Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

ANIMALS: PLURICÈL·LULARS, CÈL·LULES EUCARIOTES, NUTRICIÓ HETERÒTROFA,…

- - - - GRUPS
        
        QUELONIS:Són les sargantanes, els llangardaixos, els dragons, les iguanes i els camaleons. El seu cos és allargat i presenten una cua de la qual es poden desprendre per escapar dels depredadors.
        
        CROCODILIANS:Són els cocodrils i els caimans. Tenen un llarg musell amb nombroses dents. El seu tronc és robust i utilitzen la cua per nedar. Encara que passen molt temps a l'aigua, són terrestres
        
        SAURES:Són les sargantanes, els llangardaixos, els dragons, les iguanes i els camaleons. El seu cos és allargat i presenten una cua de la qual es poden desprendre per escapar dels depredadors.
        
        OFIDIS:Són les serps. El seu cos és cilíndric i allargat i no tenen extremitats. Es desplacen reptant mitjançant un moviment ondulatori. Algunes disposen de glàndules verinoses.
      - CARACTERÍSTIQUES:
        
        La majoria de rèptils, com les sargantanes, els llangardaixos, les serps o els cocodrils, són terrestres. Uns altres, com les tortugues marines, són aquàtics. La majoria són carnívors i solen engolir les seves preses senceres, que moren per l’acció dels sucs digestius. Alguns llangardaixos i tortugues són herbívors.
        
        Es mouen per reptació, és a dir, arrossegant la part inferior del cos sobre el terra.
        
        Tenen la pell coberta d’escates, com les sargantanes, les serps i els cocodrils, o amb una closca, com les tortugues. Els llangardaixos i les serps, quan creixen, muden la pell i es desprenen de l’anterior, que rep el nom de camisa.
        
        Disposen de quatre extremitats en forma de pota, proveïdes de cinc dits acabats en ungles. Alguns, com les serps, no tenen extremitats.
        
        Presenten una cua, generalment llarga i acabada en punta.
        
        Els rèptils, igual que els peixos i els amfibis, són poiquiloterms. Per això, a temperatures baixes són lents i poc actius. A l’hivern cauen en letargia i hibernen.
    - - CARACTERÍSTIQUES:
        
        Els ocells són vertebrats terrestres que tenen la capacitat de volar, tot i que alguns no ho fan, com els pingüins, l’estruç o el kiwi. N’hi ha de carnívors, que s’alimenten d’insectes o de vertebrats; uns altres són herbívors i ho fan de fruits, plantes o llavors.
        
        Cos fusiforme adaptat al vol i cobert de plomes, que els aïllen dels canvis de temperatura. Cada ploma consta d’un eix central o raquis, que s’insereix a la pell pel canó, del qual surten un gran nombre de branques laterals paral·leles o barbes.
        
        Tenen quatre extremitats. Les dues anteriors estan transformades en ales i les posteriors, cobertes d’escates, són potes adaptades per fer diferents funcions, per exemple nedar en els ànecs, grimpar en els pigots, córrer en l’estruç o caçar en els rapinyaires.
        
        La boca no té dents i està proveïda d’un bec, la forma del qual és molt variada i depèn del tipus d’alimentació.
        
        Els ossos de l’esquelet són prims i molts estan buits. Això fa que el cos sigui lleuger, cosa que els facilita el vol.
        
        Els ocells són animals homeoterms, és a dir, són capaços de regular la seva temperatura corporal, independentment de la del medi.
      - GRUPS
        
        VOLADORS: ales molt desemvolupades i esternum amb quilla
        
        CORREDORS: ales reduides i esternum sense quilla
    - - TIPUS
        
        AMFIBIS SENSE CUA:També anomenats anurs. Pertanyen a aquest grup les granotes i els gripaus. Tenen el cos curt. Les potes posteriors estan més desenvolupades que les anteriors.
        
        AMFIBIS AMB CUA:També anomenats urodels. Pertanyen a aquest grup les salamandres i els tritons. Tenen el cos allargat i quatre extremitats curtes i de la mateixa longitud.
      - CARACTERISTIQUES:
        
        Els amfibis, com les granotes, els gripaus o les salamandres, són terrestres, però no poden abandonar l’aigua del tot, ja que en depenen per reproduir-se. La majoria són carnívors.
        
        Tenen la pell nua i molt fina. Disposen d’abundants glàndules secretores de mucositat que la mantenen humida i viscosa. De vegades presenten vesícules amb glàndules verinoses.
        
        Tenen quatre extremitats en forma de pota. Les anteriors tenen quatre dits i les posteriors, cinc, units entre si per membranes interdigitals en els amfibis de vida aquàtica.
        
        Són poiquiloterms i un gran nombre hibernen, és a dir, durant l’hivern romanen enterrats a terra o sota alguna pedra o tronc, inactius i en repòs absolut.
    - - CARACTERÍSTIQUES:
        
        La majoria de mamífers són terrestres, encara que també hi ha espècies de vida aquàtica, com els dofins i les balenes, i fins i tot alguns que poden volar, com la ratapinyada.
        
        La seva alimentació és molt variada, hi ha mamífers carnívors com el lleó, herbívors com la gasela, i omnívors com l’esquirol.
        
        Cos cobert de pèl en la majoria, la funció del qual és l’aïllament tèrmic. Alguns, com ara els dofins i les balenes, tenen molt poc pèl.
        
        Tenen quatre extremitats, adaptades al medi on es desplacen. En els terrestres tenen forma de pota, en els aquàtics d’aleta i en la ratapinyada d’ala.
        
        La pell té nombroses glàndules. Per exemple, les sudorípares, que produeixen suor; les sebàcies, situades a la base dels pèls, i les mamàries, que només són funcionals en les femelles i que secreten llet per alimentar les cries.
        
        Al cap hi ha la boca, que disposa de llavis, que els permeten succionar, i dents per esquinçar, tallar i triturar els aliments depenent del tipus d’alimentació.
        
        El sistema nerviós i els òrgans dels sentits estan molt desenvolupats. És l’únic grup de vertebrats que presenta orelles, que en alguns casos poden orientar cap al so.
        
        Els mamífers, igual que els ocells, són homeoterms.
      - GRUS
        
        MARSUPIALS:Les cries neixen poc desenvolupades i completen el desenvolupament en una bossa externa, el marsupi, on hi ha les glàndules mamàries.
        Habiten a l’Amèrica del Sud i a Austràlia, com el cangur.
        
        MONOTREMES:Són els únics mamífers que ponen ous. En néixer, les cries s’alimenten de la llet secretada per les femelles.
        Només se’n troben a Austràlia i Nova Guinea, com l’ornitorrinc.
        
        PLACENTARIS:Els embrions romanen dins la mare fins al naixement, i s’alimenten a costa d’ella a través de la placenta.
        Es troben estesos per tot el planeta, com el llop.
    - - CARACTERISTIQUES:
        
        Són vertebrats aquàtics. La majoria són carnívors.
        
        Tenen forma fusiforme, més estreta a la part davantera i posterior que al centre; això els facilita el desplaçament en l’aigua.
        
        Les seves extremitats són aletes, i totes participen en la locomoció de l’animal. Poden ser parells, com les pectorals i les ventrals, i imparells, com la dorsal, la caudal i l’anal.
        
        Disposen de línia lateral, un òrgan sensorial que recorre lateralment el cos i que detecta el moviment i les vibracions de l’aigua. Aquest òrgan els permet orientar-se i localitzar les seves preses.
        
        La seva temperatura corporal depèn de la del medi, ja que no tenen mecanismes per regular-la. Per això es diu que són poiquiloterms.
      - TIPUS
        
        OSSIS:Formen aquest grup la majoria de peixos, com la truita, el lluç o el seitó. Tenen esquelet ossi. Tenen la pell recoberta d’escates, que se superposen l’una a l’altra com les teules d’una teulada. Gairebé tots disposen de bufeta natatòria, un òrgan que es pot omplir de gas o buidar-se per pujar o baixar. Les brànquies estan protegides per una estructura anomenada opercle.
        
        CARTILAGINOSOS:Comprèn els taurons, les mantes i les rajades. Tenen esquelet cartilaginós. La seva pell està recoberta de petits denticles, anomenats així perquè tenen una estructura semblant a les dents. No tenen bufeta natatòria, i per això s’han de moure contínuament. No disposen d’opercle, les brànquies es comuniquen amb l’exterior mitjançant les fenedures branquials.
- - - - HERBÍVOR
      - OMNÍVOR
      - CARNÍVOR
  - - - CARRONYAIRES
      - FILTRADORS
      - PARÀSITS
      - DEPREDADORS
      - SEDIMENTÍVORS
- - - - CARACTERISTIQUES
        
        Aquest grup inclou animals molt diferents, com els llimacs, els musclos o els pops, però tots tenen una mateixa organització general:
        
        Tenen simetria bilateral.
        
        El seu cos és tou i no segmentat.
        
        – El cap inclou estructures que allotgen òrgans dels sentits: la boca, els ulls i els tentacles.
        
        – La massa visceral conté la majoria dels òrgans interns de l’animal. Està envoltada pel mantell, les cèl·lules del qual secreten una estructura calcària, la closca, que pot ser interna o externa.
        
        – El peu és un òrgan musculós que té diferents funcions en cada classe.
        
        La major part dels mol·luscs són animals aquàtics, i els terrestres habiten llocs humits.
        
        Els mol·luscs s’agrupen en diverses classes, entre les quals destaquen les dels gasteròpodes, els bivalves i els cefalòpodes.
      - TPUS
        
        BIVALVES:Pertanyen a la classe bivalves els musclos, les cloïsses, les ostres i les escopinyes. Són animals marins que viuen en fons sorrencs o adherits a les roques i s’alimenten per filtració.
        
        CEFALÒPODES: Els cefalòpodes formen la classe de mol·luscs més complexa. Inclou els calamars, les sípies, els pops i els nàutils. Són animals marins de vida lliure i carnívors.
        
        GASTERÒPODES: Els gasteròpodes constitueixen la classe de mol·luscs més nombrosa, la majoria són aquàtics, encara que també n’hi ha de terrestres. Inclou els caragols i els llimacs.
    - - CARACTERISTIQUES:
        
        Els artròpodes constitueixen el grup d’éssers vius més nombrós, amb més d’un milió d’espècies identificades. El cos de totes reuneix un seguit de característiques:
        
        Té simetria bilateral.
        
        Es troba segmentat en anells diferents entre si, que constitueixen tres regions: cap, tòrax i abdomen.
        
        Està recobert per un esquelet extern o exosquelet, format per una substància dura i resistent, la quitina.
        
        La presència de l’exosquelet dificulta el creixement, per això se n’han de desprendre periòdicament i fabricar-ne un de més gran. Aquest procés es coneix com a muda.
        
        Posseeix apèndixs articulats, i per tant mòbils, com ara potes, ales, antenes i mandíbules. A aquesta característica es deu el nom del grup (artro, ’articulat’, i podo, ’peu’).
        
        Els artròpodes habiten en tots els ambients del planeta, ja siguin terrestres o aquàtics, i poden ser carnívors, herbívors i, fins i tot, paràsits.
        
        Es classifiquen principalment en quatre classes: els miriàpodes, els aràcnids, els crustacis i els insectes.
      - TIPUS
        
        MIRIÀPODES: Pertanyen a aquest grup els centpeus i els milpeus. Viuen en ambients terrestres humits, com la fullaraca o sota pedres i troncs. Tenen el cos allargat i dividit en dues regions: cap i tronc.
        
        ARÀCNIDS:Són aràcnids les aranyes, els escorpins, les paparres i els opilions. Viuen en ambients càlids i secs, i la majoria són carnívors. Tenen el cos dividit en dues regions: cefalotorax i abdomen.
        
        CRUSTÀCIS:La classe crustacis inclou una majoria d’espècies marines, com el llamàntol, la gamba o el percebe; algunes d’aigua dolça, com el cranc de riu, i unes altres de terrestres, com la panerola, també anomenada porquet de Sant Antoni. Tenen el cos dividit en dues regions: cefalotòrax i abdomen.
        
        INSECTES: Constitueixen el grup d’animals amb més èxit biològic, ja que s’han adaptat a una gran varietat d’ambients, excepte el mar obert. Són insectes els escarabats, els grills, les arnes, els mosquits, les formigues, els pugons...
        Tots tenen el cos dividit en tres regions ben diferenciades: cap, tòrax i abdomen.
    - - CARACTERISTIQUES
        
        Els platihelmints, els nemertins i els anèl·lids constitueixen tres grups d’invertebrats que comparteixen diverses característiques, entre les quals destaquen les següents:
        
        Tenen simetria bilateral.
        
        El seu cos és tou i allargat.
        
        Com que tenen forma de cuc i no disposen de potes, es desplacen arrossegant-se.
      - TIPUS
        
        NEMERTINS
        
        ANÈL·LIDS
        
        PLATIHELIMTS
    - - CARACTERISTIQUES
        
        Els equinoderms són animals que habiten en les profunditats del mar o a la riba. Aquest grup inclou les estrelles de mar, els eriçons de mar, les holotúries, els ofiuroïdeus i els lliris de mar. El cos de tots aquests reuneix les característiques següents:
        
        La major part d'equinoderms presenta simetria radial en els adults, encara que en les larves sigui bilateral.
        
        No està segmentat i el cap no es diferencia de la resta. La boca sol situar-se a la part inferior.
        
        Presenta un esquelet intern format per plaques calcàries, de vegades amb espines, recobertes per la pell. Aquesta característica dóna origen al nom del grup (echinos, ’espina’ i derma, ’pell’).
        
        Té una estructura pròpia del grup, l’aparell ambulacral, format per un seguit de tubs interns plens d’aigua que acaben en tubs fins, amb ventoses al final, anomenats peus ambulacrals.
    - - CNIDARIS
        
        CARACTERISTIQUES
        
        Els cnidaris són animals amb simetria radial i cos tou. Tenen una cavitat central o cavitat gastrovascular, on es digereix l’aliment. Aquesta cavitat es comunica amb l’exterior mitjançant una única obertura, que funciona de boca i anus, i està envoltada de tentacles. La funció dels tentacles és atrapar les preses i paralitzar-les amb les seves cèl·lules urticants.
        
        Poden presentar dues formes d’organització corporal diferent: la fase de pòlip i la de medusa. En alguns casos, en el mateix animal es poden alternar totes dues fases al llarg de la seva vida.
      - ESPONGES
        
        CARACTERISTIQES:
        
        Les esponges són animals sèssils que no tenen simetria. La majoria són marins, encara que n’hi ha alguns d’aigua dolça.
        
        El cos d’una esponja té forma de sac.
        
        Les esponges tenen un esquelet intern que pot estar format per espícules dures, per fibres suaus i flexibles o per totes dues estructures.
        
        Aquests animals s’alimenten per filtració, és a dir, obtenen de l’aigua petites partícules d’aliment i oxigen.
        
        A l’interior del cos hi ha una cavitat general o cavitat atrial, que s’obre a l’exterior a través d’un gran orifici anomenat òscul.
        
        Les parets són gruixudes i estan perforades per nombrosos porus, que es comuniquen entre si mitjançant petits canals.