Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
LA DIVERSITAT DE LA VIDA - Coggle Diagram
LA DIVERSITAT DE LA VIDA
Classificar éssers vius consisteix a agrupar-los en diferents categories segons les seves similituds.
La taxonomia és la disciplina científica que s'encarrega de classificar els éssers vius en funció de les seves característiques.
En biologia, anomenem espècie a la categoria més petita que utilitzem per agrupar els éssers vius.
Dos organismes són d'una espècie quan es poden reproduir entre ells i la seva descendència també es pot reproduir.
Les primeres classificacions: Les classificacions basades en criteris subjectius i no en les característiques pròpies d'un ésser viu, se'n diuen classificacions artificials.
Les classificacions que es basen en les característiques del ésser viu, se'n diuen classificacions naturals.
-
La nomenclatura binomial:
- La primera paraula correspon al nom del gènere al qual pertany l'espècie.
- La segona paraula, anomenada epítet específic, identifica l'espècie a dins del gènere.
-
Sistemes de classificaió actuals: Una classificació filogenètica és una hipòtesi sobre la història evolutiva de les espècies, que es basa en proves científiques i se sotmet a revisió constant per part de la comunitat científica.
1969 Robert Whittaker: Va ser proposada la classificaió en cinc regnes, que va classificdar els fongs en un regne propi.
Arbres filogenètics: La filogenètica és la disciplina que s'encarrega d'establir les ralcions evolutives entre els diferents grups d'organismes.
Per representar les relacions evolutives entre les espècies s'utiltzen arbres filogenètics, esquemes en forma d'arbre on el final de cada branca correspon a una espècie i cada bifurcació un avantpassat comú.
Els sistemes de classificació actuals s'elaboren a partir de la filgènia. Cada tàxon agrupa un conjunt d'espècies que comparteixen un avantpassat comú.
El regne del animals:
- Són pluricel·lular, amb cèl·lules especialitzades i organitzades en teixits i òrgans.
- Les cèl·lules són eucariotes i no presenten paret cel·lular ni cloroplasts.
- Són heteròtrofs, s'alimenten d'altres éssers vius i són consumidors.
- Tenen la capacitat de moure's i de desplaçar-se.
El regne de les plantes:
- Són pluricel·lulars, amb cèl·lules especialitzades i organitzades en teixits i òrgans.
- Les cèl·lules són eucariotes, amb paret cel·lular de cel·lulosa i cloroplasts.
- Són fotoautòtrof, produeixen el seu pròpi aliment, mitjantçant la fotosíntesi i són productors.
- Són sèssils, sense capacitat de moure's de forma autònoma.
El regne dels fongs:
- Majoritàriament són pluricel·lulars. Les cèl·lules poc especialitzades s'organitzen en fuilament (hifes), sense formar òrgans.
- Les cèl·lules són eucariotes, amb paret cel·lularv de quitina i sense cloroplasts.
- Són heteròtrofs i descomponedors, transformen les restes en matèria inorgànica.
- Ralitzen una digestió externa.
- Són sèssils, sense capacitat de moure's de froma autònoma.
El regne dels protists:
- Majoritàriament són unicel·lulars, però també hi han organismes pluricel·lulars (algues brunes i vermelles).
- Les cèl·lules són eucariotes i presenten una gran diversitat en les estructures cel·lulars.
- Hi han organismes heteròtrifs i autòtrofs.
El regne de les moneres:
- Són unicel·lulars de cèl·lules procariotes. No tenen nucli i presenten paret cel·lular.
- Hi han éssers autòtrofs, produeixen el seu propi aliment i organimes heteròtrofs, descomponen les restes d'altres organismes.
- Està format per dos grups d'organismes que distingeixen entre criteris genètics, bioquímcs i cel·lulars: bacteris i arqueus.
Els virus: Són paràsits que ataquen les cèl·lules i provoquen malalties.
- Són més petits que una cèl·lula: consiteix en una molècula de material genètic encapsulada a l'interior d'una estructura formada per proteïnes.
- Els virus no són éssers vius, perquè no tenen cèl·lules.
- No poden fer cap procés vital: per fer-ho necessiten infectar una cèl·lula compatible i utilitzar la seva maquinària per reproduir-se.