Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Conseqüències de la I Guerra Mundial Les conseqüències del conflicte…
Conseqüències de la I Guerra Mundial
Les conseqüències del conflicte armat
Pèrdues humanes
A més, les mancances en l’alimentació i la dieta van facilitar la propagació de la terrible grip del 1918, que va provocar milions de morts.
Els fets que van viure durant la Gran Guerra van provocar-los
seqüeles físiques i psicològiques molt importants.
El conflicte va provocar un nombre de morts molt elevat.
Es calcula que hi van morir, aproximadament, 8 milions de persones i 9 milions més van ser ferides, moltes de les quals van quedar greument mutilades per a tota la vida.
Conseqüències econòmiques i materials
Es van produir importants
pèrdues econòmiques
, especialment als països que van ser escenari del conflicte bèl·lic.
La guerra també va tenir importants costos financers.
Finalment, la Gran Guerra també va significar la pèrdua definitiva de l’hegemonia europea en l’economia mundial en benefici dels Estats Units.
La pau de París i el tractat de Versalles (1919-1920)
El text del tractat de Versalles, signat el 29 juny de 1919, declarava Alemanya i els seus aliats els únics responsables del conflicte i de les seves conseqüències.
S’hi condemnava Alemanya a pagar reparacions de guerra elevadíssimes.
El nou mapa d'Europa
Els imperis alemany, austrohongarès i otomà van deixar d’existir i van constituir-se nous estats.
Pel tractat de Versalles, Alemanya va perdre totes les colònies, que van passar a mans de França i el Regne Unit.
L’Imperi austrohongarès es va fragmentar en Àustria, Hongria i Txecoslovàquia, i va perdre territoris a favor de Iugoslàvia, Polònia i Romania. Per mantenir aïllada Rússia es van reforçar els estats que l’envoltaven.
Polònia va rebre territoris russos, austríacs i alemanys, i va obtenir una sortida al mar pel corredor de Danzig, que passava a ser una ciutat administrada per la Societat de Nacions.
Romania va rebre la Transsilvània de l’Imperi austrohongarès. Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània van passar a ser estats independents.
La Societat de Nacions
Seguint un dels 14 punts de Wilson, es va impulsar la creació de la Societat de Nacions, que va néixer el 1920, amb seu a Ginebra. Aquesta organització tenia la voluntat de reunir els principals països del món perquè resolguessin els problemes internacionals de manera pacífica i negociada.
Encara que la Societat de Nacions no va aconseguir resoldre els greus problemes que es van plantejar en els anys vint i trenta, és important perquè va ser la primera organització d’aquest tipus de la història, i l’antecedent de l’ONU.
