l'òrbita de Neptú
Planetes nans
Cossos esfèrics que comparteixen l'òrbita amb altres objectes
Plutó
Cinturó de Kuiper
Hi ha asteroides més grans que al cinturó d'asteroides
Núvol d'Oort
Tercer cinturó, més enllà de l'òrbita de Plutó
ELS PLANETES
Planetes rocosos o interors
Es troben entre el Sol i el cinturó d'asteroides. Tenen una superfícies sòlida , disposen d'una escorça i un mantell rocosos, i d'un nucli metàl·lic.
Venus
Rotació inversa a la resta de planetes per l’impacte d’un meteorit que el va capgirar.
Translació 224,7 dies.
Atmosfera de CO2 i
H2SO4.
Rotació 243 dies
Grans temperatures per efecte hivernacle.
Rotació tan lenta que no genera magnetosfera per protegir-se del vent solar.
Encara té activitat volcànica.
Cap satèl·lit.
Mart
Atmosfera de CO2.
Dos satèl·lits: Fobos i Deimos.
Color vermellós per òxids de ferro.
Rotació 24h, 37’,
22,7’’.
Va tenir aigua i possiblement vida, però l’erupció del Mont Olimp va desestabilitzar la
rotació del planeta provocant un gran cataclisme.
Translació de 686,98 dies, amb òrbita molt excèntrica.
Mercuri
Més proper al Sol.
Planeta més petit.
Translació 88 dies
Gairebé no té atmosfera.
Rotació 58,7 dies
Nucli molt gran.
Superfície plena de cràters. En té el més gran del Sistema Solar: Conca Caloris.
Cap satèl·lit.
Terra
Translació 1 any.
Atmosfera de O2 i N2.
Rotació 1 dia
Nucli de ferro en moviment i rotació generen camp magnètic que protegeix del vent solar, generant les aurores polars.
Té aigua líquida i vida.
Té activitat geològica interna.
1 satèl·lit.
Planetes gegants gasosos o exteriors
Es troben més enllà del cinturó d'asteroides. La superfície i la composició són de gas, principalment hidrogen i heli. Sota l'atmosfera tenen un nucli sòlid.
Júpiter
Rotació de 10 hores
Té font de calor interna.
Translació
de 11,8 anys.
Planeta més gran del S.S.
Cos gasós format per H i
He, i nucli rocós dens i glaçat.
63 satèl·lits.
Europa, una lluna seva, tenir aigua.
Urà
Eix de rotació gairebé horitzontal, i rotació en sentit antihorari.
Cos gasós format per H i He, i nucli rocós i glaçat.
Translació 84 anys.
Anells verticals a causa de l’eix de rotació horitzontal.
Rotació 0,72 dies.
27 satèl·lits.
Saturn
Anells formats per glaç, pols i fragments rocallosos.
61 satèl·lits.
Superfície ratllada pels vents. Cos gasós format per H i He, i nucli rocós dens i glaçat.
Translació de 29 anys i 167 dies.
Rotació de 10 hores i 14’.
Neptú
Atmosfera de H, He, H2O i CH4, amb vents de 2000 km/h.
Nucli de roca fosa amb metà que forma diamants, i crosta gelada.
translació de 164,8 anys.
14 satèl·lits.
Rotació de 0,67 dies
LA TERRA. ELS MOVIMENTS DE ROTACIÓ I DE TRANSLACIÓ
Com la resta de planetes del S.S. la Terra presenta 2 moviments: un de rotació, sobre si mateixa i un de translació, al voltant del Sol
MOVIMENT DE ROTACIÓ DE LA TERRA
Provoca el dia i la nit
Es completa cada 24h, es a dir, cada dia
MOVIMENT DE TRANSLACIÓ DE LA TERRA
Provoca les 4 estacions
Es completa cada 365 dies, 5h, 46' i 45'', es a dir, cada any
Segeix una òrbita gairebé circular situada al pla de l'eclíptica.
LES ESTACIONS DE L'ANY
Primavera
Equinoccis
de tardor
12h de nit i 12h de dia
23 de setembre
de primavera
12h de nit i 12h de dia
21 de març
Estiu
Solsticis
d'estiu
15h de dia i 9h de nit
21 de juny
d'hivern
9h de dia i 15h de nit
21 de desembre
Hivern
Tardor
LA LLUNA
LES MAREES
Marea baixa
Quan la lluna no esta en aquella banda de la Terra o a l'altra punta del món
Marea alta
Quan la lluna està allà o a l'altra banda de la Terra
Marea viva
El Sol i la Lluna s'alinien i estiren l'aigua amb la força de gravetat.
Marea morta
El Sol i la Lluna estan en un angle de 90º i no estiren cap al mateix costat.