Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

L'ESCOLA I LES DESIGUALTATS SOCIOEDUCATIVES: CLASSE, GÈNERE I ÈTNIA.…

- - - - Permet que els subjectes adquireixin, per mitjà de les institucions socials, els valors que assegurin el funcionament correcte de la societat
      - La complexitat de les actuals societats (derivada de processos de divisió del treball i del coneixement), fa necessàries les socialitzacions secundàries
      - Secundària
        
        És l'adquisició del coneixement específic de rols o papers socials, estant aquests, directa o indirectament arrelats en la divisió del treball
        
        La inserció en la societat la realitzem a través d'un treball o professió, la preparació de la qual al llarg de l'escolarització obligatòria i postobligatòria és un exemple clar de socialització secundària
        
        Es desenvolupa en l'institució escolar bàsicament. El sistema escolar és una part de l'estructura social, construïda social i històricament
        
        El seu objectiu és transmetre una sèrie d'experiències que portin a configurar les identitats dels nins i a organitzar els seus comportaments conforme a les normes bàsiques que regeixen les institucions adultes
        
        Els continguts de la socialització secundària ens remet al contingut ideològic a transmetre a través de l'educació escolar, ja que tota educació és ideològica (valors morals, ètics i polítics)
        
        Aquests continguts estan històricament condicionats. A la modernitat (anys 60 i 70 del segle XX), els continguts educacionals van tenir una forta càrrega humanística
        
        Els continguts educacionals de la modernitat pertanyien a paradigmes humanistes que postulaven l'antiautoritarisme i una certa oposició als sistemes del poder polític i econòmic establert
        
        Establishment
        
        Es tractava de discursos d'alliberament, sociocrítics, neomarxistes, inserits en la pràctica educativa
        
        L'educació era una via per a l'alliberament personal i social
        
        Era una educació ideològica, polititzadora, crítica i compromesa amb el canvi social (formar persones i ciutadans)
    - - Està inserit dins el sistema social, trobant-se influenciat i condicionat pels valors, normes i comportaments que regeixen la societat
      - Transmet continguts educacionals diferents, a partir dels quals resulten configurades determinades identitats, les que la societat necessita i preten en cada moment
  - - - Els plantejaments polititzadors i crítics han desaparegut
        
        Es tracta de la tecnocràcia, de la globoeducació que prepara mà d'obra i ciutadans per a una societat consumista, capitalista i dspolititzada (formar treballadors)
      - De manera creixent (especialment a classes mitges i altes), l'educació està començant a considerar-se un servei privat (negoci o inversió) en què es pot invertir dins un món altament competitiu
        
        En ser el sistema competitiu, prepara l'estudiant per triomfar en una societat competitiva
      - El debat escola pública (pobres) i escola privada (rics) ja no és primàriament ideològic com a la modernitat
        
        Ara els eixos de debat se situen en un altre pla, d'eficàcia en els modes de gestió: se cerca l'eficàcia per a una societat altament competitiva
      - La nova condició postmoderna persegueix l'ajustament de l'home a una societat tecnològica, a través d'una moral del consum i una educació consumista
        
        Alguns elements propis de l'ajust de l'home a la societat tecnològica són:
        
        La passivitat no participativa
        
        La desmobilització dels ciutadans
        
        La necessitat de potenciar el consens a qualsevol preu
        
        La preparació d'obra qualificada i especialitzada per a la societat global
        
        Tots aquests factors s'introdueixen a l'escola, la qual no sols no pot corregir les desigualtats socials que li són imposades per l'ambient social, sinó que al seu interior es generen totes aquestes desigualtats o fractures socials
        
        L'educació hauria de ser un bé i un servei públic que s'hauria d'assegurar a tot el món en condicions d'igualtat, d'equitat i de justícia social, la qual cosa no sempre succeeix
        
        En l'actualitat podem distingir entre:
        
        Fractura de classe
        
        El grup més desfavorit és la classe treballadora. En el sistema capitalista, es dóna un accés desigual als recursos i la riquesa en funció de la relació amb la propietat i el sistema ocupacional
        
        Fractura de gènere
        
        El grup més desfavorit és la dona. En una societat patriarcal, els homes ocupen posicions de dominació en les esferes política, econòmica i domèstica, i les dones posicions subordinades o de dependència
        
        Fractura d'ètnia
        
        El grup més desfavorit són les minories ètniques. En un sistema cultural etnocèntric, s'atribueix una superioritat normativa als valors, visions, actituds i formes de vida propis de les cultures occidentals enfront dels de la resta d'ètnies
        
        És cert que l'escola ha obert les seves portes a les classes treballadores, les dones i les minories ètniques
        
        La participació en l'educació escolar d'obrers, dones i minories ètniques ha passat per les fases d'exclusió, segregacio, assimilació i en alguns casos igualitarisme
        
        Aquests col·lectius van ser apartats del sistema educatiu. Es van incorporar però separats dels grups dominants i finalment han estat inclosos en una escola única però concebuda i construïda a la mida dels grups dominants
        
        1 more item...
    - - Estem assistint a una reformulació de les polítiques públiques respecte a l'educació (de la LOCE a la LOMCE)
    - - Estan posant en qüestió aquest caràcter inclusiu del sistema escolar, portant als sistemes educatius a posicions més segregadores, fet que afectarà a les qüestions socials, laborals, de gènere i ètnia
      - Podem dir que l'èxit de les polítiques conservadores (neoliberals) al servei del mercat i del gran capital, posa en evidència que els discursos educacionals alliberadors han sucumbit davant les decisions eficaces
- - - - Encara que no ha de reduïr-se a socialització, és fonamental en el procés educacional, mitjançant el qual les noves generacions van adquirint determinats valors socials i incorporant-se a la societat
    - - Se li atribueix com a funció important la de formar a les noves generacions com ciutadans lliures, crítics, imaginatius, participatius, solidaris, cívics, capacitats per exercir treballs cada cop més complexos i per sostenir la democràcia
        
        Qualsevol que hagi tingut experiència escolar podria posar objeccions si no als fins, sí als mitjans i als procediments per aconseguir-los
        
        Això és conseqüència que l'escola és el camp de batalla de les distintes concepcions ideològiques, que pugnen per implantar els seus postulats polítics i els seus credos ideològics
    - - Darrera postures polítiques es troben els interessos econòmics en joc en l'àmbit de l'educació formal: els models polítics són conseqüència dels models econòmics
- - - - Aquest entrenament ens remeteix a les funcions socials que exerceix l'escola en el seu procés socialitzador de les noves generacions
        
        Les tres principals funcions socialitzadores de l'escola són:
        
        Funció econòmica:
        
        És fonamental per ingressar en el món laboral: formar la població activa, qualificant-la per a l'exercici professional
        
        L'organització i el funcionament de l'escola estan bàsicament determinats per les seves funcions de capacitació i socialització per al treball
        
        A la institució escolar se li encomana la funció de proporcionar uns coneixements i habilitats que l'integrin, laboral i socialment en la societat
        
        Les competències formatives són sancionades per mitjà d'un variat i complexe sistema de certificacions, titulacions i credencials, i es distribueixen de manera desigual tractant de reproduir l'estratificació social vigent
        
        Enfocaments teòrics per explicar la relació entre l'ocupació laboral i el nivell d'escolaritat:
        
        Teoria del capital humà (Funcionalista):
        
        Els individus amb major nivell d'educació tenen millors feines, perquè la seva productivitat és major
        
        Teoria credencialista (Neoweberiana):
        
        L'ocupador utilitza l'educació com una credencial que li assenyala quins sol·licitants reuneixen les millors condicions per a després formar-los
        
        Teoria de la correspondència (Marxista):
        
        L'escola ha de possibilitar l'obediència, la disciplina i el respecte a l'autoritat. Això es reproduirà al lloc de treball
        
        Formació ciutadana:
        
        L'educació per a la convivència democràtica és una parcel·la fonamental en la socialització de les noves generacions
        
        L'escola ha estat un instrument privilegiat per l'articulació de la conciència nacional i de la ciutadania
        
        Pel desplegament de les identitats comunes i l'adscripció a un territori definit per un estat, una llengua i una cultura
        
        L'escola ha estat, com ens diu el Neomarxisme i la sociologia crítica, l'aparell ideològic dels estats moderns, dels estats burgesos
        
        L'expansió dels sistemes educatius va contribuir i continua, a la construcció i manteniment de la nació i de les identitats de base nacional
        
        Reproducció, promoció o mobilitat social
        
        Quan parlem de reproducció social, podem entendre-ho en un doble sentit:
        
        Reproduïr la societat política existent
        
        Es refereix a la perpetuació dels models polítics
        
        O reproduïr les classes socials a l'interior de la societat
        
        Es refereix a la perpetuació dels membres de les distintes classes socials
        
        A un i l'altre, l'educació formal té un paper decisiu
        
        L'educació escolar té una dimensió contradictòria: tant pot servir per a la reproducció o per al canvi. Tal dimensió és una de les característiques inherents a qualsevol institució social:
        
        1 more item...
    - - Voluntat política
        
        Es concreta en els partits polítics i les seves corresponents ideologies
        
        Les principals perspectives ideologico-polítiques, amb les seves corresponents traduccions programàtiques en l'àmbit de l'educació són les següents:
        
        Liberalisme radical:
        
        Es recolza en la creença que una societat basada en el lliure mercat és lúnica capaç de garantir el dret a la llibertat individual, així com produir un sistema econòmic que incrementi la prosperitat general i la integració social
        
        La intervenció de l'estat en matèria educativa representa un perill sobre la competència lliure entre individus, famílies i escoles
        
        L'estat ha de mantenir-se al marge del sistema educatiu, Es tracta de reduir a un mínim la intervenció estatal
        
        Liberalisme polític:
        
        Es persegueix una societat harmoniosa i meritocràtica, on cada individu adult ocupi la posició social que es mereix, ja que tal posició és conseqüència de les seves capacitats i de l'esforç que ha dedicat a aconseguir-la
        
        Totes les persones han de disposar d'igualtat d'oportunitats de vida. Hi ha d'haver canals de mobilitat social, a través dels quals, els individus puguin dedicar-se a prosperar
        
        S'accepta un nivell més alt d'intervenció estatal directa sobre l'escola (escola pública i gratuïta)
        
        Socialdemocràcia:
        
        Les polítiques socials destinades a protegir els drets civils individuals són insuficients per garantir els drets socials
        
        Els drets socials es distribueixin cada cop més a través dels serveis socials del sector públic. L'educació s'entén com un servei públic gratuït proporcionat per l'estat, amb l'objectiu d'atendre més les necessitats dels individus que els seus mèrits
        
        L'educació compensatòria significa posar en marxa programes addicionals destinats els grups culturalment desfavorits a fi d'ajudar-los a competir en termes d'igualtat amb els altres grups
        
        El model que ha triomfat és el lliberal polític (conservador) que es sosté sota la ideologia meritocràtica consistent en que:
        
        Les posicions socials es distribueixen d'acord amb el mèrit i la qualificació, no segons l'afiliació hereditària
        
        L'educació formal és el mitjà principal d'adquirir aquestes qualificacions
        
        En definitiva, la possibilitat d'accés a l'educació formal, depèn de les seves preferències, capacitats i esforços individuals
    - - No són objectius: no tenen lloc segons els interessos, les capacitats intel·lectuals i els esforços personals dels alumnes
      - Ocorren segons determinants socials: es correspon amb una situació de classe social, essent les elevades les menys perjudicades i les baixes les més
      - Per afavorir la igualtat d'oportunitats, s'han promogut reformes educatives comprensives-inclusives
        
        Són aquelles en que els alumnes romanen a les mateixes aules, sense diferenciació, durant el major temps possible i amb programes compensatoris
        
        LEs reformes comprensives-inclusives (LOGSE, LOE) posen accent en la igualtat, mentre que les més regressives (LOCE, LOMCE), en l'eficàcia, la competitivitat i la mercantilització del sistema educatiu
    - - La línia divisòria entre escola pública i privada duu a terme la separació de les classes socials
      - S'han anat creant reductes per a l'educació dels privilegiats en forma d'escoles privades a l'abast exclusiu dels rics, generant xarxes de selecció, en funció de les característiques culturals adquirides en els àmbits familiars