Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
LA CATALUNYA MEDIEVAL, : - Coggle Diagram
LA CATALUNYA MEDIEVAL
La consolidació del Casal de Barcelona
Els continuadors de Guifré el Pelós van portar a terme una política d'aliances matrimonials i altres amb altres comtats i així van consolidar l'homogènia del Casal de Barcelona.
A la segona meitat del segle VIII el comtat de Barcelona era molt fort
La paraula Catalania va començar a utilitzar-se per designar el territori del conjunt dels comtats
TRES COMTATS
Berenguer Ramon I (1018-1035)
Ramon Berenguer I (1035-1076)
Ramon Berenguer III (1097-1131)
Aquest darrer va ampliar i consolidar, mitjançant una política hàbil, els dominis del Casal i el predomini sobre els altres comtats independents, subjectes a relacions de vasalaltje
El segle XI
Els pactes que sotmetien a tribut (paries) l'al-Àndalus van alentir l'ocupació de nous territoris
Després va canviar tota la situació a l'inici del segle XII
El segle XIII
Ramon Berenguer III : Ocupa Tarragona (1129)
L'Església Catalana va poder restablir la seu d'aquesta ciutat que va esdevenir independent de l'arquebisbat de Narbona
L'any 1113
Ramon Berenguer III va fer un pacte amb Pisa
Va fer una expedició conjunta contra els musulmans de l'illa de Mallorca
El seu objectiu era posar fi a les operacions de pirateria
Entre el 1114-1115
Coalició de forces pisanes, catalanes i occitanes van saquejar l'arxipèlag
Peró la presència dels almoràvits a la frontera catalana amb al-Àndalus va obligar els soldats catalans a retornar a la Península
L'expansió territorial de la Corona d'Aragó
La presència catalana a Occitània
La política i la força militar va permetre als monarques catalanoaragonesos participar en la política d'Occitània
La presència catalana va començar amb Ramon Berenguer I es va consolidar amb Ramon Berenguer III
El rei Pere I el catòlic va morir a la batalla de Muret (1213) a mans dels francesos
Simó de Mantfort va posar fi als catals després de derrotar a Pere I el catòlic
Difusió i desenvolupament a Occitània i Catalunya de les cançons líriques
Els límits peninsulars de l'expansió cataloaragonesa
L'expansió de la Corona d'Aragó es va frenar pel Tractat d'Almirra signat per Jaume I i l'infant Alfons de castella. El territori d'Alacant es queda a Castella
Al 1258 Jaume I i El rei de França signen el Tractat de Corbeil, en el qual Jaume I renuncia l'herència d'Occitània i el rei de França al de Catalunya.
Es va frenar l'expansió cap al sud i cap a l'oest
L'expansió mediterrània
L'any 1311 van conquerir ducat d'Atenes, el qual van unir el de neopàtria (1319), van ser incorports a la Corona d'aragó (1380) tot i que al ppoc temps van passar a mans d'un altre
1323 va ser la conquesta a Sardenyaq representa la culminació de l'expansió de la corona d'Aragó
Roger de Flor va ser assesinat i els almògavers van enfrontra-se a l'imperi bizantí
1436-1442 va ser la conquesta de nàpols i va ser l'última
Un cop es van instal·lar els catalans amb la pau de Caltabellota (1302) van envia l'exercit cap a Constantinoblecomandat per Roger dw Flor per lluitar amb el nom de Andrònic II
1282 els catalans expulsen als francesos de Sicília, això va portar un conflicre amb França i el Papa
Les expedicions de Mallorca i València
Jaume I el conquistador va empeendre una expedició de conquesta a l'illa de Mallorca (1229) va controlar enorca (1231)i Eivissa al (1235)
Al 1232 es va iniciar la conquesta de València que va acabar l'any 1245.
La política d'expansió la va iniciar Jaume I el conquistador (1213-1276)
Els nous territoris conquerits es van integrar a la corona d'Aragó com a regnes independents
La perduda d'influència d'Occitània va coincidir amb un moment de creixement econòmic i de població
Les institucions de govern
La monarquia, la noblesa i el pactisme
El monarca era la màxima autoritat civil i militar de la Catalunya medieval
Jaume I el Conqueridor va haver de recuperar el poder perdut durant el període de la seva minoria edat. El seu fill Pere I el Gran va acabar d'imposar l'autoritat de la monarquia de la noblesa
La doctrina jurídica del pactisme, obligava a pactar les decisions amb els estaments amb la burguesía urbana
Les Corts i la diputació del General
El govern del regne va ser exercit pel monarca, assistit per la cúria reial o cort, formada per nobles, eclesiàstics i membres de la familia reial.
El monarca tambe tenia l'ajut del procurador general
A final del segle XII, les funcions d'assessorament del rei van ser assumides pel Consell Reial
Les Corts designaven una comissió de representants dels estaments encarregada de fer complir els acords i recaptar els tributs acordats.
A partir de 1359, aquesta comissió va ser una institució estable i es va anomenar Disputació del General i més tard, al segle XV, Generalitat.
El govern municipal
Van ser substituïdes per un consell restringit, format pels consellers o veïns més rellevants que assessoraven els magistrats o paers, que exercien les funcions executives.
El govern de la ciutat de Barcelona estava format per 5 consellers i un consell de cent prohoms jurats, anomenat Consell de Cent
Fins al segle XIII, el govern municipal estava en mans de veguer o batlle local.
A causa del sistema d'elecció emprat, el càrrec de conseller, tot i que s'havia de renovar cada any.
Però després, per concessió reial, van sorgir els primers organismes autònoms de govern municipal a partir de les antigues assemblees veïnals.
El consell el formaven representants dels tres estaments de la ciutat:
La mà mitjana (mercaders, profesionals amb estudis (especialment juristes i metges) i artistes
Els menestrals (artesans dels gremis de la ciutat)
Els ciutadans honrats (membres de la gran burguesía mercantil)
Era ocupat sempre per un grup reduït de ciutadans honrats, membres del grup de famílies privilegiades que formaven el patriarcat urbà.
LA CREACIÓ DE LA CORONA D'ARAGÓ
La unió dels comtats catalans i Aragó
La mort sense desecendència del rei D'aragó alfons i el batgaller(1135) va facilitar la unió dinàstica entre Peronella,la seva neboda-i única hereva, filla de ramir, germà del rei-,i el compte de Barcelona Ramon Berenguer IV.
Peronella tenia només un any i Ramona Berenguer IV en tenia vint
El monarca aragonès, però,conservà el titol del rei fins a la seva mort(1157)
1137 Els comtats catalans i el regne d' arago van formar la corona d'arago
formalment el primer rei d'arago pertanyent al casal de Barcelona va ser Alfons I
Fill de Ramon Berenguer IV i Peronella
Catalunya i Aragó van conservar les institucions,les lleis pròpies i els trets caacterístics de cada societat.
POLITICA
Per facilitar la repoblació es van utilizar cartes de poblament i de franquesa
: