Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Quin paper tenen els altres? - Coggle Diagram
Quin paper tenen els altres?
La vida amb els altres
persones més importants de la meva vida?
Familia
Amics
Escola
Persones amb
interessos comuns
Feina
...
La nostra
identitat es construeix i es determina per les persones amb les que ens relacionem i amb les que establim lligams
Les necessitats humanes
(Abraham Maslow)
Fisiologia
respiració, alimentació,descans, sexe, homèostasis
Seguretat
seguretat física, d'ocupacio, de recursos, moral, familiar, de salut, de propietat privada
Amor/Pertinença
amistat, afecte, intimitat sexual
Reconoixement
autoreconoixement, confiança, respecte, èxit
Autorrealització
Moralitat, creativitat, espontaneitat, falta de perjudicis, acceptacio de fets, resolució de problemes
Teories sobre l’amor
principi essencial de la naturalesa humana.
El
sentiment d’atracció, la tendència a unirnos amb l’altre i sortir de la solitud, és una de les necessitats humanes
sempre
es relaciona amb la cura, el vincle, el caliu, que són imprescindibles per començar a estimar-nos a nosaltres mateixos i axió poder estimar als altres.
L'amor segons Erich Fromm
l’ésser humà comença a prendre consciència de si mateix, de la vida i dels demés, quan comprèn que el fet d’haver nascut implica que algun dia morirà.
la separació i la solitud, i aquesta certesa provoca angoixa de veure’s desvalgut i fràgil en “la presó de la seva soledat”.
La manera d’alliberar-se d’aquesta presó és unir-se a les altres persones i al món, mitjançant l’amor.
l’amor és un art, i saber estimar és una habilitat que s’ha d’aprendre.
Els objectes amorosos segons Erich Fromm
A qui podem estimar i com?
Amor eròtic
L’atracció sexual, si va lligada a l’amor fraternal, permet aconseguir superar la
soledat existencial de l’ésser humà
Unió exclusiva amb una única persona, però no possessiva
És un sentiment però exigeix voluntat, decisió i compromís
Amor fraternal
Responsabilitat, cura, respecte. Desig de promoure la seva vida
Amor als éssers humans com a iguals
Amor matern
Incondicional. Té cura i responsabiltat per la conservació de la vida
Ha d’inspirar en l’infant amor a la vida
La mare amant ha d’acceptar la separació
Amor a si mateix
El respecte per la pròpia persona és imprescindible per estimar
Amor a Déu
L’amor a la divinitat permet a l’ésser humà superar la sensació de separació de la natura
Qualitats per l’art d’estimar
Ser sensible amb l’altre i conèixer-lo
Confiar en l’altre
Confiar en un mateix
Tenir una visió objectiva del món
Saber escoltar i respectar
Conèixer-se a un mateix i fer autoanàlisi
L’amor segons Jean Paul Sartre
Sartre pensa que l’ésser humà té una dimensió social
indubtable i que necessitem l’altre per desenvolupar la nostra
identitat, però sempre entrem en conflicte.
El conflicte sorgeix de la lluita entre dues llibertats:
o bé ens
afirmem com a subjectes i fem nostra la llibertat de l’altre, o bé intentem relacionar-nos amb l’altre en la seva llibertat, i en aquest cas, perdem la nostra.
La relació amb els altres és sempre conflictiva i també ho és la relació amorosa, que mai pot arribar a ser recíproca i igualitària: mentre que un estima més i se sotmet, el més dèbil, l’altre estima menys, domina i manipula.
L’amor segons Zygmunt Bauman
va proposar el concepte d’amor líquid
les relacions interpersonals són fugaces en el que també anomena la societat líquida.
L’individualisme i la independència, el consum i les connexions en línia són el marc en què es desenvolupen les relacions personals i també l’amor
No hi ha res sòlid a la societat líquida, on preval l’experiència immediata, superficial i canviant, allunyada del compromís.
Potser hi ha una mena de por a l’amor i a les relacions duradores, però potser el més inquietant és que això comença per una manca d’amor propi…
L’amor segons Plató
l’amor és el motor que activa l’ésser humà a cercar la bellesa
Per a aquest autor, el coneixement és una de les coses més belles que hi ha (el filòsof és el que estima i cerca la saviesa, i
la bellesa…).
L’amor és l’atracció que sent el filòsof per conèixer les idees vertaderes, perfectes, eternes, gairebé inabastables i sempre difícils d’aconseguir.
No són aquests els adjectius que fem servir encara avui quan parlem de l’amor platònic?
En conclusió, l’amor…
És vital i quasi imprescindible per a la vida humana
En conclusió, l’amor...
És necessari per superar la separació i la solitud
És necessari per sentir-nos bé amb nosaltres mateixos
És vital i quasi imprescindible per a la vida humana.
Implica cura i respecte de l’altre.
I la relació amorosa...
Comença en l’amor en un mateix, doncs sense estimar-nos no és possible estimar als altres
Avui dia es viu de formes molt diverses i variades, han canviat els vincles familiars i amorosos i s’han obert diversitat de relacions entre les persones,
Ha de ser recíproca i igualitària, per tal que no hi hagi sotmentiment per part de ningú
Només funciona quan hi ha autonomia personal, doncs l’amor és unió per gaudir, no per patir.
L’amistat
Les relacions d’amistat són també naturals en l’ésser humà i es distingeix de l’amor de parella en el fet que és molt més àmplia i flexible
Podem tenir amistats molt diverses,
als que ens uneix algun tipus d’afinitat.
Els requisits bàsics de les relacions d’amistat són
la intimitat
l’estima i la cura, en el sentit de l’amor
fraternal
el creixement personal
Esperem d’un amic/ga que
ens doni suport des de la sinceritat; els amics es potencien mútuament i comparteixen
els gaudis, els interessos i les penes
L’amistat segons Aristòtil
tres tipus d’amistat segons el motiu
que les inspira:
Amistat per plaer: els amics “s’estimen perquè resulten agradabes i proporcionen plaer”,
Amistat perfecta: es la de les persones virtuoses i bones, “cors generosos”
Amistat per interès: els amics “s’estimen per la utilitat que puguin
treure l’un de l’altre, no pel bé personal”;
L’amistat per Epicur
La diferència
Les diferències, siguin de caràcter, de pensament o de formes de
vida, socials o cultural, són presents a tot arreu. Suposen la major
riquesa humana però també un motiu d’estranyesa i incomprensió.
L’acceptació i protecció de les diferències és present a les
constitucions de les societats democràtiques i està
reflectida a la Declaració Universal dels Drets humans, per
tal d’aconseguir la convivència entre tots i totes.
La visió de la diferència de John Stuart Mill i Harriet Taylor
estem condicionats per
la nostra història personal i l’entorn social de tal manera que si
poguéssim arribara conèixer totes aquestes influències,
podríem arribar a predir el comportament de les persones.
La llibertat individual és el valor que ens
permet modificar els elements que ens han determinat per tal
d’assolir l’autorrealització i la satisfacció personal.
L’ésser humà és fa amo de si mateix, de la seva
singularitat, per poder desenvolupar-se com a
persona. I el seu creixement personal és un bé
per la comunitat, l’enriqueix.
El principi del dany
concepte important per establir els límits de la llibertat individual: el principi del dany.
Les persones poden tenir comportaments singulars, extravagants i fins i tot reprovables. Però ni per raons morals ni per protegir el benestar de l’individu es poden imposar restriccions a la llibertat de les persones.
L’únic cas en que s’ha de limitar la llibertat individual és quan l’acció de les persones afecta negativament a una altra persona. Aquesta mena d’accions ja no estan dins l’àmbit de la llibertat sinó que entren dins de l’àmbit del dret.
Els conceptes de llibertat i individualisme dels Mill van ser un pas important pel respecte a les diferències. Van defensar el respecte a les llibertats ètniques, ideològiques, religioses, etc. però encara avui corren el risc de no ser respectades.
La visió de la diferència de Judith Butler
afirma que no es tracta de renunciar a l’individu ni rebutjar les normes, sinó d’acceptar totes les diferències individuals, perquè la sexualitat i el gènere són imposicions provinents del poder, que marquen els comportaments i el que s’espera de cada persona.
L’alliberament dels estereotips de gènere tindran com a conseqüència l’alliberament en l’àmbit polític
ja que quan ens alliberem com a individus de totes les imposicions que ens venen de l’exterior estem en disposició de relacionar-nos amb els demés des de la igualtat.
La relació amb els altres: una relació lliure entre
diferents.
La visió de la diferència de Fina Birulés
la política ha d’obrir espais
nous per prendre iniciatives, reivindicar iniciatives
que permetin comprendre el món i fer-lo propi.
Es
tracta de crear allò que no existeix, allò que és
diferent.
El que dona sentit a la convivència política
no és la igualtat entre tots, sinó la
diferència de cadascú.
La discrepància
La discrepància implica la confrontació entre els que són diferents.
Cada persona té una perspectiva del món i això significa que sempre tindrem visions diferents, o, fins i tot, contradictòries.
La discrepància és, per tant, inevitable i, ben treballada, serà positiva, perquè implica l’aportació que cadascú fa al diàleg de la humanitat
La regla d’or per
gestionar-los és saber mantenir la seguretat d’un
mateix i les bones formes, però això només es dona
quan les persones tenen autoestima, l’amor a un mateix
que parlàvem abans.
Postures davant la discrepància
Podem adoptar tres postures davant la discrepància, els conflictes i la comunicació:
Actitud passiva
Les persones que renuncien
als seus punts de vista i
conviccions per tal de no
enfrontar-se al conflicte.
Actitud assertiva
La persona oberta a les altres
idees, que sap escoltar i
dialogar, que exposa les
seves pròpies idees amb
bons arguments, i fins i tot
que està disposada a
modificar les seves opinions.
Actitud agressiva
Els invidius emocionalment
inflexibles pensen que tenen
la veritat i són intolerants amb
altres visions. No deixen més
sortida que el conflicte o la
submissió de l’altre
La convivència en el pluralisme
La diferència i la discrepància plantegen la complexitat de les relacions en el pla individual. Però la convivència implica la relació i interacció en una comunitat.
Com ja sabem, la cultura és el conjunt
de respostes que una comunitat
elabora per adaptar-se
al medi
relacionar-se amb l’entorn
els
demés membres de la comunitat.
El contacte entre cultures
intercanvis constants entre cultures, aquests contactes han generat el fenomen de la diversitat cultural, Tot i així, els contactes constants entre cultures poden tenir dues conseqüències:
Aculturació
És un procés pel qual els membres d’una cultura adopten certs valors, costums o tradicions propis d’una altra cultura.
Desculturació
És el procés de pèrdua de la pròpia cultura per adoptar-ne una altra. Suposa un empobriment greu de la tradició, la llengua i l’estil de vida.
Com valorem la diversitat cultural?
La convivència amb altres cultures, avui, és quelcom inevitable i absolutament comú a tot arreu. Aquesta diversitat es pot valorar adoptant tres actitud força diferents:
Etnocentrisme
Observa i jutja la realitat i les altres cultures des de la seva pròpia, considerant que la seva tradició és la correcta, i per tant adoptant postures de superioritat i menyspreu
Interculturalisme
Aprofita la diversitat culturakl com un fet que enriqueix les cultures i el seu contacte, intercanvi i comunicació. Les comunitats volen conservar les seves arrels culturals però es mostren obertes a conèixer i adaptar costums d’altres cultures en situació
d’igualtat.
Relativisme cultural
Prova d’entendre els trets culturals des del propi context de la cultura, sense establir judicis de valors des de la cultura pròpia.