Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
TEMA 6 - Coggle Diagram
TEMA 6
(La consolidació del casal de Barcelona) Apartat 2
El conjunt de comptats en comença a anomenar ''Catalania''
Van destacar els comtes:
Ramon Berenguer I
Van ampliar i consolidar els dominis del Casal de Barcelona
Subjectes a relacions a vasallatge
Ramon Berenguer III
Berenguer Ramon I
S. XI Els pactes que sometien a tribut (paires)
Andalus nous territoris
Ramon Berenguer va ocupar tarregona (1129)
1113 Berenguer III va pactar amb pisa per invair els musulmans de l'illa Menorca
Objectiu posa fi a les oparacions de pirateria
Entre 1114 i 1115 una coalició de forces pisanes catalanes i occitanes
Van saquejar l'arxipèlag
Almoràvits frontera catalana
Tornar a la península
(Apartat 5) L'espansió territoral de la corona d'Aragó
La presència catalana a Occitània
politica matrimonial
monarques catalaragonsesos politica d'Occitània
Força militar
Va començar en l'època de:
Ramon Berenguer I
es va consolidar amb el matrimoni
Ramon Berenguer III
Dolça de provença
Mort rei Pere I el Catòlic
Batalla de Muret 1213
Mans dels francesos
dirigit per Simó de Montfort
Expedicions de Mallorca i València
Perduda de la influència a Occitània
Moment de creixement econòmic i de la població
politica d'expansió es va iniciar durant el regnat de
Jaume I el Conqueridor (1213 - 1276)
Expedició d'ila Menorca
Va controlar Menorca
Va prendre Eivissa
1232 conquesta taifa Valencia
Els límits peninsulars de l'expansió catalanoaragonesa
Conquesta places valencianes
Frenar expedició sud i oest
Límits expansió de corona d'Aragó
Fixat tractament d'Almirra
Jaume I
Tractat de corbei
L'expansió Mediterrània
1282 catalans expulsen francesos de Sicilia
Ocupen tota la part
Conflicte França i papa
Presencia catalana a l'illa amb la Pau de Caltabellotta
Van marxar a Constantinoble amb roger de flor per ser emperador
Roger de flor va ser assassinat
Any 1311 almogàvers van conquerir el Ducat d'Atenes
Conquesta illa sardenya 1323
Culminació de l'expansió Corono D'Aragó
Conquesta regne Nàpols 1436 - 1442
Apartat 6 (Les institucions del govern)
El govern municipal
Vergues
Tenien responsebilitats fiscals i d'ordre públic sobre els municipis com a representants del poder reial
Batlles
Primers organismes autònoms de govern
Sorgeigen de les antigues assemblees veïnals
Substitudias per un consell restringit format per consellers o veïns més rellevants
Presidència del consell corresponia al batlle
El batlle és el representant en una ciutat o villa
Govern de Barcelona
5 consellers
Un consell de cent prohoms jurats (Consell de Cent)
Format per 3 estaments de ciutat
Ciutadants honrats
Mercader, professionals amb estudis i artistes
Menestrals
La monarquia, la noblesa i el pactisme
Monarca
Jaume I el Conqueridor /Pere i el Gran
Esglesia
Assemblees de Pau i Treva
Pactisme
Burgesia urbana
Les Corts i la Diputació del General
Cúria reial o Cort
Formada per:
Eclesiàstics
Assistien al monarca
Membres família reial
Nobles
Procurador General
Vinculat a l'hereu de la Corona
S. XIII
Cpnsell Reial
A partir regnat Jaume I
S'integren a les Corts
Representants de ciutats i viles reial
Any 1283
Assoleix un caràcter legislatiu
Les Corts designaven comissió de representants dels estaments que s'encarregava de complir acords i recaptar tributs
Anomenat
Diputació del General (1359)
Generalitat de Catalunya (s. XV)
Apartat 4 (Creació de la Corona d'Aragó)
Unió dinàstica entre:
Peronella (1 any)
Alfons I ( Fill de Ramon i Peronella) Primer rei d'Aragó pertanyent al Casal de BCN.
Ramon Berenguer IV
(20 anys)
Es va convertir en príncep d'Aragó i governant efectiu del regne amb el retir de Ramir III
(1137) Comtats Catalans + regne d'Aragó = Corona d'Aragó
Els dos van conservar:
Lleis pròpies
Conquesta territoris dels musulmans
Lleida
Catalunya Nova
Tortosa
Característiques de cada societat
Institucions
Repoblació
Cartes de poblament i de franquesa
Importants:
Monestirs
Santes Creus
Poblet
Ordes religiosos