Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
EL NAIXEMENT D'UNA SOCIETAT NOVA - Coggle Diagram
EL NAIXEMENT D'UNA SOCIETAT NOVA
Els canvis socioeconòmics
L'increment de l'activitat econòmica
Creixament ecònomic degut a descobriments geogràfics que van millorar l'activitat comercial.
El sistema bancari va millorar gràcies a les transaccions comercials
Grans ciutats tenien ports comercials
La base de l'economia era l'agricultura i el món rural, això sí, era dependent de les condicions climàtiques
Les transformacions socials
La societat continuava dividida en tres estaments.
El clergat i la noblesa
Eren els privilegiats
No pagàven impostos directes
Dominaven la societat
Eren grups minoritaris
La burgesia
Eren no privilegiats
Van assolir una important preeminècia
Molts posseïdors de riqueses i poder eren burgesos
Families burgeses aconseguien molt de prestigi i reconeixament
Feien aliances matrimonials amb la noblesa
La recuperació demogràfica i econòmica i les crisis periòdiques
Després de la crisi, a Europa hi va haver un procés de recuperació demogràfica, en aquest temps va patir epidèmies com la pesta negra, conflictes armats i males collites. Llavors Europa encara vivia amb l'antic règim (mortalitat i taxes de natalitat altes)
La formació de l'estat modern
Els grans regnes
Dels petits regnes i principiats en que Europa estava dividida, molts es van unir a través de casaments. Es van crear noves i grans potències.
Les corones que van destacar van ser:
Anglaterra
Les guerres civils entre la novlesa van enfortir el poder reial
Espanya
El casament d'Isabel de Castella i Ferran d'Aragó va unir tots els regnes peninsulars excepte Portugal.
França
Es va unificar el país després de la guerra dels 100 anys
Rússia
Ivan III el gran va unificar el país ocupant nous territoris. Es va designar a si mateiex com a emperador de Rússia.
Les monarquies autoritàries
Transició entre la monarquia feudal (dèbil) i absoluta (tot poder en mans del rei).
Els monarques per controlar millor els seus regnes van
El monarca pagava les tropes. Es van augmentar i enfortir els exercits.
Apujar els impostos (necessitaven més diners)
Crear una burocràcia i administració directament depenent d'ells
Crear una xarxa diplomàtica que mantenia contactes i negocis amb altres regnes
Es van instal·lar en una ciutat. Aquesta era la capital del regne. No més corts
La monarquia hispànica
La política interior
Un cop s'acaba la Guerra de Successió a Castella, els reis catòlics van pacificar els seus regnes
A la corona d'Aragó
Es va mantenir
el pactisme
, que limitava i condicionava el poder reial
A Castella
Van crear la
Santa Germandat
, un cos armat que lluitava contra els bandits i controlava la noblesa
Van reorganitzar la justícia
Van reforçar la
Chancillería
→màxim organisme judicial
Van nomenar als
corregidors
→ Funcionaris que feien complir la autoritat reial en tota Castella i més tard en la resta de regnes
Van professionalitzar l'exèrcit i el van convertir en un dels més efectius d'Europa
La unitat religiosa
Els reis catòlics estableixen el Tribunal de la Inquisició, amb la finalitat de perseguir heretges
Més tard es van expulsar els jueus de la península
La gent havia de ser cristiana, convertir-se o marxar. Van marxar unes 80.000 persones i si es quedaven es deien conversos (si eren jueus) i moriscos (si eren musulmans) i partien dura repressió
La unió dinàstica
Quan Ferran (fill del rei d'Aragó) i Isabel (germana del rei de Castella) i tots dos van accedir als seus trons respectius, es va produir la unió dinàstica dels dos regnes.
La unió només va ser matrimonial. Governaven els territoris conjuntament, però les corones eren independents (diferents lleis i institucions)
Quan Isabel la catòlica va morir, la unió va estar a punt de desfer-se. El tron va passar a la seva filla Joana
la boja
i el seu pare reinava Aragó. La bojaria de Joana la va obligar a deixar de treballar, així que Ferran va regnar Castella, fins que Carles I (fill de Joana la boja i Felip el Bell) va regnar tan Castella com Aragó, i amb ell es confirma la unificació de les dinasties
L'expansió territorial
Les possessions de la monarquia van ampliar-se
Van conquerir el regne de Granada
Van conquerir Navarra, el regne de Granada, Melilla i Ceuta, les illes Canàries i va començar la conquesta d'Amèrica. Tots aquests territoris passaran a ser Castella.
Van conquerir Nàpols, que serà part de la corona d'Aragó.
Castella i Aragó al segle XV
Durant el segle XV
Hi ha moltes revoltes entre nobles castellans
Quan mor Enric IV els castellans es divideixen entre
partidaris d'Isabel, la germana del rei
Va guanyar i va ser proclamada reina després d'una guerra civil de 5 anys.
partidaris de la seva filla Joana (es creia que no era filla seva sinó de Beltrán de la Cueva
A la corona d'Aragó, quan Martí I l'Humà mor sense descendència, es reuneixen 9 compromissaris, 3 d'Aragó, Catalunya i València i nomenen com a successor Ferran I d'Antequera. Això es coneix com a Compromís de Casp
A la primera meitat del s. XV
Hi havia 5 regnes a la península Ibèrica
Regne de Navarra
Regne islàmic de Granada
Corona d'Aragó
Portugal
Castella
L'humanisme i el desenvolupament científic
Les noves idees
Transformacions artístiques i culturals que tenien com a referent la cultura clàssica grecollatina. Aquesta època s'enomena
Renaixament
. Un dels trets essencials del període va ser l'
Humanisme
, caracteritzat per
Recuperar la filosofia, la literatura i l'art de l'antiguitat
Defensar la recerca de la veritat mitjançant la raó i l'experiència
Situar l'humà en el centre de l'interès intel·lectual i científic
Principals pensadors: Erasme de Rotterdam, Thomas More i Joan Lluis Vives
El desenvolupament científic
Copernic va desenvolupar la teoria heliocèntrica (que el sol era el centre de l'Univers). L'església negava la teoria per raons teològiques.
S'avança en el coneixament del cos humà gràcies als estudis anatòmics d'Andrea i de la circulació de Miquel.
La difusió de l'Humanisme
Es van difondre gràcies a l'emprenta i als contactes entre científics i pensadors
La Reforma protestant
La reforma luterana i la seva expansió
El Papa LLeó X va donar indulgències a qui donés diners per construir la basílica de Sant Pere. Martí Luter (un monjo alemany) va protestar contra les indulgències, criticant el Papa, el Papa vol disculpes de Luter i com que no rectifica, Luter és excomunicat.
Luter va difondre les seves idees i va donar lloc a una nova esglèsia cristiana: el
luteranisme
, que defensava que
Les persones es salven per la fe, no per les obres que facin
Els creients es relacionen amb Déu, per l'oració, sense necessitat de sacerdots
L'única font de veritat són els textos sagrats: Tothom pot interpretar la Bíblia sense haver d'acceptar la interpretació de l'esglèsia
Dels set sagraments només el baptisme i l'eucarista són veritables
El culte de Verge i als Sants ha de desaparèixer
Luter va negar l'autoritat del Papa, als qui seguien les seves idees s'anomenaven protestants. El luterisme es va extendre per Alemanya i els països nòrdics ràpidament.
A Europa van sorgir moviments de reforma religiosa com el
calvinisme
que creia en la predestinació. Va aparèoxer l'esglèsia anglicana, degut a que Enric VIII volia divorciar-se i el Papa no volia donar els papers. Així que va crear la seva pròpia esglèsia.
L'església
Alguns sectors van manifestar-se contra comportaments i pràctiques de l'església catòlica. Deien que el clergat tenia molt poca formació i vivia envoltat de riqueses i luxes i que molts clergues no tenien vocació religiosa. Criticaven les indulgències (comprar perdó pels pecats)
La contrareforma
El concili de Trento
Es va reunir el concili de Trento amb la finalitat de buscar la pau amb els protestants, va ser inútil. El concili servir per fixar unes mesures per millorar el funcionament de l’església
Els ordres religiosos
Van ser instruments eficaços per a la difusió de fe i de l’esperit catòlic renovats. Es van reformar ordes i s'en van crear de nous. Els jesuïtes van ser fundats per Ignasi de Loiola, antic soldat de Carles I. A més dels ordes monàstics tradicionals, els jesuïtes hi van afegir la obediència al papa. Es van dedicar a predicar i a ensenyar. Van fundar missions a Amèrica i Àsia. Van crear escoles i centres d’estudis superiors per a difondre la fe catòlica arreu del món
La lluita contra el protestantisme
L'Esglèsia catòlica pensava que les critiques marxarien, però no va ser així. Llavors la reacció de l'Esglèsia catòlica va ser la
Contrareforma
, aquest moviment va tenir dues vessants, una repressiva i una eclesiàstica
Les conseqüències de la Reforma i la Contrareforma
L’Europa cristiana es va dividir en els protestants i els catòlics. Això va provocar les guerres de religió. Als països catòlics es va perseguir als protestants i als països protestants a l'inrevès.
L'art del renaixament
Característiques:
Els artistes del Renaixement rebutgen l’estètica medieval. Tenen com a model els cànons i la bellesa grecollatina
Es va desenvolupar durant els segles XV i XVI a Itàlia, i des de allí, difonent-se a la resta d’Europa.
Els artistes s’inspiraven en obres d’art fetes a Grècia i a Roma durant l’edat antiga.
Es va treballar la perspectiva per aconseguir representació de profunditat gràcies a la utilització de formes geomètriques i càlculs matemàtics.
L’humà és converteix en el centre de l’art.
Els artistes volien plasmar un ideal de bellesa clàssica.
Els artistes firmaven les obres.
Molts artistes estaven sota la protecció dels mecenes, que els finançaven els treballs mantenien els autors.
L'arquitectura renaixentista
Es recuperen elements de l’arquitectura clàssica grega i romana com: l’arc de mig punt, el frontó, la volta de canó i les columnes
Quattrocento
: Destaca com a arquitecte Brunelleschi. Es considerat el primer artista complet: era arquitecte, pintor i escultor. Un altre arquitecte destacat va ser Leon Battista Alberti.
Cinquecento
: El centre de l’arquitectura renaixentista va ser Roma, on es van construir grans edificis
Les dimensions dels edificis es redueixen
Volien donar una sensació d’ordre i harmonia
Elements ornamentals sobris, els materials més utilitzats foren la pedra, el marbre i el granit
Pintura renaixentista
La pintura del renaixement es va caracteritzar per la conquesta de la perspectiva i el domini de l’espai
El color, la composició i les escenes que servien de fons a les obres es van utilitzar per crear diferents plans i fer sensació de profunditat
Es van inspirar en l’antiguitat clàssica, les
proporcions de les figures i es buscava la bellesa, idealitzàven el cos, el rostre i els moviments.
Quattrocento
: El pintor de Florència Masaccio, és considerat el primer pintor plenament renaixentista, fa molt bon ús de la perspectiva. Un altre pintor molt conegut d’aquest període és Botticelli.
Cinquecento
: Destaquen quatre grans artistes: Leonardo Da Vinci, Miquel Àngel, Ticià i Rafael.
Leonardo Da Vinci va ser un artista polifacètic. Va destacar en la representació de la natura i les proporcions. Era un mestre de l’sfumato
Miquel Àngel va ser pintor, escultor i arquitecte.
Ticià va ser el millor pintor venecià. Es va caracteritzar pel colorisme i la riquesa de les seves representacions.
Rafael és considerat el màxim exponent de la pintura renaixentista a causa de la perfecció que
va assolir amb el color, el dibuix i la composició
Escultura renaixentista
L’escultura va seguir els models de l’escultura clàssica.
Es va aprofundir en les proporcions i l’anatomia de les figures
Donatello, també fou un dels grans escultors del Quattrocento
Van ser importants els retrats escultòrics i les figures eqüestres
La majoria de les escultures es realitzaven de bronze o marbre
El primer gran escultor del renaixement fou Ghiberti
Expansió del renaixament
Es va estendre per Europa d’una manera desigual. En molts països el gòtic va continuar dominant l’arquitectura fins més tard mentre que la pintura si que va rebre les influències del nou estil.
La gran figura del renaixement fora de la península itàlica va ser Albrecht Dürer