Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
ACTUAR COM A PERSONES, FONAMENTS DE LA MORAL :!!:, FONAMENTACIÓ:Quan…
ACTUAR COM A PERSONES
-
TEORIES FILOSÒFIQUES
Ortega i Gasset: Hi ha una part de fatalitat en la nostra vida. No escollim on naixem, la nostra cultura, la nostra familia, época,etc. Ens ve donat. El que hem de fer és escollir com viure aquesta vida imposada en circumstàncies imposades. La vida humana te un component de fatalisme i un altre de llibertat. A cada moment tenim diverses opcions per escollir i som el que fem de nosaltres mateixos al llarg de la nostra vida. Quan decidim, decidim què farem.
Kant: Per a Kant, la llibertat és u postulat, és a dir no podem demostrar cientificament que som lliure pero és necessari afirmar-ho jaque sino la moral no tindria sentit com tampoc afirmar que som responsables dels nostres actes. Som lliures quan seguim voluntàriament la nostra llei moral, quan fem el que hem de fer. Hem d’actuar seguint L’IMPERATIU CATEGÒRIC
Sartre: L’home neix sense essència. Primer existim i després som. A través de les nostres decisions anem construint la nostra essència i naturalesa. Al principi som RES, un ésser obert on tot hi té cabuda. Segons ell Déu no existeix, per tant no tenim referències per decidir com hem de ser. Estem sols a l’hora d’escollir el nostre projecte vital i això produeix angoixa, donada la gran responsabilitat que comporta. Altrament, al no existir Déu, la vida no té cap sentit. Som nosaltres els que hem de donar-li sentit.
ÈTICA
La llibertat humana, si bé és una noció problemática pot entendre’s com un assoliment de la racionalitat humana per comprendre a l'ésser humà dins del mon en que existeix.
TEOLÒGICA: El que ens diu es que allò que identifica una acció com a moral o no es el fi/objectiu, aquell propòsit que volem aconseguir amb les nostres accions.Per tant a l'hora d’analitzar aquella acció tu et centres en l’objectiu.També hem de pensar en el que volem de forma universal→sempre és la felicitat, encara que es pot entendre de diferents maneres.
-
DEONTOLÒGICA:
Proposa que allò que identifica una acció com a moral o no es el motiu pel qual realitzem aquella acció independentment del propòsit o la persona.Aquí entra en joc l’imperatiu categòric es una teoria de Kant
Llibertat: Condició de poder fer allò que volem fer. No tenir obstacles per fer el que volem
6 TIPUS :check:
D'elecció: Llibertat d’escollir entre diverses opcions per assolir les nostres metes. No assegura que actuem per aconseguir-les, podem posposar-les o renunciar a actuar.
D'acció:Llibertat d’actuar, de fer el necessari per assolir les nostres metes. Tenir llibertat d’acció no assegura necessàriament l’assoliment dels nostres objectius
Externa: L'absència d’impediments per fer allò que volem fer. S’identifica amb la llibertat política i social.
-
Negativa: No coacció externa a l’individu, que desitja realitzar certa acció. Absència de restriccions alienes a l’individu que podrien limitar les seves opcions.
-
MOTIVACIÓ DE L'ACCIÓ : això es centra en allò que ens impulsa com a personas a actuar moralmente.Podem diferenciar diferents teories que s’agrupen segons la resposta que donen aquesta pregunta
Intelectualisme:La resposta que dona que és que el que ens motiva és la intel·ligència. Aquest punt de vista és d'época clàssica. Defensen que el que caracteritza la motivació humana és la racionalitat a contraposició a l’instint irracional. L’utilitarisme forma part d’aquest corrent.
Emotivisme: Allò que ens impulsa a actuar moralment són les emocions.Tot i que la raó intervé en la presa de decisions aquesta està en el cervell de les nostres emocions i sentiments.
Voluntarisme: És la voluntat humana de cada persona, que pren la decisió es el subjecte, tot i que la raó i puntualment les emocions intervenen l'última paraula la té l'individu que decideix actuar d’una manera. Aquí és on entra l'ètica de Kant, l’imperatiu categòric
Voluntat: Capacitat de voler o no voler fer quelcom;capacitat d’escollir allò que volem fer
DETERMINISME: Doctrina filosófica que defensa que tot el succès, incloent-hi el pensament i la conducta humana, la decisió i l’acció, estan fixats, condicionats i establerts per les circumstàncies o condicions en què es produeix.
INDETERMINSIME: Concepció oposada al determinisme, pensar que les coses pasen per atzar, que no es poden predir.
-
FONAMENTACIÓ:Quan parlem de la filosofia de l’etica es la questió més important, peque es centra en
Interés propi: Tot i que a simple vista aquesta acció moral menys beneficiosa pels meus interessos a llarg termini em convé actuar de forma moral.
Interés general: L’acció moral aconsegueix que es compleixin els desitjos de tots inclosos de qui actua
Respecte a la llei moral: Aquesta proposa que he d’actuar moralment pel simple respecte a les obligacions morals no es tracta d’actuar per algun interés particular o general sinó de fer-ho perquè respecto les normes morals.
-
-
Epistemològic
Predir amb total exactitud els successos futurs a partir de les dades del passat i del present.
-
-