Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
MÒDUL 2: CÍVIC TEM2: EL COMPRIMÍS CÍVIC AL SERVEI DE LA PAU, Irene Pons …
MÒDUL 2: CÍVIC
TEM2: EL COMPRIMÍS CÍVIC AL SERVEI DE LA PAU
1. PENSAMENT PACIFISTA, NOU HUMANISME SOCIAL I NECESSITAT DE L’EDUCACIÓ PER A LA PAU
Les nostres societat són violentes
Per poder construir una cultura de la pau és necessari un nou humanisme pacífic i social
Humanisme: importància de la persona, no dels rols, status, riqueses o càrrecs que tengui.
Pacífic: no violent, sense el domini d’uns homes sobre els altres.
Social: desenvolupament dels valors de la solidaritat, la cooperació i la participació per damunt de la competitivitat.
La pau és reconeixement dels drets humans en la seva més àmplia accepció.
La pau és una necessitat que no permet majors demores que hem d’anar conquerint
No es tracta d’universalitzar la pau, sinó d’aconseguir, dia a dia, un nombre, més gran de persones convinçudes que una cultura de pau és desitjable i possible
Es tracta d’una contestació global, una actitud crítica en tots els àmbits de l’existència, tant en el pla personal com en el pla social
Educar per a la pau i la no violència és (Amnistia Internacional, 1998):
Educar en valors morals, cívics, polítics i socials.
Educar per a la resolució pacífica dels conflictes.
Els valors mínims per contribuir una cultura de pau i un món no violent són
Respecte
1 more item...
Aquests valors mínims ens permetrien utilitzar
El diàleg com estratègia per resoldre els conflictes
El dret a la vida com a finalitat bàsica de tota la societat
La justícia social com l’escenari de convivència pacífica.
Aquest nou humanisme social i pacífic, ha d’estar atent als problemes reals que envolten l’home, problemes que no són només locals, sinó mundials.
3. LA INVESTIGACIÓ PER A LA PAU, LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES I LA MEDIACIÓ COM AJUDA EN LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES.
La seva evolució històrica ha seguit sis grans etapes
Pau com absència de guerra
(Exclusivament en els conflictes bèl·lics entre estats.
Sols s’estudien i investiguen les conseqüències de les guerres.)
Pau com equilibri de forces
(Centrat: en factors econòmics, polítics, socials, culturals i tecnològics en el sistema internacional, entre
els distints estats.)
Pau positiva
(Concepte que diferencia entre pau negativa i pau positiva)
La pau positiva implica necessariament:
Democràcia
Desenvolupament
Drets humans
Desarmament
4.Pau feminista
(Nivell macro (guerra) (nivell micro (violacions en les guerres, violència domèstica, violència de gènere).
Pau holística-gaia.
(Concepte que entén la terra com la biosfera, és a dir, allà on conviuen tots els ésser vius.)
(Educació ambiental).
Pau holística interna i externa.
( crear relacions més harmòniques amb l’entorn natural i artificial, els aspectes espirituals interiors humans són)
La reflexió interna.
La meditació.
(Es persegueix la felicitat a través de vies no competitives)
Les investigacions del moviment d’investigació per a la pau, han aconseguit identificar cinc grans tipus de violència
Col·lectiva
( Participen activament i públicament de la violència. s’identifiquen a si mateixes com membres d’un grup contra altre grup o conjunt d’individus, per a assolir objectius polítics, econòmics, culturals o socials.)
PER EXEMPLE: Les guerres, el terrorisme, la delinqüència organitzada,
Institucional
(Aquesta violència l’exerceix l’Estat o institucions que formen part de l’Estat.)
PER EXEMPLE: El cas de gal, les actuacions de la policia, desaparicions, tortura, repressió
Estructural
(es manifesta com un poder desigual)
PER EXEMPLE: el paper inferior o subordinat de les dones arreu del món.
Cultural
(És exercida per una cultura s’exerceix des de les idees i les normes com una forma natural d’acceptar les formes violentes provocades per la cultura oficial o establerta.)
PER EXEMPLE: quan a un immigrant se li exigeix que s’adapti a la cultura del país d’acollida, oblidant-se de la seva pròpia cultura.
Individual
(Es caracteritza per tenir el seu origen en la societat i per manifestar-se de manera interpersonal.)
PER EXEMPLE: els episodis de violència individual que recurrentment sembren terror)
Podem identificar deu etapes en la mediació per tal d’intervenir en conflictes
Pre-negociació.
(Contactes inicials entre el mediador i les parts)
Identificació.
(Recopilació d'informació sobre el conflicte i les persones)
Regles del joc.
(Establiment de les línies generals del procés.)
Planificació i posada en marxa.
(Disseny detallat del procés mediador i inici de sessions)
Punts en comú i discrepàncies.
(Identificació dels punts d’acord i les incompatibilitats bàsiques.
Empatia
(Visibilitzar els interessos ocults i creació d’empatia.)
Reformulació del problema.
(Redefinició de les incompatibilitats.)
1 more item...
Podem destacar quatre grans enfocaments pedagògics en la resolució de conflictes
Pedagogies de la imposició.
( L’escola, l’educació i el professorat estan preparant l’alumnat perquè es comporti d’acord amb les necessitats del sistema.Es tracta de suprimir el conflicte. Es tracta de fer nins i nines submisses una vegada entrin a formar part de la societat a través de l’ocupació professional, també siguin submissos i no donin problemes.)
(Sociologisme de Durkheim.)
Pedagogies del diàleg.
(Cerquen la forma de generar coneixements, habilitats, destreses i actituds destinats a resoldre els conflictes)
(En un pla d’igualtat real, en un espai democràtic, alumnes i mestres, mitjançant la paraula paraula, el diàleg i la comunicació)
La teoria de l’acció comunicativa d’Habermas.
Pedagogies de la pau.
(No volen educar per al conformisme, Es tracta de fomentar processos d’aprenentatge en els quals s’examinin les causes estructurals i socials de les guerres, les injustícies, discriminacions... en els diferents espais de la vida quotidiana
Pedagogies incompletes o nul·les.
(Són aquelles pedagogies que un tractament incomplet o nul del conflicte.)
Trobem dos tipus de propostes educatives:
Propostes educatives que reconeixen i analitzen el context de crisi
Propostes ocultant o negant l’existència de conflictes,
La principal funció de la mediació és aconseguir espais on es pugui
Restablir la comunicació i el diàleg.
Analitzar els conflictes.
Arribar a solucions de mútua satisfacció.
El mediador és un intermediari,
2. CONFLICTES, PAU POSITIVA, CULTURA DE PAU I EDUCACIÓ PER A LA PAU
Hem de començar per diferenciar entre violència i conflicte
La violència és l’actitud o el comportament que constitueix una violació a l’ésser humà d’una cosa que li és essencial com a persona
Integritat física
Psíquica o moral
Drets
Llibertats
El conflicte és aquella situació de disputa o divergència en què hi ha una contraposició d’interessos o necessitats antagòniques entre dues o més parts.
S’accepta que la violència és el recurs habitual per a la resolució de conflictes quan aquesta violència està interioritzada com a part de la cultura pròpia.
La pau comença pel rebuig de la violència com a forma de solucionar els conflictes en els àmbits més quotidians
El conflicte és inherent a les relacions humanes i és precís enfrontar-ho positivament, abordant-ho des de pressupostos democràtics, comunicatius, dialògics i cooperatius
El conflicte és una estratègia fonamental per facilitar el desenvolupament de les persones, els grups i la societat
La pau seria la configuració de quatre “D”
Desenvolupament
Democràcia
Drets humans
Desarmament
Aquesta conjugació de les quatre “D” donaria pas a un concepte superador de la pau com a mera absència de guerres
La pau positiva suposaria
La igualtat en el control i la distribució del poder i els recursos.
L’absència de condicions no desitjades
La presència de condicions desitjades
L’educació per a la pau i la no violència ha de ser entesa com un procés educatiu continu i permanent, fonamentat
El concepte de pau positiva, no sols absència de guerres.
La perspectiva creativa del conflicte: resolució dialogada.
Desenvolupament social, polític, econòmic i cultural.
Els drets humans de primera, segona i tercera generació.
La democràcia com a moral o forma de vida.
El desarmament, sobretot de les armes de destrucció massiva.
4. PRINCIPAALS ACTUACIONS INTERNACIONALS DE LES NACIONS UNIDES AL LLARG DEL SEGLE XX
-Declaració sobre el foment entre la joventut dels ideals de la pau (1965)
Recomanació sobre l'educació per a la comprensió (1974)
Declaració sobre l'Eliminació de totes les formes d'intolerància i discriminació (1981)
Declaració sobre el dret dels pobles a la pau (1984)
Declaració de Yamoussoko sobre la pau a la ment dels homes (1989)
Declaració i programa d'acció de Viena (1993)
Declaració de la Conferència Internacional d'Educació (1994)
Pla D'acció Integrat sobre l'Educació (1995)
Pla D'acció per el Decenni de les Nacions Unides per a l'educaació d'Esfera dels Drets Humaans (1995)
Declaració de principis sobre la tolèrancia (195)
Resolució aprovada per l'Assemblea General sobre la cultura de pau (1998)
Declaració de Chisinau (1998)
Decenni: Internacioonal d'una cultura de pau i no-violència per els infants del món (1998)
Declaració i programa d'acció sobre una cultura de pau (1999)
Crida de Mouscou (2000)
Declaració de l'Assamblea Generaal de les Nacions Unides (2000)
Irene Pons
Marga Noguera