Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

L'ESCOLA COM A AGÈNCIA, INSTITUCIÓ I ORGANITZACIÓ SOCIAL. LA FIGURA…

- - - - Jornada periescolar:
        
        Emmarca distintes activitats formatives (realització de deures, assistència a classes particulars...) Incloent les circumstàncies que emboliquen la seva posada en pràctica (temps d'espera o de transport...)
      - Jornada extraescolar:
        
        Vinculada a l'ús del temps de lliure disposició, com a opció dels propis alumnes o de les seves famílies, en activitats extraescolars, pràctiques esportives o culturals
    - - Ha de disposar d'un aparell organitzatiu burocràtic per poder funcionar com a institució social
        
        Això vol dir que també ha de tenir característiques organitzatives semblants a les que fan funcionar la societat
    - - L'escola depèn de la societat i la societat depèn de l'escola
    - - La que es desenvolupa en el sistema educatiu formal, cal veure-la situada en el context global de la societat en què es desenvolupa, relacionant-se amb altres àmbits socials (economia, política o cultura), formant part del procés de construcció de la realitat social
        
        L'escola, els processos de socialització i la seva estructura organitzativa cal entendre'ls com un tot integrat en la dinàmica social global
        
        La família, les esglésies, l'economia, la política, la cultura no es poden entendre al marge de les funcions que exerceix l'escola
- - - - L'estructura de l'escola és doble, constant de 2 superestructures superposades:
        
        Oficial (formal o jurídica):
        
        Imposada des de fora per l'administració i les autoritats acadèmiques (reglaments, currículum, programes, objectius...)
        
        Oficiosa (no formal o espontània):
        
        Sorgida dels elements que integren l'escola i de les relacions entablades entre els mateixos
    - - Per entendre'l i entendre les seves dimensions, en relació amb els processos socialitzadors que en ella tenen lloc, és precís considerar els següents elements:
        
        Els objectius educatius
        
        Tota organització social es forma per aconseguir uns objectius: els de l'escola són educacionals, és a dir, el que es vol aconseguir amb els alumnes
        
        Els objectius educacionals constitueixen la característica estructural bàsica de la institució escolar, servint per a la seva articulació
        
        Es formulen en les lleis (actualment LODE i LOMCE) i decrets que regulen els sistemes educatius
        
        Aquests es fan explícits en el currículum oficial i han de desenvolupar-se en cada centre en el seu projecte educatiu i els seus projectes curriculars
        
        Els centres docents disposen d'autonomia per elaborar, aprovar i executar el projecte educatiu, el projecte de gestió, la programació general anual, així com les normes d'organització i funcionament del centre
        
        No obstant, l'autonomia en els àmbits curriculars, de gestió econòmica, de recursos i de personal és limitada, sobretot en els àmbits econòmic i de personal, ja que queden fora del poder de decisió dels centres
        
        En l'àmbit curricular, al centre escolar li corresponen els nivells de concreció segon (projecte curricular de centre, PCC)
        
        I tercer (programació didàctica d'aula, PDA)
        
        Un cop que govern (ensenyaments mínims) i comunitats autònomes (ampliació dels ensenyaments mínims) han aportat el primer (currículum oficial)
        
        L'estructura de gestió i participació
        
        Les escoles es vertebren, com succeeix en altres organitzacions, entorn d'una estructura formal d'autoritat
        
        Un conjunt de persones i/o òrgans amb funcions identificades i poder de decisió, encarnades, en membres del professorat i/o òrgans col·legiats
        
        La forma que adopta el govern dels centres se situa entre:
        
        La gestió gerencialista
        
        Suposa fer recaure la gestió de l'organització en uns càrrecs unipersonals a qui es dota de poder suficient per a desenvolupar les seves funcions (la presa de decisions de dalt cap avall constitueix la forma més eficaç de gestionar l'organització)
        
        A la LOMCE, la direcció dels centres públics recau en l'equip directiu, òrgan executiu de govern, que està integrat pel director, el cap d'estudis i el secretari
        
        L'equip directiu ha de treballar de forma coordinada en l'exercici de les seves funcions, conforme a les instruccions del director i les funcions específiques legalment establides per al cap d'estudis i el secretari
        
        La gestió democràtica
        
        Fa efectiu el dret a la participació dels diferents agents educatius (professors, alumnes, pares i entorn), en la presa de decisions en el que concerneix a la gestió o control de l'escola
        
        La comunitat educativa participa en el govern dels centres a través del consell escolar del centre
        
        3 more items...
        
        L'organització del coneixement
        
        Es du a terme mitjançant 2 mecanismes:
        
        La classificació curricular (programació didàctica)
        
        Grau de separació entre les matèries a transmetre, és a dir, la major o menor especialització dels continguts curriculars:
        
        Organització del coneixement en assignatures o àrees de coneixement
        
        1 more item...
        
        La distribució temporal (horari escolar)
        
        La divisió del treball a l'escola s'organitza en períodes lectius (classe, jornada, setmana, trimestre, curs), assignant espais físics en què els grups, classes o cursos, són ensenyats
        
        El resultat de la coordinació de tot això és l'horari, compendi de la distribució espai-temporal del coneixement al centre escolar
        
        2 more items...
        
        Ambdós són els intermediaris entre:
        
        El coneixement oficial (formalitat administrativa)
        
        El que es transmet als alumnes a l'interior de l'aula (autonomia dels centres escolars)
        
        El procés d'assignació dels alumnes
        
        Afecta la quantitat i qualitat dels coneixements i les oportunitats acadèmiques que reben els distints perfils d'alumnes
        
        Estructura les oportunitats acadèmiques, en afectar els continguts, durada, ritme, intensitat, així com al clima en què els alumnes aprenen
        
        A l'organització escolar se li plantegen dues possibilitats:
        
        Formació de grups heterogenis (amb independència de les seves característiques particulars)
        
        Formació de grups homogenis (per sexe o capacitat/habilitat)
        
        Criteri del sexe
        
        La separació de nins i nines en escoles distintes, dóna origen a escoles separades o segregades
        
        Històricament aquest ha estat el criteri inicial d'agrupament de l'escolarització, amb un professorat del seu mateix sexe i un currículum diferenciat
        
        Els efectes de l'escolarització separada per sexes semblen ser de reforçament dels estereotips i la desigualtat de gènere
        
        En l'actualitat, alguns grups feministes ho reivindiquen per motius molt distints, que tenen a veure amb el dret a una educacio diferenciada
        
        Escola mixta
        
        Escolarització conjunta de nins i nines
        
        Coeducació
        
        És integrar el gènere: una educació que no estableixi relacions de domini que supeditin un sexe a l'altre, una educació igualitària per nins i nines, sense imposar continguts sexistes, ni actituds o pràctiques estereotipades i discriminatòries en el currículum o l'interacció quotidiana
        
        1 more item...
        
        Criteri de les habilitats, competències o capacitats
        
        Consisteix a formar els grups d'acord amb presumptes qualitats o habilitats, que es mesuren mitjançant resultats escolars (tests o informes)
        
        Aquest tipus d'agrupament es dóna sota la forma de classes diferenciades, en les que els alumnes s'agrupen en itineraris (acadèmic, general, vocacional), o en grups de nivell (avançat, mig o bàsic)
        
        A Espanya la LOCE i la LOMCE ha estat un intent de posar en marxa aquest tipus d'agrupament mitjançant la incorporació d'itineraris formatius a partir del tercer i quart curs de l'ensenyament secundari obligatori, separant els alumnes en funció del seu rendiment acadèmic
        
        La cultura o clima escolar
        
        És el resultat de:
        
        La cultura escolar
        
        L'arquitectura escolar
        
        Els valors, normes i creences educatives
        
        Els rituals i les cerimònies escolars
        
        L'obertura del centre a l'entorn social
        
        L'alumnat i el professorat
        
        És el context emocional i físic en què es desenvolupa la feina docent i possibilita un determinat aprenentatge, depenent que les condicions siguin més o menys adequades
        
        Un element clau del clima escolar és el professorat
- - - - El que caracteritza aquesta professió només es troba a partir de la conformació dels sistemes educatius moderns com a resultat de l'estructuració dels estats-nació
        
        El rol de mestre és central en una determinada societat perquè contribueix de manera molt directa a socialitzar les noves generacions
        
        El mestre reprodueix en les noves generacions la cultura dominant d'una determinada societat, però també, pot generalitzar pautes de canvi
  - - - Suposa reconèixer que, com a mínim, comparteixen una mateixa posició en l'estructura social
        
        Una doble perspectiva:
        
        Funcionalisme
        
        Planteja la perspectiva professional o l'estudi de l'ensenyament com a professió, una ocupació que compleix una sèrie de requisits o trets de formació, organització i exercici pràctic
        
        Neomarxisme
        
        Analitza el procés laboral del professorat i el seu lloc en l'estructura de classes de la societat, arribant a una doble conclusió:
        
        Està en procés de proletarització
        
        Se'ls assigna el rol d'intel·lectuals amb un paper molt important en la transformació social
    - - L'ensenyament és una ocupació de classe mitjana, que ofereix una mobilitat social ascendent als qui procedeixen de medis familiars de classes obreres o populars
      - L'ensenyament apareix com una de les més importants vies d'ingrés a la classe mitja, en major grau pels homes que per les dones, que solen procedir de llars d'una posició social més alta:
        
        Per a les dones és més un matalàs o plataforma d'assentament del seu orígen social
      - Facilitadors que actuen de manera decisiva a l'hora de captar el futur personal docent:
        
        Contacte amb gent jove, exercici d'una missió de servei a la societat, continuïtat en una institució en què s'ingressa des de molt jove, compatibilitat de temps, beneficis materials, diners, prestigi i seguretat
      - L'ensenyament és una ocupació amb una carrera relativament fàcil: les màximes dificultats s'experimenten en els seus inicis, en l'accés a la mateixa
        
        Quasi no hi ha nivells o escales per transitar al llarg de la vida professional: les poques que puguin existir són de menor significació que els que es troben en altres professions
        
        De la mateixa manera, el ventall retributiu a penes té obertura, un professor acabat d'ingressar posseeix la mateixa responsabilitat que un que està al final de la seva carrera i té un sou on pràcticament l'únic element diferenciador és l'antiguitat
      - En l'ensenyament:
        
        Les recompenses extínseques (aquelles que tenen una qualitat objectiva i independent de l'individu que les gaudeix), com el salari, l'estatus o el poder social, es caracteritzen perquè tendeixen a ser negades i estan, en tot cas, distribuïdes de forma igualitària
        
        Les recompenses intínseques o psíquiques (aquelles que tenen una qualitat subjectiva i depenent de clarament subjectives i l'individu que les gaudeix), són les més afavorides, existint una marcada tendència dels professos a connectar les seves recompenses importants amb esdeveniments a l'aula
        
        Recompenses subordinades com les vacances, l'horari o les condicions de treball, el seu valor és més dissuassori davant la idea d'abandó de la professió que de reforçament a l'hora de l'esforç quotidià
        
        Tot això porta al presentisme, consistent en el predomini del present sobre el futur: condueix a un reforçament de l'experiència personal que porta a l'aïllament a l'aula i a una separació entre compromís i satisfacció en el treball
        
        El sistema de recompenses opera de mode més satisfactori per als que es comprometen menys i no afavoreix ni el compromís ni la retenció dels seus millos docents, per la qual cosa és una ocupació que no té una elit professional
      - Un tret peculiar del professorat com a estatus és la feminització, el procés pel qual la dona s'ha anat incorporant a la docència, fins sobrepassar en nombre a l'home
        
        Aquesta superioritat aritmètica femenina es veu contrarestada per la seva inferioritat geomètrica:
        
        Són més les dones professores, però ocupen les posicions inferiors del sistema educatiu: majoritàriament a l'ensenyament infantil i primari
        
        Accedeixen menys a càrrecs directius: direcció o cap d'estudis
    - - El professorat constitueix un component essencial del sistema educatiu, del que sorgeix i on es configura com el seu agent més estable, per la seva permanència al llarg de tota una vida: la carrera docent
        
        Però la seva importància no és només temporal, ja que a més de la seva estabilitat, l'exercici professional representa un paper protagonista:
        
        Tant en l'organització escolar, on el professorat ocupa els llocs directius i té un pes corporatiu decisiu en la gestió i control dels centres
        
        Són els professors els qui exerceixen els diferents càrrecs unipersonals de gestió, especialment en aquells centres sostinguts amb fons públics (la direcció, la prefectura d'estudis, la secretaria acadèmica són exercides per professors)
        
        El paper del professorat és igualment central en els òrgans col·legiats, tant al claustre de professors com en els diferents mecanismes de gestió democràtica (consells escolars), en els que el professorat sol tenir assegurada la majoria en la presa de decisions, sobre pares, alumnes o personal d'administració i de serveis
        
        Com en la relació educativa, en la que té el paper dinamitzador del procés d'ensenyament-aprenentatge
        
        El poder del professor es fa sentir en la diferenciació educativa, que es produeix a partir de l'educació secundària
        
        La diferenciació és el procés de separació i ordenació dels alumnes mitjançant l'aplicació del sistema de valors normatius i acadèmicament orientats de la institució escolar (procés de selecció dels millors)
        
        Les escales que s'utilitzen per a la diferenciació són:
        
        L'acadèmica:
        
        Establida d'acord amb els resultats o qualificacions que obtenen els alumnes
        
        L'actitudinal:
        
        Basada en la disposició cap a l'aprenentatge i la conducta a l'aula