Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Les colonitzaº - Coggle Diagram
Les colonitzaº
Causes de les colonitzaº
-
-
-
Crisi ciutadana: pugna del poder política i lluitaper les reformes social a l'interior de les poléis genera exiliats
-
Exemples
Cas paradigmàtic; fundaº de Cirene per Thera, que decreta enviar la 1/2 de la seva pobl i prohibeix el retorn
Tàrent, única colònia d'Esparta, fundada amb els bastarda haguts durant els 20 anys de la 1a guerra de Messènia -757-738 ane-
1ª colonitzaº grega
Entrada dels doris a la Grècia continet.---expansió mariima dels pobles que esdevindrien "grecs històrics" -tmb els eolis i jonis les fan-
Expansió sense planificaº i circumscrita en l'àmbit de l'Egeu desenvolupat entre els segles XI i iX ane---aprofitament dels anteriors enclavaments d'època micènica molt sovint
Es desconeix com va ser la colonitzaº primigènica, però resulta probable que s'establissin primer assentament comercials -empórion- i desp. es definí una nova entitat urbana/colònia -apoikía-
En Època fosca, es constat l'origen i l'abast de la colonitzaº grega a partir d'evidències lingüístiques---distribuº de dialectes continentals
Concepte de colonitzaº
Mitjans s. VIII ane, comença la colonizaº---1a colònica= Pitecusa, fundara per Calcis i Erètria a Ischia -775 ane-
A diferència del període anterior, les colonitzaº d'Època arcaica s'organitzen a consciència des de la metrópoli
Les assamblees ciutadanes determinen el nombre d'habitants que han d'abandonar la seva llar, i escullen un lñider aristòcrata: oikisté
L'expediº arriba a l'indret, i funda una pólis repartint-se el territori; si les terres són habitades, es fa una relaº amb els autòctons, que és pacífica però pot ser hostil
Colònia=ciutat independent, però que manté lligam soc' i religiós amb la metròpolis; políticament
Algunes colònies mantenen el règim polñitic heredat, i altres el canvien per evitar els = problemes
Comerç i cultura
Reubicaº de l'excedent demogràfic= comerç era la principal motivaº de la fundaº de colònies---accés a productes inexistens/escasos a l'Egeu i a noves rutes comercials
Productes importats
Or d'Egipte, Tràcia o Ibèria
-
-
Ferro d'Itàlia, Gàl·lia o Ibèria
Cereals: Magna Grècia, Sicília i Mar Negra
Productes grecs: vi, oli, ceràmica i manufactures metal·lúrgiques
Establimetn de colònies= intercanvi d'idees entre grecs i autòctons, que promou la difusió de la cult grega per la Medit---sorgeix la koiné hel·lènica
Tmb, l'expansió=coneixement de la geografi del món conegut i defineix el concepte de terra dels grecs. Oikumené; terra habitada
Crisi social
Tot i que tinguessin una isonomía -igualtat de drets i deures de ciutadans- les tensions soc' i pol' fan una crisi profunda
-stásis-
Causes stásis
Realitat eco' del poble molt ocmplicada--depèn de la terra i s'endeuta amb poderosos; sovint emigra al camp o esdevè esclaus de deutes
Poble sense representativitat a la Gerousía ni l'Assamblea del Pobl, òrgans de poder controlats pels eupàtrides -nascuts de bon pare, aristòcrates--- que monopolitzen els càrrecs
-
Diferències rics/pobres cada cop + grans, i poble rebel·lat exigint que les lleis es posin per escrit, per no ésser arbitràries--procès de reforma política de les poleis
Precedents fenicis
Ciutats fenícies ben recuperadors després del 1200 ane i substitueixen els micènics en el comerç a llarga distància--absència de competidors=horitzó comercial + gran
-
Domini comercial fenici a la Medit perdurarà fins la conquesta de Tir -573 ane-, quan la Colònia Cartago esdevindrà metròpolis
Navegaº a la medit
Expertesa fenícia ben reconeguda a l'Antiguitat, i les naus recorren la Medit d'1 extrem a l'altre, per aquest motiu, egipcis, assiris, babilonis i perses cobejaran successivament els seus ports
Fenicis poden navegar de nit sense problemes, es guien pels estels -estrella polar=estrella fenícia-, IMPORTANT
-
-
Terminologia/procediment
-
Oikistés recull l'emplaçament de la colònia, delimita el perímetre de l'ásty y la khóra; es tria un lloc costaner/insular amb zona portuària i condiº orogràfiques que faciliten la defensa; Siracusa, Empúries, Potidena
El = oikistés consagra 1 espai al temple ciutdà -amb el seu corresponene ttémenos- i dirigeix 1 cerimònia de culte a la divinitat de la metròpolis; l'oikistés podia rebre culte heroic en certs casos
Resoluº del conflicte
Grècia arcaica amb diferents sist. polítics; monarquia, oligarquia plutocràtica o aristòcratica, però en 650-550 ane apareixen dos nous règims
Legislados: resposta de la demanda d'esciurere les lleis---= aristòcrates promouen aquests individus pel procès durant un temps limitat (5-10 anys), poder legislatiu absolut, però desp. abandonen el càrrec. Licurg o Soló, però no tots ho fan. Sempre interessos dels aristòcrates
Trians: alguns grups aristocràtics fan les seves exigències populars i imposen un govern autocràtic--- mesures populistes com protecº fiscal del treball rur i artesanal
,+ obrespúbliques -per reforçar sentiment identitari-, però les tiranis no duren -menys alguns llinatges com Dionís a Siracusa- i són substituïts per altres tirans o 1 règim diferent. Mesures populistes= farsa