Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL - Coggle Diagram
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL
CONSEQÜÈNCIES DEL CONFLICTE ARMAT
Pèrdues humanes
8 milions de morts i 9 milions més ferits greument
Superpoblació femenina i significatiu descens de la natalitat
Seqüeles físiques i psicològiques molt importants
Mancances en la alimentació i la dieta facilitaren la propagació de de la grip a 1918 (50 milions de morts)
Econòmiques i materials
Pèrdues econòmiques (països escenaris del conflicte bèlic) destrucció d'indústries, zones de cultiu, ferrocarrils, carreteres...
Importants costos financiers. pèrdua definitiva de l’hegemonia europea en l’economia mundial en benefici dels Estats Units.
La pau de París i el tractat de Versalles
Conjunt de tractats firmats pels països vençuts: eren els tractats de Versalles.
Tres objectius
Impedir el ressorgiment d’Alemanya
Mantenir aïllada Rússia, on s’havia implantat un règim comunista.
Aconseguir un equilibri de poders entre les potències vencedores
Signat el 29 de juny de 1919.
Declarava Alemanya i els seus aliats els únics responsables del conflicte.
Alemanya hauria de pagar les reparacions de guerra .
Havia de reduir els efectius militars i acceptar la desmilitarització de la regió de Renània (feia frontera amb França).
El nou mapa de Europa
Els imperis alemany, austrohongarès i otomà van deixar d’existir i van constituir-se nous estats
Polònia va rebre territoris russos, austríacs i alemanys, i va obtenir una sortida al mar pel corredor de Danzig.
Romania va rebre la Transsilvània de l’Imperi austrohongarès.
Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània van passar a ser estats independents.
Alemanya va perdre totes les colònies, que van passar a França i el Regne Unit. L’Imperi austrohongarès es va fragmentar en Àustria, Hongria i Txecoslovàquia, i va perdre territoris a favor de Iugoslàvia, Polònia i Romania.
La Societat de Nacions
Va nèixer a 1920 a Ginebra.
Objectiu
Reunir els principals països del món perquè resolguessin els problemes internacionals de manera pacífica i negociada.
Va ser la primera organització d’aquest tipus de la història, i l’antecedent de l’ONU.
CIÈNCIA, ART I CULTURA
Els avenços en la ciència
Max Planck, que va desenvolupar la teoria dels quàntums i va iniciar una nova disciplina
Ernest Rutherford, Niels Bohr, Erwin Schröedinger i Werner Heisenberg van fer aportacions molt rellevants en el coneixement de l’estructura de l`àtom i de la quantificació de l’energia
Albert Einstein (el científic més cèlebre del segle xx) que el 1916 va establir la teoria de la relativitat.
Pierre i Marie Curie (la primera catedràtica de la Sorbona) van fer contribucions molt destacables al coneixement de la radioactivitat.
Sigmund Freud, un dels grans científics i intel·lectuals del segle passat, iva establir la teoria del psicoanàlisi.
El desenvolupament tecnològic i la guerra: les noves armes
Durant la Primera Guerra Mundial es va desenvolupar molt l’aviació.
Durant la Primera Guerra Mundial es va desenvolupar molt l’aviació.
Va permetre que els submarins tinguessin un protagonisme notable en la guerra.
Van aparèixer els primers carros de combat blindats, inventats per afrontar la guerra de trinxeres.
Van introduir-se avenços molt importants en l’artilleria i les armes de foc.
Els intel·lectuals i la guerra
Ernest Hemingway , Robert Graves i Erich Maria Remarque , així com en les pintures de Paul Nash i Otto Dix van recullir aquests sentiments en alguns dels seus relats.
El clima d’odi i confrontació va ser especialment en el període inicial de la guerra quan aquestes actituds van ser més generalitzades, tot i que des del primer moment alguns intel·lectuals ja van oposar-se decididament a la guerra.
A mesura que el conflicte es va anar allargant i se’n van veure les conseqüències més desastroses, aquesta visió heroica i il·lusionada de la guerra va anar desapareixent.El clima d’odi i confrontació
El paper de la dona durant la Gran Guerra
Moltes de les feines que van desenvolupar les dones durant la Gran Guerra eren d’una gran duresa, amb jornades laborals molt llargues i treballs de gran exigència física. (treballs que eren considerats d'home)
Al final de la guerra, prop d’un terç de la mà d’obra industrial de països com el Regne Unit i Alemanya era femenina.
Desprès de la guerra molts de països països europeus van atorgar el dret de vot a la dona.
