MÒDUL 2. BLOC TEMÀTIC 4: IDENTITAT, ALTERITAT I DIVERSITAT PERSONAL, SOCIAL I CULTURAL.
Societat de les Illes Balears.
Característiques.
Terra d'acollida d'immigrants.
Significatiu increment dels fixos migratoris.
Dificultats d'inserció, situació de racisme encobert i treballant en precari.
Tractar el problema:
Països d'orígen amb una situació injusta de fam i falta de treball.
Revisar les solucions plantejades pels països desenvolupats.
Incapacitat dels actuals estats per assegurar:
Revisar les estructures injustes dels estats productors d'immigrants.
Justícia.
Igualtat i solidaritat.
Llibertat i pau.
Equilibri entre les nostres societats.
Arribada d'inmmigrants a les societats.
Incidència:
Tenen efectes sobre les famílies.
Influeixen sobre els comportaments socials.
Incideixen sobre la natalitat.
Canvien les pautes i demandes dels serveis socials
Afecten la mobilitat humana
(Entrades i sortides de capital humà)
(Educació i sanitat, per exemple)
Efecte més visible:
Xoc entre cultures, la qual cosa precisarà:
Si volem dur a terme un canvi de mentalitat cultural.
Si volem afrontar positivament el problema.
Educació rebuda a l'escola respecte a l'immigració.
Idea de cultura unívoca, etnocèntrica i indiscutible.
Punt de vista de la diversitat cultural:
Resultats per a les persones i grups socials i culturals:
Educació intransigent.
Reduccionistes.
Ocultistes.
Uniformistes.
Perjudiciosos.
Empobridors.
click to edit
Actualitat:
Assimilacionisme: Tot ha de reduir-se o assimilar-se a la cultua dominant.
Societat excloent.
Cert reconeixement a altres coltures.
La realitat es troba lluny dels principis democràtics constitucionals.
Continuem desenvolupant un concepte cultural restringit.
Prevalen:
Injustícies socials.
Prejudicis de persones i grups cap a altres.
Desigualtats
Població del país receptor:
Veuen la immigració com un problema.
No veuen els immigrants o les seves accions com a conseqüència de polítiques injustes.
El que exigeix la integració dels nouvinguts:
Igualtat de drets per accedir a bens i serveis
Reconeixement explícit de la igualtat de drets civils, socials i econòmics.
Reconeixement dels drets culturals i polítics:
Educació, sanitat, habitatge, salari o promoció professional.
Reunió, associació, manifestació i participació.
L'interculturalitat.
Conceptes bàsics.
Diferència humana: Concepte teóric. Representació cognitiva de la diversitat.
Desigualtat humana: Valoració de la diferència. Judici de valor.
Diversitat humana: Fet objectiu. Dada empírica.
Discriminació humana: Manifestació comportamental de la desigualtat. Conseqüència real.
Es manifesta en:
Psicològica:
Sociocultural:
Biològica:
Variables naturals: Alts-baixos, rossos-morenos, blancs-negres.
Variables pseudonaturals:
Emana d'un consens de científics.
Fruit d'un conveni.
Ex: Millor disposició i capacitat per desenvolupar certes tasques.
Variables construïdes històricament:
click to edit
S'ensenyen i aprenen. Educació fornal, no formal i informal.
Ex: Tradicions, costums, gustos, activitats determinades.
Artefactes educacionals o socioculturals.
L'àmbit educatiu.
La diferència.
Les discriminacions.
La diversitat.
No ha de preocupar en excés als educadors.
S'ha de ressaltar que és una realitat inevitable i bona en si mateixa.
Dada empírica.
Enriquiment per a les persones i les cultures.
Emprat pels científics per descriure la diversitat existent.
Com a educadors, no ens ha de preocupar gaire.
Constructe teòric.
Necessari representar la realitat. Emprar construccions artificials.
Ens ha de preocupar la valoració afectiva. Desigualtats reals.
Des de l'escola només podem agreujar els símptomes.
Solució: Adopció de mesues.
El que volem fer desaparèixer de les nostres societats.
Més globals i extenses que les educatives.
Econòmiques i polítiques.
El que ens ha de preocupar com a educadors.
Gran desajustament entre:
Creences que es contraposen amb les idees que es transmeten a través de l'educació.
Creences pràctiques socials.
Idees teòriques educacionals.
El que ensenyem als alumnes difereix de les creences que mouen la societat.
click to edit
Les creençes que orienten la societat.
La cultura.
Serveixen per poder actuar socialment.
Sorgeix com a producte del comportament humà a la societat.
Dona significat als fenòmens o esdeveniments de la vida quotidiana.
Es desenvolupa en un determinat context geogràfic i temporal.
Xarxa de sentits.
Consisteix en formes de comportament, implícites o explícites.
Adquirides i transmeses a través de l'educació.
Constitueixen el patrimoni singularitzador dels grups humans.
Condició natural de la cultura:
Variar entre els distints grups humans.
Cadascun d'ells expressa la seva identitat cultural.
Crea una vertadera multiculturalitat.
Costums, valors, normes, llenguatges i símbols que canvien de grup en grup.
Cultura: El context cultural.
Els elements del context proporcionen:
És tot el que forma part de l'entorn (natural i artificial).
click to edit
Resulta significatiu en la formació i desenvolupament de la cultura d'un grup humà.
Estableixen el que es valora.
Estableixen les normes de convivència social.
Aport connotatiu al signficat comú (Peculiaritats específiques) de les coses en la vida quotidiana.
Cultura: La identitat cultural.
Permet que la cultura es perpetui i transmeti de les velles a les noves generacions.
Es defineix a partir d'elements comuns:
Permet als membres d'un grup posicionar-se enfront de membres d'altres grups culturals.
click to edit
Exerceix el paper de brúixola.
Estableix diferències i afinitats.
Llengua pròpia.
Sistema de valors i normes compartits.
Territori.
Conjunt de tradicions i costums.
click to edit
Interculturalitat:
Multiculturalitat:
Existent entre distints grups culturals en un mateix contest sociogeogràfic.
No hi ha intenció que es doni enriquiment mutu cultural.
Coexistència sense a penes contractes reals.
Existent entre grups humans de diferents cultures.
Existent en un context sociogeogràfic a nivell de la vida social quotidiana.
Referència a algun tipus de contracte, interacció o comunicació.
Intenció d'enriquiment cultural mutu.
Construcció de la identitat individual i col.lectiva.
És construïda en referència a la pertinença a un grup.
Tendència a valorar el grup de pertinença.
Educació intercultural:
click to edit
Desvaloritzar la resta de grups.
Necessitat d'avançar cap a:
Dissolució del dilema del nostre grup enfront de l'altre grup.
Establir un concepte de grup ampli, divers i integrador.
Acceptació individual dels subjectes. per arribar a la construcció de la seva identitat col.lectiva.
Construcció de l'identitat individual actualment.
click to edit
Excessiva polarització en accentuar la cultura grupal.
Relegant a un segon pla al subjecte concret.
Cal partir del que és personal per arribar al que és grupal.
Els subjectes tendeixen a :
Necessiten compartir dita identitat amb els membres del seu grup. cultural.
Defensar la seva pròpia identitat personal.
Conformant així les identitats col.lectives.
Si la persona no té una identitat estable:
És incapaç d'actuar amb normalitat.
La seva conducta es bloqueja.
Les Autoconcepcions:
Forma part de l'individuaitat però requereix de l'alteritat.
Com més baixes siguin les autoconcepcions:
Allò que un creu de si mateix.
Com més rebutjat es sent un subjecte:
Autoimatge, autoconcepte i autoestima.
Més possibilitats de que utilitzi conductes agressives en les relacions amb els altres.
Més tendeix a emprar i justificar respostes violentes.
Negocien la seva identitat amb el seu entorn.
Si es produeix rebuig, es cerca un atre grup on l'identitat sigui acceptada.
Tota identitat va canviant i requereix de l'alteritat.
Per això és difícil prendre decisions individuals que posin en perill l'estabilitat dels individus en el grup.
L'intervenció educacional respecte a les autoconcepcions.
Pot ajudar a donar estabilitat al grup i als seus membres.
Forma de prevenció de situacions potencialment conflictives.
click to edit
Educació multicultural i intercultural: enfocaments i models.
click to edit
Quatre grans enfocaments:
Política integracionista.
Política pluralista.
Política assimilacionista.
Política intercultural.
Parteix de l'idea d'igualtat.
La millor educació és la que tracta a tots igual.
Model i programes de compensació.
Fer valer un currículum homogeni per a tots.
Crear una cultura comuna que reculli aportacions bàsiques de diferents grups culturals.
Pretensió:
Integració cultural identificada amb l'interdependència entre grups de diverses cultures.
Model i programes de relacions humanes.
Oferir el millor de totes aquestes cultures per a tots.
Mantenir equilibri i coexistència entre cultures minoritàries i majoritàries.
Un únic model:
Relacions humanes i educació no racista:
Intenten la reducció i progressiva eliminació de prejudicis i actituds racsites.
Articulació de programes determinats.
Tres models:
Asimilacionista:
Segregacionista:
Compensatori:
Aquests, creixen en condicions desfavorables.
En aquests contextos no poden adquirir els recursos per funcionar amb èxit a l'escola.
Referent als alumnes pertanyents a minories ètniques.
Aquesta cultura suposa un entrebanc per una bona integració.
Referent a la cultura originària dels immigrants.
És millor aïllar en centre específics als alumnes immigrants.
Aquests alumnes necessiten ser recuperats del seu dèficit sociocultural.
Es pretén guiar els aprenentatges d'es d'una perspectiva plural.
Aprenentatge en els quals es puguin integrar totes les cultures.
Models i programes d'estudi d'un grup cultural.
Tres models:
Currículum multicultural:
Competències multiculturals transversals:
Orientació multicultural:
S'introdueixen modificacions al currículum.
Objectiu: Que estiguin presents les diverses cultures dels alumnes.
Vincula el desenvolupament de la identitat personal al de la identitat cultural del subjecte.
Elaboració de programes de desenvolupament de:
Desenvolupament d'un nombre de competències en múltiples sistemes culturals.
Així fan que els alumnes aprenguin a utilitzar-les segons les situacions.
Les autoconcepcions.
I de la identitat ètnica i cultural.
Es pretén aconseguir la interrelació entre cultures.
Posar de relleu l'especial importància d'establir comunicació i vincles afectius i efectius.
Model i programes interculturals.
Tres models:
Educació intercultural antiracista:
Educació intercultural global:
Educació intercultural holística:
Racisme:
Ideologia que justifica la defensa de:
Certs individus gaudeixen d'uns avantatges socials.
Aquests avantatges es deriven de la pertinença a un grup social determinat.
Sistema social.
Necessària aportació de l'escola en la construcció social.
Implicació de l'alumnat en:
Anàlisi crítica de la realitat social.
En projectes d'acció.
L'escola prepara els alumnes per viure en una societat.
En aquesta societat, la diversitat cultural es reconeix com a legítima.
Principis bàsics de l'educació intercultural:
Lluita activa contra tota mostra de racisme o discriminació.
Millora de l'èxit escolar i promoció dels alumnes de minories ètniques.
Superació dels prejudicis i estereotips.
Enfocament globalitzador.
No segregació en grups a part i atenció a la diversitat i respecte a les diferències.
Comunicació activa. Interrelació entre tots els alumnes.
Reconeixement positiu de:
Gestió democràtica. Participació activa dels alumnes a les aules i al centre.
Reconeixement del dret personal de cada alumne a:
Participació activa dels pares a l'escola.
Formació i enfortiment a l'escola dels valors humans de:
Pluralisme.
Cooperació.
Respecte i tolerància.
Corresponsabilitat social.
Igualtat.
Rebre la millor educació diferenciada.
Prestar especial atenció a la formació de la seva identitat personal.
Les diverses cultures i llengües i la seva necessària persistència i conreu a les aules.
Increment de les relacions positives entre els diversos grups ètnics.
Inserció activa de l'escola en la comunitat social.