Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Època fosca - Coggle Diagram
Època fosca
Homer
Segons Heròdot: Homer viu 400 anys abans d'ell, cap el 850 ane -però es creu que visquè dos segles abans-
Neix a l'Àsia Menor sota domini joni -Esmirna o Quios-, i així ho ratifiquen alguns girs dialectals presents en l'obra, i mor¿ a Ios
Es creu que fou poeta itinerant -cortesà o popular¿- i també se li atribueix ceguesa---en joni, ómeros és cec
Autor de la Ilíada; narra 2 mesos de la guerra de Troia i l'Odissea; on descriu el viatge de retorn d'Odisseu a Ítaca---obres pensades per la recitaº pública
Per la recitaº, l'autoria de les obres no es confirma fins època hel·lenística, on es fa la 1a ediº crítica
Qüestió homèrica
Existia un Homer històric¿---a l'Antiguitat clàssica es qüestionava la seva existència, o es proposava l'autoria a diversos individus a causa d'inconsistènces, reiteraº, diversitat lingüística o argumental
1715: François d'Aubignac fa la qüestió homeèrica; la realitat històrica del suposat autor de l'Ilíada i l'Odissea
Qui resola el dilema és Ulrich von WIlamowitz al 1884, on atribueix la redacº a diferents mans al llarg dels segles fins a la 1a ediº crítica alexandrina
Època Fosca
Període
Submicènic
-1200-1050 ane- mom de transiº enmig de canvis profunds
Període
Protogeomètric
1050-950 ane; denominat així pel nou estil de la ceràmica; s'introdueix el ferro, + fàcil d'aconseguir que el coure i l'estany
Període
geomètric
-950-750 ane- s'assoleix un alt grau de perfecº de decoraº de ceràmica; indust del ferro prospera i afavoreix la recuperaº del comerç marítim -fundaº de Pitexusa-, complexitat social permet la construº d'obra pública -Temple d'Hera-
En aquesta època, conviuen i es fusionen els grups prehel·lènics i doris, ètnicament heterogenis, però cult, similars.
Nova escriptura
Mitjans s.VIII ane---RECUPERAº de L'ESCRIPTURA
S'adopta l'alfabet fenici -consonàntic- a les particularitats fonèstiques -vocàliques- de la llengua grega, i es crea un alfabet propi on es pot traduir la seva pronunciaº
Probl. s'escull l'alfabet fenici per l'omnipresència de mercaders d'ells amb l'Egeue -substituits pels micènics en control de comerç-
1rs textos: inscripº molt bres en objectes d'aixovar funerari, però l'escriptura apareix en molts suports quotidians
Hesíode neix entre -850-750 ane-
Neix a Ascra, a Boècia, treballa les seves props i cria un ramat d'ovelles, però fa viatges -comercials- pel mar
Un dia, mentre pasturà les ovelles prop del Mont Helicó se li apareixen les muses, i li donen el do de la poesia; decideix viatjar a Eubea per entrar als jocs fúnebres de l'heroi Amfidamant, i guanya el certàment literari, i aconsegueix el trípode de bronze com a premi
A la mort dels pares; es divideix l'herència amb el seu germà Perses, que el dilapida i vol apropiar-se de la part d'Hesíode; Plutarc afirma que mor a causa de l'intent de seducº d'un jove
Obra que transmet desencís i malfiança -per la vida que ell mateix ens descriu- i és el contrpaunt realista d'Homer
Els pobles del mar
Entre el 1450-1150 ane, diversos moviments de pobles dels què en desconeixem les raons i afecten la medit. oriental---destrucº dels miniocs i l'entrada dels doris -inexacte insuficient-
Pobles d'origen divers, ataquen estats de Llevant en mig segle aprox---Egipte, Xipre i especialment la Grècia Continental -1200 ane- i Hatti -1187-1185 ane-, que desapareixen com a entitat política
Identiat¿¿¿ resulta insegura, i es fomenta en criteris de similitud de la llengua: licis, frigis, libis, filisteus, sards, sicilina, tirrens o etruscos
Despariº micènics
Crisi del sist. palacial té conseqüències en les soc's de la grècia continental del Bronze final
Conseqüències
Destrucº dels centres de poder---palaus destruïts i oblidats, però continuen habitat ¿, però ja no eren seu admin fins molt endavant
Desapariº del llenguatge escrit---raó de ser del Lineal B era el regist de productes i acts econòmiques
Descens de la pobl--provocat per les condiº climàtiques, desequilibri de recrusos/necessitats+violència entre CC
Aïllament de les comunitats--manca de recursos i desarticulaº del sist. admin fa que els poders evolucionin isoladament -varietats ceràmica-
Segons la llegenda, Grècia donarà el pas a l'Edat del Ferro amb els Heràclides, els descendents d'Hèracles---els doris
1eres fonts escrites
Amb l'apariº de l'escriptura alfabètica, sorgeixen els 1rs textos literaris, que reelaboren/escriuen la tradiº oral anterior
Destaquen dos autors
Homer
: Ilíada, i Odissea, transmet de manera èpica els valors d'una soc' guerrera que esdevé llengendària en el món grec.
Hesíode
: ens presenta les cuites quotidianes d'1 simple ciutadà
Els treballs i els dies
i la primera interpretaº del panteó grec
Teogonia
Tot i que els dos viuen entre el IX i VIII ane, les primeres còpies que documenten els seus escrits es publiquen + tard
Pisístrat, tirà d'Atenes ordena la transcripº oficial de la Ilíada -550- i queda establerta la 1a versió canònica
Soc' d'època fosca
Homer descriu una soc' heroica perduda, que es correspon bastant amb la micènica -topografia, armament o riquesa de reis-, però barreja sovint elements de la pròpia època -incineraº funerària o dimensió de regnes-
Política: monarquia fonamentada en al tribu
filé
dividida en clans
génoi
i famĺies
oikoi
que comparteixen 1 avantpassat comú -organitzaº gentilícia:
Rei
basiléus
: sobirà, sacerdot, jutge i cap de l'exèrcit; poder limitat pel
Consell d'ancians
gerousía
---representants dels clans
Assamblea del Pobles
ekklesía
---Consell i el total del démos -homes lliures-
Es documenten ofrenens a thóloi micènics, com a mostra de voler reviure els temps heroics de l'Ilíada i l'Odissea
Obres oposades
Producº literària d'Hesíode diversa, però sempre redactada en hexàmetres
Teogonia
: comença amb himne a les muses, i segueix amb la cosmogonia de la lluita entre Caos i Gea; descriu les lluites entre titans i déus, i la pugna parricida de Cronos i Zeus, que derrotà el seu pare i s'instaurà en el panteó olímpic amb els seus german
Els treballs i els dies
: després d'un poema ales muses, l'obra presenta laments per penúries laborars -duresa del treball rural- i les injustícies socials -jutjes que fallen a favor dels perses-: ofereix calendari agrícola, consells per la navegaº o relaº socials, i algun mite -Prometeu, Pandora-