Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Atenes - Coggle Diagram
Atenes
Ciutat amb nom de deesa
Llegenda
: Posidó i Atena disputen la protecº de la ciutat d'Atnenes, guanya la deessa---no està clara l'etimologia del nom, que pot derivar de divinitats prehel·lèniques
Deesa civilitzadora, que inventa pels homes l'arada i el jou, crea l'olivera, ensenya a domar cavalls, navegaº, saviesa, intel·ligència, justícia i estratègia militar. Tmb venerada a altres ciutats, com Esparta
Se celebren les Panatenees en el seu honor: festivitats on tenen lloc competiº diverses entre atenents -dansa, curses, boxa, poesia i música-Remarca les individualitats de cada polis
Atenes: es veneren diversos déus,i veiem temples: Atena -acròpolis-, Xeus -temple + gran de Grècia en època romana-, Hefest/Ares, Elèusis=culte mistèric a Demèter des d'època micènica
Atenes arcaica
Poca info sobre els orígens, habitada des d'època micènica, i tmb en Època Fosca, on la pobl. jònia s'agrupa a l'acròpolis
Tradiº: Teseu=heroi fundador de la ciutat, però la cronologia -s.XIV ane- i les circumstàncies llegendàries -talassocràcia minoica----fan dubtar
Monarquia com a règim polític fins al 1000 ane,quan s'estableix l'oligarquia aristocràtica -gentilícia- que fonamentava el seu poder en l'exercici de les magistratures
Procés de sinecismen completat cap al 700 ane, on tota l'Àtica es fa una sola pólis= tots habitatns lliures de la regió són ciutadans en ple dret :pólitai: menys els estrangers
metékoi
---diferències soc'
Economia Atenenca---expansió comercial per l'Egeu
Abans: Atene petit poble, a l'àrea de l'acropoli. Pare de Teseu=Egeu---reflex de la monarquia en època fosca
Magistrats i assamblees
Arcaica: Atenes governada per un cos de magistrat escollits d'entre l'aristocràcia gentilícia, desp. plutocràtica-
Exercici de l'arcontat és anual -en principi decennal- i no es poden repetir dues magistraturs consecutives
Hi ha un nou
arkóntes
--
epónimos
-arcont principal que dóna nom a l'any-,
basiléus
-funº religioses-
polemárka
-funº militars- i sis
thesmóthetai
jutges -funº judicials-; a la fi del seu mandat, s'examinen les decisions adoptades per jujtar-les si s'escau
Amb els arconts, dues assamblees regeixen la vida política atenenca
Areòpag -Consell d'Ancians- format per ex-arconts, màxim òrgan del pdoer aristocràtic, es reuneix al turó d'Ares, compleix diverses funº -escull arconts, supervisa càrrecs públics, proposa i parova lleis, màxima instància judicial-
Ekklesía
-Assemblea popular---formada pel conjunt de ciutadans reunit al Pnyx; desconeixem les atribuº exactes, però controlades pels poderosos pel clientelisme
No monarquia, hi ha una oligarquia--- unsmpocs que governen anualment, periòdicament, les ciutats. La diferència---aquí els arconts eren controlats, si havia estat correcte, corrupte, etc.= no gaire habitual. Igualment, els de la = classe social jutjaven als seus
L'
stásis
i la seva resoluº
Període d'
stásis
entre VIII-VII ane; aristòcrates acumulen terres, s'enriqueixen amb pròsper comerç marítim= empobriment dels petits porpietaris, que migren al camp o ciutats menors, o pateixen esclavitud per deutes. Pels = motius que a tot arreu. Soc' atenenca que creix, els rics + rics, i els pobres fotuts.
Artesans -independents econòmicament dels nobles- creen un grup soc' a l'empara del creixement exponencial del comerç. Barri ceràmic---artesanas amb importància creixent
COnflicte amb soluº iguals a tot arreu, doncs atenens tindrà tirans i reis, els dos. Conflicte soc' canalitzat a través de
Conxorxa de Ciló -632 ane-:
aristòcrata que vol instaura sense ècit una tirania a la ciutat, amb recolzament de les tropes de Mègara, que desperta un sentiment identitari ciutadà
Legislaº de Dracó -621 ane-
---1r legislador atenent, que posa per escrit lleis consuetudinàries per fer més equàime la impartiº de justícia: lleis molt estricties, sobretot en dret penal
Constituº de Soló:
Aristòcrata d'il·lsutre llinatge, Soló -638-558 ane-, es distingeix en la reconquesta de Salamina de Mègara--guanya crèdit polític
Escollit arcont extraordinari per tobar una soluº definitiva a la fractura soc' resultant de l'usurpaº de Ciló
Acabat el mandat, refusa la tirania i abandona la vida pública
Nova divisió soc' basada en les rendes -timocràtica NO gentilícia- ciutadans que pertanyen a una tirbu en funº dels ingressos
Pentakosiomedímnoi
: patrimoni de + de 500 medimnes de blat, han d'armar un vaixell de guerra
Triakosiomedímnoi
hippéis
: entre 300 i 500 medimntes de blat, proporcionen un cavall i serveixen com a genets
Zeugítes
: entre 200 i 3000 medimnes de blat, hoplites
Thétes
: menys de 200 medimntes de blat, infanteria lleugeria i remers de flota
Estblerta la divisió social, Soló inicia la reforma institucional que permet instaurar la
democràcia
Areòpag: perd poder, reduït a consell consultiu i supervisor, i també tribunal per homicidis
la
Bulé
-consell dels 400-, formada per 100 membres de cada tribu -de les 1eres 3 classes- escollits a l'atzar; legisla i supervisa magistrats
Ekklesía
: mantinguda com a Assamblea popular -
thétes
poden votar, però no opinar-discutiex noves propostes, però necessital'acord de l'Areopag i la Bulé per aprovar-les; escull nous arcons -de 1ª o 2ª classe-
Constituº de
L'Heliáia
coma tribunal central de justífica; composta per ciutadans escollits a l'atzar
Fa una reforma legislativa---aboleix moltes lleis draconianes, decreta nombroses lleis relatives a casuístiques socials i econòmiqes -derrogaº d'esclatitud per deutes-
Desp. viatge per Egipte, Xipre i potser Lídia, Soló torna a Atenes, on procura sense èxit fer de mitjancer entre els 3 líders dels 3 partits""" en què s'havia escindit Atenes. Vol aportar aquestes concepº de poder i org. política a Atenes
Tirania de Pisístrat
Reformes de Soló NO aconsegueixen cohesionar la soc', i es divideix en 3 partits policogeogràfics
Pédion
: plana, partidaria de l'oligarquia dirigits per Licurg. Terrres fèrtils i cultivables, mana l'oligarquia
Parália
: costa, defensors de les reformes vigents dirigitsper Mègacles. Indret més obert a l'exterior, defensors de reformes de Soló
Diákrion
: la muntanya; obstinats en reformes radicals, dirigits per Pisístrat, són l'indret oblidat
Pisístrat -607-520 ane- arriba al poder gràcies al seu carisme i mesures populistes. És el prototip de tirà, fa un cop d'estat amb uns guàrdies, i imposà règim tirànic, durarà poc gràcies a la coaliº dels altres líders
Era arcont de polemarca, dirigeix una campanya contra Mègara i simula estar ferit, pequè se li proporcioni una guàrdia personal de 300 homes
Imposa un règim tirànic -561-560 ane-
És deposat per l'aliança de Mègacles i Licurg, fuig d'Atenes, torna l'any següent, restaura la tiranua -559-556 ane-, però és expulsat, torna anys desp. a instal·lar-se definitivament= 545-538 ane
Mesures
Pisístrat es caracteritza pel continuisme, segueix la reforma de Soló, i el populisme per no ser expulsat
COnfisca terres als adversaris, i les reparteis entre petits props.
Fa distribuº dineràries entre els desfavorits
Crea un sist. monetari propi i incorpora a les monedes els símbols d'Atena
Potencia el comerç i la ceràmica -figures vermelles-
Reorganitza les Panatenees
Comença la monumentalitzaº de l'Acropòlis -
hecatómpedon
-
Política ecterior; bones relaº amb les poléis gregues, i projecta l'esforç atenenc en controlar Dardanels, accés a la Mar Negra---inici imperialisme marítim que culminarà Pèricles
És succeït pels seus fills Hiparc -mort pels tiranicides Harmodi i Aristogitó- i Hípies i -528-511 ane- que serà expulsat pels espartans i fugirà a la cort de Darius I
Els tirans normalment e sporten millor amb els de fora que amb els de dins, la seva obra es basa en tenir bones relacions amb les altre poleis gregues
Reformes de Clístenes -570-507 ane.
Neix en família noble, exerceix l'arcontat durant la tirania de Pisístrat, gracies a anys de treball fosc en favor dels desfavorits
Poble atenent: reclama quan cauen els pisistràtides i fins i tot refusen lapetiº espartana d'exiliar-lo
Amb vistiplau popular, Clístenes elabora un sist. democràtic isonòmic -508 ane-, per evitar la tirania, institueix l'ostracisme, i per combatre l'oposiº d'aristòcrates, redistribueix la pobl. atenenca
Divideix l'Àtica en 3 regions
Mesogéa
-muntanya/plana
Parália
-costa-
Ásty
-costa-
Subdivideix totes les regions en 10 districtes
trítiai
amb 1 nombre variable de pobles -
démoi
-+ de 100-
Agrupa una
trítia
de cada regió per formar una tribu -
filé
----constitueix 10 tribus jurídiques de diversos orígens geogràfics
Amb Aquestes mesures, vol eliminar el caciquisme loca aristocrpacit, que genera clientelisme polític
Reformes de CLístenes 2
Reformes les instituº atenenques
EN funº de la nova divisió social, el nombre de memebres de la bulé passa a 50 -50 per tribu de qualsevol categ. censatària- escollits per sorteig
S'agrupen en
pritaníai
de 50 homes que dirigeixen l'assamblea mensualment
l'epístata
-president. es nomena diàriament; el càrrec de
buléta
és anual, nms es pot fer dues vegades, i ha de retre comptes
Arconts: s'escullen entre els membres de les 2 primeres classes censatàries
Redueix les atribuº de l'Areopag i ptencia com a tribunal l'Heliaia---6k ciutadans -600 per tribu-, escollits per l'Ekklesía
Els tirbunals -populars- tenen un gran nombre d'heliastai -201-501-
L'ekklesia segueix funcionant igual, però acusa l'absentisme -quoum de 6k ciutadans-
Quan es convoca la Bulé, les seves funº consisteixen en votar les lleis i decretar l'ostracisme, les seves decisions són vinculants
Ostracismes utilitzava ostrkaas que eren fragments de cerpamica on s'escrivia el nom de qui volien que governés, ja que no tenien paper.
Lliga del peloponès és la primera lliga que es fa, però a la banda continental, ja que tmb existeix la lliga jònica abans d'aquesta, abans de le sguerres mèdiques i desapareixerà després