Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
CRISI MEDIOAMBIENTAL I DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE. L'EDUCACIÓ…
CRISI MEDIOAMBIENTAL I DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE. L'EDUCACIÓ AMBIENTAL
Estudi evolutiu de l'educació ambiental: del conservacionisme al desenvolupament sostenible
L'educació ambiental se n'ha anat desenvolupant al llarg de les últimes quatre dècades.
Cadascuna d'elles suposa un moment històric en la seva evolució, presentant formes particulars i característiques concretes:
DÈCADA DELS SETANTA: Integració al currículum escolar
DÈCADA DELS SEIXANTA: Concienciar la ciutadania
DÈCADA DELS NORANTA FINS ALS NOSTRES DIES: L’educació ambiental és un acte polític
DÈCADA DELS VUITANTA: Educar per al medi ambient
La sostenibilitat implica canvis profunds: a l'accés als recursos, en la distribució de costos i beneficis, en l'igualtat dentro de cada generació i amb les generacions futures
El creixement econòmic no és suficient per aconseguir el desenvolupament harmònic de tota la humanitat
L’educació ambiental ha d’estar profundament compromesa amb el canvi, afirmant-se que és un acte polític basat en valors per a la transformació social
Economia, ètica i educació ambiental: el desenvolupament sostenible davant la crisi mediambiental
Davant la crisi mediambiental, gràcies a les aportacions de l'ecologisme i de l'ambientalisme, es posa de manifest que després d'anys dedicats a lluitar contra els símptomes de la degradació ambiental, avui tenim plena consciència que és més urgent atacar les causes de la crisi
Aquestes causes cal cercar-les en:
La concepció de l’ésser humà:
Senyor de la creació
La naturalesa al seu servei
En la falta de comprensió del medi ambient com un tot, del que l'home és un element més
(sense major importància que la resta d'elements)
Més concretament, les causes cal cercar-les:
Per una banda, d'una concepció econòmica del’ésser humà entès com ésser individualista
(egoista) i consumidor (consumista) que només pensa a maximitzar els seus propis interessos
D'altra banda, d'una concepció de lanaturalesa reduïda a l'estatus de cosa
dominada
Un altre problema afegit sorgeix quan sobre aquests conceptes tan limitats d’ésser humà i de naturalesa es fonamenta:
Tant el sistema econòmic,
Com la ciència i la tècnica
La solució a curt termini sembla impossible perquè l'economia i l'ecologia tenen dues racionalitats diferents i, en principi, aparentment contradictòries:
Dues formes d'entendre i comprendre l'entorn i les relacions de l'home amb el dit entorn
Avui, no obstant això, la ciència econòmica sembla assistir a una reformulació dels seus plantejaments:
Economia ecològica que, des d'un enfocament sistèmic, pensa la naturalesa com a biosfera
Amb la nova proposta de desenvolupament sostenible se cerca:
Un creixement econòmic que sigui socialment : just amb:
El tercer món, i
Les generacions futures; i, a més a més,
Ecològicament viable
Economia ortodoxa: entén el concepte de naturalesa com a element extern al sistema econòmic, i parteix de la idea de mercat (del valor mercantil)
Està fent seu el concepte i la idea de desenvolupament sostenible amb fins poc clars:
Ha creat una branca denominada economia ambiental que està dedicada a l'estudi dels problemes suscitats per la gestió del medi ambient
La solució la troben en aplicar els conceptes i instruments d'anàlisi de l'economia ortodoxa als recursos naturals i als valors ambientals:
El perill latent de l'economia ambiental és que, possiblement, caiguem novament en la trampa del progrés econòmic (lineal i il·limitat)
Economia ecològica: es basa en una idea de naturalesa vista com a conjunt ordenat d'ecosistemes el funcionament del qual cal conèixer bé per orientar la gestió i el mercat
Proposa, per contra, el disseny i posada en pràctica d'un sistema econòmic ecointegrador i revolucionari que modifiqui:
El model de consum, l'orientació del canvi tecnològic; i
Les relacions entre nacions subdesenvolupades i industrialitzades
Els objectius de la producció;
Eixos i principis vertebradors de l'educació ambiental: el Llibre Blanc de l'Educació Ambiental
En l'educació ambiental podem trobar alguns plantejaments bàsics que permeten interpretar la problemàtica ambiental en tota la seva profunditat i complexitat:
La recerca de societats més justes i ecològicament equilibrades
La crítica al model de civilització dominant
La diferenciació entre creixement i
desenvolupament
La valoració del protagonisme de les comunitats en la definició del seu propi model de desenvolupament
La idea de responsabilitat global
El desenvolupament de l'educació ambiental en el sistema educatiu només serà possible si:
El sistema social, polític, econòmic i cultural és capaç d'adaptar-se a les necessitats ambientals; i
Si l'educació ambiental, al mateix temps, aconsegueix obligar al sistema a realitzar un profund canvi que replantegi des dels fins educacionals, passant pels seus continguts, fins a la metodologia dels seus ensenyaments
El llibre blanc de l'educació ambiental a espanya (1999), ens apunta els principis bàsics de l’educació ambiental:
Impulsar la participació
Incorporar l'educació en les iniciatives de
política ambiental
Desenvolupar una acció educativa coherent i creïble
Millorar la coordinació i col·laboració entre agents
Promoure un pensament crític i innovador
Garantir els recursos necessaris
Adoptar un enfocament ampli i obert
Implicar a tota la societat
Necessitat de l'educació ambiental: cap a un desenvolupament sostenible
La humanitat i el planeta terra travessen problemes crítics que fan perillar la seva supervivència
Els orígens d'aquesta situació es troben en:
PENSAMENT LIBERAL POLÍTIC
VISIÓ ANTROPOCÈNTRICA
EL PENSAMENT IL·LUSTRAT
La radicalització del pensament il·lustrat i liberal ha donat origen, entre d'altres coses:
DEGRADACIÓ AMBIENTAL:
El món subdesenvolupat paga les conseqüències del creixement desproporcionat del món occidental, del món occidental, del món industrialitzat
DISCRIMINACIÓ AMBIENTAL:
Determinats sectors de la població, especialment els més vulnerables, assumeixen una càrrega desproporcionada dels efectes de la degradació ambiental
L'educació ambiental no és neutra sinó ideològica, està carregada de valors morals.
L'educació ambiental, ha de ser considerada des de plantejaments crítics i transformadors
Es tracta d'anar al fons del problema, cercant les causes i no sols les seves conseqüències:
CAUSES: El model de creixement econòmic propiciat pel sistema de producció capitalista
CONSEQÜÈNCIES: La degradació i discriminació ambiental
Ecologisme i educació ecològica versus ambientalisme i educació ambiental
Hi ha clares diferències entre les ideologies representades per l'ambientalisme i l'ecologisme
Diferències que es fan extensibles a les formes educacionals que es desprenen d'ambdós posicionaments:
L'EDUCACIÓ AMBIENTAL
L'EDUCACIÓ ECOLÒGICA
L'organització social hauria de ser descentralitzada perquè cada comunitat tingués el control de la seva pròpia producció i de les seves necessitats
L'educació ecològica seria un tipus d'educació (formal, no formal i informal) que aplicaria els esquemes de l'ecologisme a fi d'aconseguir:
Persones formades per viure i organitzar-se d'acord amb els esquemes ideològics
Alhora que capaços de complimentar tots els requisits actitudinals en relació amb el medi ambient
Una vertadera educació ecològica hauria de fer referència constant:
Als valors comunitaris, no consumistes, accentuant el que és qualitatiu
Centrant-se, a més a més, en el descobriment, coneixement, expressió, crítica i, sobretot,
transformació positiva del medi
L'educació ambiental és l'educació orientada a:
Ensenyar com funcionen els ecosistemes naturals, i, en particular,
Com els éssers humans poden cuidar els ecosistemes per a viure de manera sostenible,
minimitzant la degradació ambiental