Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
SOCIOLOGIA DE LA FAMÍLIA. LA RELACIÓ FAMÍLIA I ESCOLA. - Coggle Diagram
SOCIOLOGIA DE LA FAMÍLIA.
LA RELACIÓ FAMÍLIA I ESCOLA.
1- La família com a grup social: aproximació conceptual
Els diferents grups socioculturals ensenyen als nins:
Creençes
Valors
Actituds
Normes
Que possibiliten construir la seva identitat personal i social
Comptant amb la informació que es desprèn del seu grup social i cultural més pròxim:
La família
Primera agència o instància educadora, alhora que el primer grup de referència i pertinença
Grup primari, primera socialització
Es caracteritzen per:
Hi ha una associació íntima i cooperació cara a cara entre els seus membres
La persona és una finalitat en sí mateixa, mai un mitjà
El sentit d'identitat de grup i de lleialtat és forta, la qual cosa permet la identificació mútua dels membres
Hi ha intimitat, relacions inclusives i valors comuns que es deriven de l'experiència compartida
Els lligams afectius i emocionals són intensos
Aspectes universals de la família
Els pares adults es fan càrrec de la criança i educació dels fills
Els membres de la família s'adapten a les normes familiars que els atorga rols i funcions
Aquesta adaptació permet un funcionament suau, respostes anticipatòries, seguretat, lleialtat i harmonia
Cada grup familiar té el seu segell, estil, codi o manera pròpia
Hi ha una tensió balancejada entre autonomia i pertinença (entre el jo i el nosaltres)
L'escola, el grup d'amics, els veïns... també tenen importància però el pes de l'educació rebuda és al sí familiar
2- Canvi en l'estrucura del grup familiar: de la família nuclear a la familia postnuclear
Actualment ens trobem en un complex procés de trànsit
Família nuclear
És fruit de la industrialització
Forma tradicional homogènia caracteritzada per 2 pares i els fills
Els rols estan clarament delimitats
Ha estat una peça clau en el manteniment de l'ordre social:
La relació entre cònjugues (marit i dona)
El control de la natalitat
La relació entre pares i fills
La divisió entre l'espai privat (la llar) i el públic (món laboral)
El repartiment i distribució dels papers en funció del gènere fou fonamental en la família nuclear
La divisió entre tasques productives i reproductives fou fonamental, donant-se una clara divisió asimètrica de rols
L'home guanyava el salari fora de la llar
La dona es dedicava a la criança i les tasques domèstiques
L'accés laboral de les dones era molt limitat, perquè tenia una formació més escassa i deficient
Aquesta situació va perdurar fins als anys 60/70 del segle XX
Comença a créixer la taxa d'activitat femenina
Incorporació massiva de les dones al mercat de treball per factors:
Econòmics: mantenir una família i hipoteques
Culturals: voluntat de no romandre a casa, sinó estudiar, treballar, tenir autonomia finançera...
Alliberament de la dona de l'esgotadora tasca de la gestació i la criança
Abans una dona vivia 55-70 anys i tenia un mínim de 4-5 fills
Actualment viu 80-90 anys i n'hi ha prou que tengui 2 fills
Trencament de la vinculació a l'àmbit domèstic, que haurà de ser compartit
Continua sent el prototip de família més acceptat
Família postnuclear
És fruit de la postindustrialització
Conjunt de noves formes familiars sorgides en les últimes dècades, poc homogènies, amb caracteritzacions diferents
Els rols familiars no estan clarament delimitats
Majoritari a classes mitges i ben situades de països occidentals
L'extensió i equiparació de la dona ha tingut conseqüències sobre el poder absolut que tradicionalment ha tingut l'home
L'home ha perdut legitimitat
Li costa assimilar els canvis
Erosió de formes de família patriarcal
Inseguretat en el mode d'afrontar noves relacions familiars
No tots els homes estan preparats per desenvolupar noves pautes
Maltractament a les dones per la no acceptació dels varons de l'autonomia de les dones per prendre decisions
L'augment de l'entrada de les dones en el mercat laboral no ha assegurat l'augment de la implicació dels homes en els treballs domèstics
L'atenció als fills, malalts i ancians encara recau en les dones, per això:
Moltes dones cerquen treballs de mitja jornada, pròxims al domicili
Pateixen les tensions i l'estrès de les responsabilitats familiars i les laborals
Alberga diversitat familiar:
Famílies adoptives
Amb o sense fills biològics, que adopten un o més fills no biològics
Mostren nivells de cohesió interna i adaptabilitat elevats, d'afecte i importància donada a les normes, major diversitat en la forma d'aplicar el control
Famílies separades o divorciades i reconstituïdes
Comunment les mares tenen la custòdia dels fills (sobrecàrrega de tensions i tasques); desajust emocional lligat a la separació que pot afectar als fills
Llars unipersonals
Només viu una persona, per 2 motius:
Persones majors que queden sense fills perquè se'n van (niu buit) i les que enviuden
Opció voluntària d'alguns joves d'emancipar-se
Casos de persones menors de 50 anys amb fills joves o dones que decideixen tenir fills soles
Llars extenses
Llars integrades per la parella, els seus fills i alguna persona més
Llars múltiples o complexes
Conviuen 2 o més nuclis familiars, és el cas de matrimonis joves que conviuen a la llar dels pares mentre aconsegueixen casa pròpia
També és el cas de persones separades o divorciades amb fills que conviuen amb els pares fins que formen noves parelles o s'independitzen
Llars homosexuals
Qüestió més polèmica per manifestació pública de persones homosexuals convivint en parella estable i reclamant l'estatus de família
Avui en dia ja és legal i poden adoptar fills
El concepte de família i les seves funcions han canviat en els últims anys com a conseqüència de diversos fets:
La significació que la infància ha anat adquirint en la nostra societat (persones amb drets i responsabilitats)
L'entrada en el món laboral de la dona
La feminització de la societat (revalorització dels valors femenins)
L'augment de la qualitat de vida en les societats occidentals
Canvis demogràfics
La influència dels mitjans de comunicació com a institucions socialitzadores
Aquests canvis donen pas a una desinstitucionalització familiar:
Les causes d'aquesta es troben en la pèrdua de funcions familiars com a conseqüència de:
El desenvolupament del mercat
L'evolució de l'estat-nació
La socialització passa a l'escola, els col·legis o els mitjans de comunicació; la seguretat col·lectiva a la seguretat social pública; l'atenció dels malalts i ancians a hospitals o asils...
La família actualment
Es limita a una especialització afectiva, proporcionant estabilitat emocional als individus
Una estabilitat que no ofereix cap altra institució, ni el mercat ni l'estat
El canvi no és sols funcional, també físic. La grandària mitjana de les llars va disminuint, si bé el seu nombre augmenta progressivament
2 són les raons d'aquest canvi físic de tamany:
L'augment de l'esperança de vida
Durant el segle XX com a conseqüència de:
La desaparició de les grans malalties (més higiene i avenços mèdics i farmacològics)
El descens de la mortalitat infantil
La desaparició de la mortandat femenina en edats encara fecundes
Els serveix que ofereix l'estat del benestar
El descens de la taxa de natalitat
Especialment a partir dels anys setanta del segle XX a causa de:
L'augment en l'edat d'emancipació dels fills
L'augment en l'edat de contreure matrimoni
La disminució del nombre de matrimonis
La presència de la dona en tot l'àmbit social
La planificació familiar racional
El retard en l'edat de començament de la maternitat
L'ús generalitzat dels mètodes anticonceptius
La voluntat de reducció del nombre de fills
3- Funcions desenvolupades pel grup familiar: la responsabilitat socialitzadora i educadora
Característica fonamental de la família:
Simultaneïtat de funcions que realitza i exerceix
Funcions familiars entorn de 3 eixos:
Funcions fisiobiològiques
Tenen com a objectiu cobrir les necessitats bàsiques i mínimes que l'ésser humà requereix satisfer no sols per sobreviure, sinó també per portar una vida digna:
Atenció i alimentació, especialment als fills petits (criança i manteniment)
Millora de la qualitat de vida (promoció de la higiene i la salut)
Reproducció biològica generacional (reproducció de noves generacions)
Funcions de desenvolupament personal
Presupossa la satisfacció de les necessitats més bàsiques
En el cas dels fills, es concreta en la seva maduració personal i desenvolupament d'una identitat diferenciada dels altres
Suposa equilibri entre 2 dimensions: autonomia i control (gaudir de privilegis i autorregulació)
El procés de desenvolupament identitari afavoreix el manteniment de la cohesió familiar
Funcions socialitzadores
Incorporació de nous membres a la societat és una de les funcions essencials
Família: principal agència de socialització primària
Característiques de la socialització primària:
És la més important per l'individu i a ella ha d'assemblar-se tota socialització posterior
L'objectiu és interioritzar la cultura de la societat
És molt més que un pur fenòmen cognoscitiu, l'afectivitat exerceix un paper fonamental
La personalitat és una entitat reflectida, perquè reflexa les actituds que primerament van adoptar amb ell els altres significants
La formació de l'altre generalitzat és un element fonamental en la socialització
Es transmet a través dels continguts educatius familiars
El primer món que es forma té un caràcter de fermesa, claredat i de realitat sense problema i inevitable perquè no s'elegeix, sinó que ens ha estat donat
Amb la formació de l'altre generalitzat ha acabat la socialització primària, encara que no està mai totalment tancada
La família és la institució que connecta inicialment a l'individu amb la societat permetent la construcció de la identitat individual i social
Estils educatius
Forma que tenen els pares d'entendre l'educació dels seus fills i pràctiques que se'n deriven:
Família estatutària
Exerceixen un control disciplinar sobre els fills i donen poc valor a l'expressió d'afecte
Acostumen a utilitzar el càstig com a eina pedagògica i marquen molt la distància pares-fills
Es donen en societats tradicionals i a les classes populars i a la classe alta, predomina la valoració instrumental per sobre de l'expressiva
És un tipus de família que està en recessió en les societats desenvolupades
Família proteccionista
Combinen el control disciplinari amb les mostres d'afecte cap als fills
Combinen el càstig físic amb el perdó i el consol
Distribució asimètrica de rols: pare autoritari i mare emocional
Solen encaixar en patrons tradicionals, classes populars amb marits que es dediquen a treballs manuals i esposes mestresses de casa
Família permissiva
Renuncien a utilitzar la disciplina com a eina educativa, i basen la relació amb els fills en l'afecte i el suport mutu
Renuncien a la utilització de la disciplina, la qual cosa pot ser voluntàira, com a opció no autoritària, perquè els pares han perdut l'autoritat davant els fills
La dimensió instrumental ha cedit la valoració expressiva emocional
Solen ser famílies de classe mitja, on treballes els dos cònjugues i amb nivell adquisitiu mig-alt que capacita per compensar amb béns materials la falta d'atenció
És un tipus de família clarament emergent en societats postmodernes
Família negligent
Renuncien a fer de pares o estan absents, o bé la seva presència no comporta pautes educatives coherents cap als fills
Són molt fluctuants: ara són autoritaris, ara permissius, ara utilitzen càstig, ara afecte... els fills estan desorientats
Solen ser famílies amb problemes generats de situacions de pobresa extrema, drogadicció, salut mental, reclusió o altres...
Els problemes associats als consums adictius ha diversificat l'origen d'aquest tipus de famílies
4- Col·laboració entre família i escola: la socialització conjunta i el desenvolupament comunitari
La formació de la personalitat i la integració social són les dues cares d'un mateix procés socialitzador i educador
Aquest procés és indispensable al marge de la pertinença a distints grups socials que es complementen, ocupant-se cadascun de promoure distints valors
La família és insuficient per un correcte procés socialitzador
L'escola, el sistema educatiu escolar, ha d'exercir un paper bàsic
Família i escola es necessiten mutuament
Comparteixen responsabilitats educatives:
Família: identitat de gènere i sexual, llenguatge oral, i control emocional i corporal
Escola: transmissió de coneixements acadèmics, tècnics i professionals
Família i escola: desenvolupament de l'autoconcepte, de la competència social, formació d'habilitats socials, desenvolupament moral, psicomotricitat, creativitat i habilitats cognitives i transmissió cultural
Compleixen funcions complementàries que només podran arribar a bon fi si es conceben des d'una relació estreta d'ajuda i col·laboració
Aquest tipus de col·laboració és molt deficient: la comunicació només s'estableix quen toca o quan hi ha conflictes
Les relacions família-professorat estan tenyides per desconfiança mútua i constituïdes per interessos particulars i visions limitades de l'educació
Els canals de comunicació establits legalment no són efectius
Per fer efectiva la corresponsabilitat professorat-famílies, cal fer un esforç:
Comprendre les dificultats del treball dels professors i recolzar-los en la seva feina
Reconèixer el dret que assisteix a la família a desitjar la millor educació per als seus fills i a interessar-se en la seva educació
Per afavorir la relació de cooperació i comprensió mutus, seria necessari:
Desenvolupar polítiques de suport a la família i a la infància, prestant una atenció especial a aquelles famílies desfavorides o en risc d'exclusió social
Incorporar altres professionals als centres educatius
Intervenir des dels mitjans de comunicació social per a la promoció d'estils educatius familiars adequats
Oferir programes mitjançant els quals obrir vies de col·laboració entre escola i família per millorar la integració i els resultats escolars
A nivell d'aula, trobar experiències de participació i col·laboració familiar