Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
El medi, El substrtrat, La temperatura, Corbes de creixement, Adaptació…
El medi
Medi aeri: fuid format per la zona de l'atmosfera propera a la superfície terrestre. La barreja de l'atmosfera es coneix amb el nom d'aire
Medi aquàtic: format per llacs,rius,mars... Correspon al 70% de la superfície terrestre
El substrtrat
-
El cos d'altres éssers vius: hoste/ paràsits o restes vegetals i cadàvers/ larves d'insectes, fongs o bacteris...
El sòl: substrat més importnat del medi aeri. Capa de la superfície terrestre formada pels productes de l'alteració de les roques i les restes orgàniques dels éssers vius.
La temperatura
La vida és possible des d'uns pocs graus sota zero fins a uns 50 ºC ( alguns bacteris poden viure per damunt d'aquestes temperatures)
Els vegetals també resisteixen millor les temperatures extremes ( la flora apina suporta fins -30 ºC, la del desert per sobre els 60 º C )
-
Corbes de creixement
En un ecosistema ideal, amb recursos il·limitats, una població creixeria de manera exponencial, cada vegada més de pressa. Si representem el canvi de mida d’aquesta població al llarg del temps, obtenim una corba en forma de «J».
-
En els ecosistemes reals, en canvi, els recursos són limitats. A mesura que exhaureix els recursos, una població creix cada cop més a poc a poc fins que assoleix una mida determinada —la seva capacitat de càrrega— i s’atura. Això dóna lloc a una corba en forma de «S».
-
-
MUTUALISME
-
- Quan el mutualisme és obligat s’anomena SIMBIOSI: associació de dos o més individus de diferents espècies que es beneficien mútuament fins a tal grau que es fan dependents l’un de l’altre.
-
-
Els factors abiòtics
Els factors abiòtics que condicionen els ecosistemes terrestres ( temperatura, precipitacions, humitat...) sín diferents dels que determinen als ecosistemes aquàtics
( salinitat, per ex...)
-
La llum
L'arribada de la llum als organismes fotosintètics és fonamental per al manteniment de la vida.
En els ecosistemes terrestres, la llum provoca una estratificació delsvegetals ( distribució per capes:estrat arbori, arbustiu, herbaci).
Què és l’ecologia
ECOLOGIA: ciència que estudia les relacions entre els éssers vius i el lloc on viuen, és a dir, el seu medi ambient. Aquest estudi es fa en termes de matèria, energia i organització.
Ecosistemes
Conjunt d’éssers vius que viuen en un determinat espai i les relacions que s’estableixen entre aquests éssers vius i entre ells i el medi on viuen.
-
La pressió
Pressió atmosferica: força per unitat de superfície que exerceix el pes de l'aire.
- Adaptació: hemoglobines especials
Pressió hisdrostàtica: força per unitat de superfície que exerceix l'aigua.
- Adaptació: bufeta natatòria dels peixos
La salinitat
- És un facotr abiòtic determinant en els ecosistemes aquàtics.
- L'aigua dolça conté 0,5 g de substàncies dissoltes per litre, l'aigua marina uns 35g/l de mitjana
- La major part dels organismes estan adaptats a viure en un estret marge de salinitat
Unes pques espècies, com el salmó i l'anguila han aconseguit de viure en medis amb un ampli marge de salinitat
-
-
-
-
-
Corbes de creixement
La capacitat de càrrega (K) és la mida màxima en què una població es pot mantenir de manera estable amb els recursos de l’ecosistema.
-
-
-
-
-
-
En realitat, l’estratègia de la majoria d’espècies se situa entre aquests dos extrems.
-