Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
La Dictadura franquista - Coggle Diagram
La Dictadura franquista
Les principals característiques del franquisme
La dictadura de franco
Franco va ser proclamat Caudillo de España i Generalísimo de los Ejércitos. r alhora cap de l'Estat i del Govern i va fiscalitzar el poder judicial i legislatiu.
La Falange va ser l’únic partit legal sobre el qual es va construir el règim.
L’estat emergent es va organitzar sobre un model centralitzat que permetia la descentralització política.
La repressió dels vençuts
Hi va haver una repressió molt intensa contra els vençuts de la Guerra Civil.
La por a la repressió va fer fugir a l’exili milers de persones que havien perdut la Guerra Civil, entre els quals van marxar molts soldats, dirigents polítics, sindicalistes i els intel·lectuals republicans.
Les forces que van donar suport al règim
L’Exèrcit va liderar la insurrecció i va donar suport incondicional a Franco.
L’Església catòlica també donava suport a Franco. El nou estat va ser de confessionalitat catòlica i l’Església va estar present en l’educació; es van prohibir el matrimoni civil i el divorci.
El poder econòmic (banquers, industrials i propietaris agrícoles), van beneficiar-se del control sindical exercit per la dictadura gràcies a la supressió de les reformes republicanes.
La postguerra i l'autarquia: feixisme i misèria
Un país enfonsat en un context de guerra mundial
L’economia estava en retrocés, el setembre de 1939 havia començat la Segona Guerra Mundial que va restringir l’intercanvi comercial.
l’autarquia, és a dir, l’aspiració a l’autosuficiència. Es va crear el Servicio Nacional del Trigo, l’Instituto Nacional de Industria (INI)
La repressió
La repressió sobre el vençuts va derivar en judicis, presó i condemnes a mort. Es van internar milers de persones en camps de concentració i presons.
L'orientació feixista del règim
El franquisme es va acostar a les potències de l’Eix. El 1940 Franco es va trobar amb Hitler per acordar una possible entrada d’Espanya a la Segona Guerra Mundial. División Española de voluntarios (División Azul)
La consolidació del règim i la fi de l'autarquia
l’ONU va rebutjar l’ingrés d’Espanya i molts països en van retirar els ambaixadors.
Movimiento Nacional, i la salutació a la romana va deixar de ser obligatòria. Es va aprovar el Fuero de los españoles,
La guerra freda i la progressiva acceptació internacional
ongrés Eucarístic Internacional de 1952 i l’any següent va signar un acord internacional (Concordat) amb el règim, El mateix any, els Estats Units van signar el tractat d’Amistat
La crisi econòmica i la nova orientació tecnocràtica del govern
El 1959 amb el Pla d’estabilització es va autoritzar l’entrada de capital estranger, amb la instal·lació d’empreses estrangeres. Amb la intenció d’acostar-se al creixement capitalista, es va devaluar la pesseta i es va impulsar la modernització del camp.
La resistència al franquisme
nuclis de resistència a l’interior. La Generalitat va continuar existint a França i algunes forces catalanes es van agrupar per mantenir una presència, tot i que mínima, a l’interior.
Els maquis
Aquests grups van operar des de muntanyes i boscos i se’ls va anomenar maquis. La fi de la Segona Guerra Mundial va revifar les guerrilles, ja que els seus membres pensaven que els aliats farien fora Franco (amb fets fracassats com la invasió de la Vall d’Aran)