Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Quin paper tenen els altres? - Coggle Diagram
Quin paper tenen els altres?
La vida amb els altres
L'ésser humà necessita dels altres per sobreviure. La nostra identitat es determina per les persones amb les que ens relacionem i les que establim vincles
Persones importants a la nostra vida
Família
Persones amb interessos comuns
Escola
Amics
Feina
Les necessitats humanes
Abraham Maslow va considerar que les persones necessiten una sèrie de necessitats per a poder ser felices i sentir-se satisfets. Si no estan cobertes les necessitats elementals, no es poden adquirir les altres, provocant alteracions de la conducta.
Amor/pertinença
Amistat, afecte, intimitat sexual
Seguretat
Seguretat física, d'ocupació, de recursos, moral familiar, de salut, de propietat privada
Reconeixement
Autoreconeixement, confiança, respecte, èxit
Fisolgia
Respiració, alimentació, descans, sexe, homeòstasi
Autorrealització
Moralitat, creativitat, espontaneïtat, falta de prejudicis, acceptació de fets, resolució de problemes
Teories sobre l'amor
Els filòsofs entenen l'amor com un principi essencial de la naturalesa humana. El sentiment d'atracció, la tendència a unir-nos per sortir de la solitud. és una de les necessitats humanes. Encara que té moltes maneres de presentar-se, sempre es relaciona amb la cura, el vincle, el caliu...
Sartre
Diu que necessitem al altre però que estem en constant conflicte. Això es deu a la lluita entre dues llibertats. La relació amorosa mai pot arribar a ser recíproca i igualitària.
Bauman
Ell diu que l'amor d'avui dia és amor líquid. Les relaciones són fugaces i por ser és degut a la por a l'amor.
Fromm
El fet d'haver nascut implica que algun dia morirà. Això suposarà la separació i la solitud, això provoca angoixa de veure's fràgil en "la presó de la seva soledat". La manera per alliberar-se d'aquesta presó és unir-se a les altres persones i al món a través de l'amor. Per això diu que l'amor és la resposta al problema de l'existència humana
Amor matern
Incondicional. Té cura i responsabiltat per la conservació de la vida
Ha d’inspirar en l’infant amor a la vida
La mare amant ha d’acceptar la separació
Amor eròtic
Unió exclusiva amb una única persona, però no possessiva
L’atracció sexual, si va lligada a l’amor fraternal, permet aconseguir superar la
soledat existencial de l’ésser humà
És un sentiment però exigeix voluntat, decisió i compromís
Amor fraternal
Amor als éssers humans com a iguals
Responsabilitat, cura, respecte. Desig de promoure la seva vida
Amor a Déu
L’amor a la divinitat permet a l’ésser humà superar la sensació de
separació de la natura
Amor a si mateix
El respecte per la pròpia persona és imprescindible per estimar
Qualitats per l'art d'estimar
Saber escoltar i respectar. Conèixer-se a un mateix i fer autoanàlisi
Ser sensible amb l’altre i conèixer-lo. Tenir una visió objectiva del món
Confiar en un mateix
Confiar en l’altre
Plató
L'amor és el motor que activa l'ésser humà a cercar la bellesa. És basada en idees vertaderes, perfectes, eternes i gairebé inabastables.
L'amistat
Les relacions d'amistat també són pròpies de l'ésser humà. Són més amplies i flexibles que les d'amor. Els requisits d'una amistat són l'estima, la cura, la confiança, la intimitat i el creixement personal.
Aristòtil
Per Aristòtil existeixen 3 tipus d'amistat:
Amistat per plaer
s'estimen perquè resulten agradables i proporcionen plaer
Amistat perfecta
És la de les persones virtuoses i bones, "cors generosos" amb la capacitat per donar els seus béns a l'amic
Amistat per interès
s'estimen per l'utilitat que puguin treure l'un de l'altre, no pel bé personal
Epicur
Considera que és el valor més essencial de la vida humana. En l'amistat es troba la vida feliç, allunyada de les necessitats i els convencionalismes socials, i més serena que la paseó amorosa.
La diferència
És la distincció entre les coses
Judith Butler
Afirma que no es tracta de renunciar a l'individu ni rebutjar les normes, sinó d'acceptar totes les diferències individuals
Fina Birulés
Relaciona la diferència amb la llibertat política, dient que la política ha d'obrir espais nous per prendre iniciatives, reivindicar iniciatives per comprendre el món i fer-lo propi. Es tracta de crear allò inexistent, allò diferent
Stuart Mill i Harriet Taylor
Diuen que estem condicionats per la nostra història personal i l'entorn social. El que passa és que la llibertat individual ens permet modificar els elements pels quals estem determinats.
El principi del dany
Les persones poden tenir comportaments singulars, extravagants, i fins i tot reprovables. Però mai es poden imposar restriccions a la llibertat de les persones. L'únic cas que s'ha de limitar la llibertat individual és quan l'acció afecta negativament a un altre individu
La discrepància
Implica la confrontació entre els que són diferents
Postures davant la discrepància
Actitud agressiva
Les persones emocionalment inflexibles pensen que tenen raó i no toleren altres punts de vista. No deixen més opció que el conflicte o la submissió de l'altre
Actitud passiva
Les persones renuncien a la seva opinió i conviccions per tal de no haver de confrontar a l'altre
Actitud assertiva
La persona oberta a les altres idees, sap escoltar i dialogar, exposa els seves idees amb una bona argumentació, fins i tot està disposada a modificar les seves opinions.
La convivència en pluralisme
La diferència i la discrepància fan que siguin més complexes les relacions en el pla individual. La convivència implica la relació i la interacció en una comunitat
El contacte entre cultures
Sempre han hagut intercanvis constants entre cultures. Això s'anomena diversitat cultural. Tot i així, aquest fet pot tenir dues conseqüències:
Desculturació
És el procés de pèrdua de la pròpia cultura per adoptar-ne una altra. Causa un empobriment greu de la tradició, la llengua i l'estil de vida
Aculturació
Procés en el que membres d'una cultura adopten certs valors, costums o tradicions pròpies d'una altra cultura.
Com valoren la diversitat cultural?
Relativisme cultural
Aquesta posició respecta tots els punts de vista, sense jutjar-los
Interculturalisme
Volen conservar les seves arrels culturals però es mostren obertes a conèixer i adaptar costums d'altres cultures en situació d'igualtat
Etnocentrisme
Observa i jutja les altres cultures des de la seva. Considerant que la seva tradició és la correcta, i per tant adoptant postures de superioritat i menyspreu.