Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
L'ANTIGA GRÈCIA - Coggle Diagram
L'ANTIGA GRÈCIA
1.QUE UNIA ELS GRECS DE L'HÈL·LADE?
Els grecs antics eren una barreja de pobles (aqueus, doris...) que, des del II mil·lenni a.C., s'havien anat instal·lant en successives onades sobre la península Balcànica i les costes de l'Àsia Menor.
a) Uns orígens comuns
Les primeres cultures que van sorgir a les terres que vorejaven el mar Egeu van deixar una empremta important:
·
A l'illa de Creta va sorgir la cultura minoica
Aquesta va tenir la seva època de màxim apogeu vers l'any 2600 a.C.
Al Peloponès, els aqueus van crear la cultura micènica.
Aquesta es va desenvolupar entre el 1600 i el 1200 a.C.
b) Una mateixa llengua i cultura
Els grecs parlaven una mateixa llengua que els distingia dels qui no la coneixien, que anomenaven bàrbars.
· La Ilíada
Es la que narra la guerra entre grecs i troians, com a conseqüència del rapte d'Helena, esposa del rei d'Esparta, per Paris, un heroi de Troia.
· L'Odissea
Es la que explica les aventures d'Ulisses, rei d'Ítaca, en el seu viatge de tornada després de la guerra de Troia.
C) Uns mateixos déus i ritus
Els grecs eren politeistes, es a dir que creien en l'existència de nombrosos déus, que guiaven i ordenaven les seves vides.
Els déus es representaven amb forma humana (antropomorfs)
Vivien en família al mont Olimp,la muntanya més alta de Grècia.
Tots ells tenien passions, vicis i virtuts, com els éssers humans, però, a diferència d'aquests darrers, tenien un poder infinit i eren immortals.
D) Unes mateixes formes de vida
Els grecs tenien uns mateixos costums i formes de vida, i vestien i s'alimentaven de manera molt semblant.
EXEMPLES:
·
Al camp, els camperols conreaven el blat, la vinya i l'olivera i tenien cura de les ovelles, les cabres i els porcs.
·
A la ciutat, eren artesans o comerciants i participaven en la vida de la polis.
La civilització grega va néixer a les costes de la península Balcànica i a les illes del mar Egeu.
2. DUES GRANS POLIS:
ESPARTA I ATENES
A) Les ciutats estat Gregues
Les ciutats Estat o polis acostumaven a estar protegides amb muralles i tenien una estructura urbana molt similar:
Part alta, o acròpolis
Constituïa una ciutadella emmurallada que aplegava els principals edificis religiosos.
Els habitants de la polis s'hi podien refugiar en cas de perill.
La part baixa
Aquest s'organitzava en barris on s'agrupaven les cases. Al centre hi havia l'àgora, una plaça on s'instal·lava el mercat i que estava envoltada d'edificis públics.
B) Esparta i Atenes
Esparta, al Peloponès, i Atenes, a l'Àtica, van ser dues poderoses polis que van consolidar diferents formes de govern:
ESPARTA
Esparta era una oligarquia, que significa "govern d'uns quants".
La ciutat estava governada pel grup dels
aristoi
"els millors", que eren grans propietaris de terres i constituïen l'elit guerrera.
ATENES
Atenes era una democràcia, que significa "govern del poble".
Els ciutadans d'Atenes es reunien en una assemblea, on elegien els seus governants i votaven les lleis.
C) Combatre per la polis
A totes les polis els preocupava la defensa del seu territori, tant d'altres polis veïnes com dels pobles estrangers o bàrbars.
LES PARTS D'UNA POLIS
Teatre
Cases
Temple
Venda d'esclaus
Mercat
Port comercial
Camps de conreu
Estoa
Les polis gregues s'assemblaven entre si, encara que es governaven de formes molt diferents.
5. EL DOMINI DE L'HÈL·LADE: D'ATENES A MACEDÒNIA
A) L'hegemonia d'Atenes
Al segle V a.C., els atenencs es van enfrontar amb els perses, que volien conquerir la seva polis. Van ser les guerres mèdiques, en les quals Atenes va derrotar Pèrsia en les batalles de Marató i Salamina.
B) L'enfrontament amb Esparta
Esparta s'oposava a l'hegemonia atenenca i va encapçalar una coalició de ciutats per enfrontar-se amb Atenes (Lliga del Peloponès).
Es van iniciar així les guerres del Peloponès (431-404 a.C.). El desenllaç va ser la derrota d'Atenes, que va quedar completament devastada, i la dels seus aliats.
C) Macedònia conquereix l'Hèl·lade
Al segle IV a.C., Macedònia era un territori del nord de Grècia bàsicament agrícola i governat per una monarquia hereditària.
El rei Filip II va aprofitar la decadència de les polis, va derrotar els atenencs i es va llançar a conquerir Grècia amb un poderós exèrcit organitzat en falanges.
D) Qui va ser alexandre el gran?
Alexandre (356-323 a.C.) era fill del rei Filip de Macedònia. Va ser educat pel filòsof Aristòtil, admirava les obres d'Homer i es volia assemblar a Aquil·les, l'heroi llegendari de la Ilíada que havia lluitat contra els troians.
El seu pare va morir quan tenia vint anys i va heretar un regne que acabava de conquerir la major part de l'Hèl·lade. Alexandre va establir la monarquia com a forma de govern a Grècia. Tot el poder es concentrava a les seves mans i descansava sobre la força del seu exèrcit.
4. ELS GRECS COLONITZEN LA MEDITERRÀNIA
A partir del segle VIII a.C., alguns grecs van abandonar Grècia i l'Àsia Menor per fundar noves ciutats al voltant del Mediterrani i del mar Negre. Aquesta colonització va fomentar el comerç i va difondre la cultura grega.
A) Per què van emigrar els grecs?
L'extensa costa grega i el gran nombre d'illes van fer dels grecs uns experts navegants.
El fet que va portar molts grecs a abandonar els seus llocs d'origen fou l'augment de població de les polis, a partir del segle VIII a.C., i la manca de terres per conrear.
B) Les colònies gregues
Els emigrants grecs van recórrer les costes a la recerca d'indrets adequats per establir-s'hi i fundar una nova ciutat o colònia.
La zona més important de colonització grega a la Mediterrània va ser el sud d'Itàlia i Sicília (Magna Grècia),
C) Com es fundava una colònia?
2) El viatge
Arribat el moment apropiat, embarcaven en unes naus empreses per remers i veles
1) Abans de sortir
Els habitants que volien abandonar la ciutat es reunien i consultaven als déus de la convivencia o no de la partida. Emprenien el llarg viatge marítim nomes si la resposta era favorable.
3. LA DEMOCRÀCIA ATENENCA ERA DEMOCRÀTICA?
Al segle V a.C., a la ciutat d'Atenes es va consolidar un sistema democràtic de govern, que va ser el resultat de les reformes establertes per tres grans legisladors: Soló, Clístenes i Pèricles.
A) Les institucions de govern
La democràcia d'Atenes es basava en la participació dels ciutadans en el govern de la ciutat.
2)
L'Assemblea de ciutadans es reunia en un turó d'Atenes (Pnyx) com a mínim quatre vegades al mes. Un ciutadà, elegit per sorteig cada any, presidia l'Assemblea.
1)
Tots ells tenien dret a formar part de l'Assemblea i dels tribunals de justícia i a ser elegits.
3)
Totes les decisions es prenien per majoria de vots a mà alçada. Perquè les votacions importants fossin vàlides hi havien d'assistir com a mínim 6000 ciutadans.
4)
La votació anava precedida d'un debat on cada ciutadà podia exposar, amb un temps limitat, el seu punt de vista.
B) Una societat desigual
Els habitants d'Atenes no eren tots iguals ni gaudien dels mateixos drets. Només uns quants eren considerats ciutadans i se'ls permetia votar a l'Assemblea i participar en el govern de la ciutat.
DONES
Vivien recloses a casa seva i es dedicaven nomes a la vida domestica.
No tenian dret de vot i participaven poc en la vida política.
CIUTADANS
Tenien dret a votar i a ser elegits per un càrrec públic.
Defensaven la ciutat en temps de guerra i es pagaven el seu propi equip militar.
Eren fills de pare i mare atenencs.
ESCLAUS
Eren propietat d'un alte persona i no tenien cap dret
S'els considerava ésers inferiors
Alguns treballaven en condicions molt dures, sobretot si ho feien a les mines.
METECS
Treballaven com artesans i comerciants
Pagaven impostos, però no podien participar en la política
No eren fills d'atenencs i s'els considerava estrangers
Podien formar part del exercit però mai en llocs de comandament