Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
ADN, Herència - Coggle Diagram
ADN
ADN i cicle cel·lular
Interfase: En aquesta fase les cèl·lules no s’estan dividint. És la fase més llarga del cicle cel·lular. Les cèl·lules incorporen nutrients, sintetitzen proteïnes, creixen i el seu nombre d’orgànuls augmenta. Poc abans del final d’aquesta fase, les cèl·lules dupliquen el seu ADN.
Fase M: En aquesta fase, de curta durada, la cèl·lula es reprodueix mitjançant divisió cel·lular. D'aquesta manera, s’originen dues cèl·lules noves amb el mateix material genètic que la cèl·lula original.
Mitosi: És el procés pel qual el nucli d’una cèl·lula dóna lloc a dos nuclis amb el mateix material genètic. La mitosi s’inicia un cop la cèl·lula ja ha duplicat el seu material genètic.
+4 fases: Profase, metafase, anafase i telofase
La meiosi: És el procés pel qual una cèl·lula somàtica dóna lloc a quatre cèl·lules sexuals.
La citocinesi: És el procés per mitjà del qual el citoplasma d’una cèl·lula es divideix i dóna lloc a dues cèl·lules diferents.
-
Estructura
Forma de doble hèlix, com una escala cargol on els costats són cadenes de sucres i fosfats connectades que són les bases nitrogenades.
Codi genètic
- Codi genètic: El codi genètic és la relació que hi ha entre els codons de l’RNA missatger i els aminoàcids que formen la proteïna fabricada seguint la informació d’aquest RNA missatger. Aquest codi genètic és pràcticament el mateix en tots els éssers vius de la Terra, i és idèntic en tots els vertebrats. El que compartim en un 60% els éssers humans i els pollastres és el genoma, o el material genètic, o la informació genètica. No s’han de confondre codi genètic i genoma.
Mutacions
Canvis químics que alteren la seqüència de les bases. Les mutacions que experimenten les cèl·lules d’un organisme és determinat con agents mutàgens.
-
Substàncies nocives:
Es troben en el fum del tabac, pesticides o derivats del petroli.
Biotecnologia
Millora biològica amb la utilització de la tecnologia, per millorar o modificar els éssers vius, plantes, etc.
Hi ha quatre tècniques principalment.
Amplificació de l’ADN:
Anomenada PCR, aquesta tècnica utilitza enzims capaços de copiar un fragment de DNA concret a partir d’una petita mostra.
Edició d’ADN:
Modifica la seqüència de nucleòtids d’una regió específica del genoma de qualsevol cèl·lula.
-
Recombinació d’ADN:
Introdueix un gen d’un organisme en el genoma d’un altre, l’organisme resultant s’anomena trasngènic.
Herència
No Mendeliana: Hi ha trets en què un al·lel no domina totalment sobre l’altre, trets determinats per diversos gens alhora, o gens amb més de dos al·lels possibles.
Herència intermèdia: Quan el fenotip dels organismes heterozigòtics és una forma intermèdia entre els fenotips dels seus progenitors homozigòtics.
Al·lelomorfisme múltiple: Quan per a un gen hi ha més de dos al·lels possibles és més elevat que quan només hi ha dos al·lels. En qualsevol cas, encara que existeixen més de dos al·lels possibles, un organisme només pot tenir dos al·lels alhora.
Al·lels letals: Hi ha alguns per als quals existeixen al·lels letals. Quan un organisme és homozigòtic per a un al·lel letal, no pot completar el seu desenvolupament i no arriba a néixer. L’encreuament entre dos organismes heterozigòtics per a un gen letal no origina les proporcions que va predir Mendel, perquè un 25% dels descendents potencials no arriben a néixer.
Codominància: Quan el fenotip de l’organisme heterozigòtic equival a l’expressió conjunta del fenotip dels seus progenitors homozigòtics.
Herència poligènica: Molts dels trets que observem no depenen d’un sol gen, sinó que són el resultat de combinar els efectes de diversos gens. Aquests trets presenten herència poligènica.
-
Mendeliana: Mendel va deduir 9:3:3:1 observada en les plantes de la generació F2 només es podia explicar si la transmissió d’un tret no afectava la de l’altre. La transmissió d’un tret hereditari és independent de la transmissió dels altres trets.