Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

MÒDUL 2: CÍVIC BLOC 1: ESTAT DE DRET I DE JUSTÍCIA SOCIAL, FRASE QUE ENS…

- - - - Entenen que les formes polítiques clàssiques, els partits polítics, els sindicats i les institucions formals de la democràcia tradicional NO responen a les seves necessitats
        
        Els moviments socials d’alliberament lluiten en el món sencer contra
        
        La globalització neoliberal
        
        La guerra
        
        El racisme
        
        Les castes
        
        a pobresa
        
        El fanatisme religiós
        
        Patriarcat
        
        Discriminació i exclusió
        
        Els moviments socials persegueixen la justícia social, que es respectin els drets humans i dels ciutadans
        
        La vertadera educació moral, cívica, política i social ha de dur-se a terme des de la pràctica i la intervenció real en els problemes que la ciutadania té plantejats
        (educació problematitzadora).
        
        Aquests moviments els configuren:
        
        L’ecologisme
        
        El feminisme
        
        El pacifisme,
        
        L’antimilitarisme,
        
        Les ong’s,
        
        Les associacions de veïns,
        
        El voluntariat i tot el moviment antisistema.
- - - - L’enfocament comunicatiu basat en el diàleg i la relació intersubjectiva
        
        Les teories educacionals crítiques entenen el procés d’ensenyament i aprenentatge com un procés interactiu de diàleg i ajuda mútua, en el que és possible la reflexió crítica i l’aprenentatge en un pla d’igualtat, on professors i alumnes participen en un projecte formatiu democràtic guiat per la paraula i la lliure comunicació
- - - - a través del desenvolupament de la seva moralitat en la seva vessant
        
        personal-individual
        
        convivencial-social.
    - - Una concepción de l’home (antropologia).
        
        Una jerarquia de valors (axiologia).
        
        Una visió de la ciutadania (políticologia).
        
        Unes finalitats cíviques i socials (teleologia).
      - Això es possible perquè l'ésser humà posseeix una dimensió
        
        ineliminable
        
        qualsevol altra dimensió: LA MORAL.
        
        irreductible
      - L’home es desenvolupa en la realitat social, en relació activa i actuant amb les coses i amb els homes
        
        La nostra personalitat moral és el resultat d’un diàleg amb nosaltres mateixos (intrasubjectivament),
        
        però també amb els altres homes, la cultura i la naturalesa (intersubjectivament).
      - L’ésser humà és (Ruíz, 2001):
        
        Responsabilitat personal → ha de fer la seva vida.
        Corresponsabilitat social → la realitza amb altres homes, no sol.
        
        Ambdues s’han de fonamentar en el respecte a la dignitat humana (drets humans).
        
        Per tant, l’ésser humà haurà de proporcionar els mitjans precisos per realitzar-se com a persona de 2 maneres:
        
        Individualització: el que és individual.
        
        Socialització: el que és social.
- - - - Democràcia com a moral:
      - Estat de justícia social:
      - La moral ha d’estar institucionalitzada al si del propi aparell estatal per:
        
        Ser de dret.
        
        Ser de justícia social.
        
        Ser un estat ètic i educador.
        
        L’Educació crítica i alliberadora ha donat pas a una educació tecnocràtica, a una globoeducació, desentenent-se de la formació de les actituds i els valors i molt centrada en la formació de mà d’obra i de consumidors
        
        L’educació tendeix a formar:
        
        Treballadors i consumidors estrictament individuals, poc solidaris, gens reflexius i menys crítics, oblidant que la moral, personal i social, forma part ineliminable de l’home i que ha de ser formada i educada
        
        L’educació ha de formar persones
        
        Els currículums educatius han d’estar replets de continguts morals, crítics i reflexius
        
        OBJECTIU: formar persones humanes amb forts vincles socials i comunitaris.
- - - - La finalitat de l’educació per a la ciutadania i els drets humans consisteix en oferir a tots els estudiants un espai de reflexió, anàlisi i estudi sobre:
        
        Les característiques fonamentals i el funcionament d’un règim democràtic.
        
        Els principis i drets establerts en la Constitució Espanyola.
        
        Els tractats i les declaracions universals dels drets humans.
        
        Els valors comuns que constitueixen el substrat de la ciutadania democràtica en un context global.
    - - Alguns dels temes transversals són:
        
        Educació ambiental
        
        Educació per a la pau
        
        Educació del consumidor
        
        Educació vial
        
        Educació per a la igualtat d’oportunitat entre sexes
        
        Educació per a la salut
        
        Educació en la sexualitat
        
        Educació moral, cívica, política i social
        
        Proposà una nova assignatura en el currículum obligatori
        
        L’EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA I ELS DRETS HUMANS.
        
        Aquesta nova assignatura, entre d’altres coses, cerca sistematitzar l’educació en valors cívics democràtics.
- - - - Els Drets Humans són:
        
        Universals → se’ls ha de reconèixer a tots els éssers humans.
        Prioritaris → si entren en conflicte amb altres drets han de ser protegits d’una manera preferent.
        Innegociables → cap societat ha de negar la protecció d’aquests drets als seus membres.
      - 3 GENERACIONS (Beltrán del Rey, 1997; Zambrano, 2000)
        Drets individuals o drets polítics (Primera Generació)
        Drets socials o drets col·lectius (Segona Generació)
        Drets ambientals o drets de la pau (Tercera Generació)
        
        Primera generació:
        
        És la dels drets civils i polítics que van començar a ser reivindicats per la burgesia liberal enfront de l’Antic Règim
        
        La llibertat.
        
        Segona generació:
        
        És refereix als drets econòmics, socials i culturals.
        
        La igualtat
        
        Tercera generació:
        
        Apunta que tota persona té dret a néixer i viure en un medi ambient sa i en pau.
        
        Valors morals bàsics de la solidaritat, l’altruisme i la cooperació.