Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Micènics - Coggle Diagram
Micènics
Lineal B
No disposem + dades històriques que les recollides en les tauletes de Lineal B -conservades a causa de les destrucº dels palaus-
Doc's que donen info econòmica, admin, però no política, sociològica ni ideològica.
La llengua que les transciru és el grec arcaic i que s'adapta al sist. fonètic de signes amb infl de l'escriptura minoica
Tot i que les dades observades fossin homogènies, no hem de creure que la civilitzaº micènica fos centralitzada i unificada. A més, desconeixem que Micenes fou l'hegemonia del món aqueu.
Alfabet que correspon com amb un protogrec, acabarà evolucionant en el jònic i el xipriota -zones d'ocupaº micènica-.
-
Cultura i religió
Apareixen noms de déus i deesses que correspondran posteri. al panteó grec clàssic, mentre que d'altres desapareixeran en època fosca com Posidònia. O es transformaran com Pòtnia en Atena
No es té evidència que existeixin llocs de culte, però hi ha centre rellevants com Delfos, Elèusis ja estaven actius.
Hi docs de reis que cumplien funº religioses, atès que el palau controlava alguns aspectes religiosos---monarq. teocràtica ¿¿
Societat
Soc' piramidal i jerarquitzada, però nms tenim info' relativa a l'entorn palacial
-
-
Homes lliures: identificats com a administradors i servidors del palaus. Part + afavorida del pobl. com la burge
-
Esclaus: n'hi ha palau, i es pot deduir la presència als pobl. i a les vil·les. A Creta no hi havia esclaus.
La foritficaº dels palaus i les armes dels aixovars indiquen l'exitència d'una elit guerrera que capitalitza les funº bèl·liques. A +, armes estètiques, no nms funºnals
Guerra de Troia
Ciutat de Troia-Hisarlik- poblada des del 3k ane, i la majoria de les construcº denoten prosperitat
-
Llegenda homèrica; vol que els aqueus assetgessin Troia durant 10 anys per salvar l'honor--necessitat de cerals de Crimea que fa un conflicte entre la federaº micènica i la ciutat
Fonts hitites: hostilitats entre WIlusa i els akkiyawa cap al 1250 ane; i Heròdot situa la guerra en la = data, i Eratòstenes 1 segle abans
L'arqueo documenta 9 nivells constructius a Troia amb destrucº,2 de les quals -1.3-1.2k ane- e spodrien correspondre amb episodis bèl·lics
-
Caiguda
Aprox 1200 ane, moviments generalitzats de pobles dels Balcans i la Mar Negra que afecten Llevant; causes desconegudes, i no se saben els pobles; del mar,libis, doris.... I desp- documentem fortificaº de palaus; Micenes, Atenes...
Altres causes
Sequeres i esgotament del sol, canvis climàtics
-
-
-
-
-
Historiografia: l'entrada dels doris a la Grècia com a factor decsisiu i únic de la desapariº, però actualment la postura no se sosté
-
Els doris haguessin ocupat el buit de poder per la fallida del sistema palacial, però també hi hauria caos en què prenguessin control per la força
-
Org política
Gràcies a textos de linel B els coneixem. És potser d'origen minoic, i serà l'embrió de la futura org. de la pólis grega
Admin central
Wánax: sobirà del palau, gaudeix de plena possessió de les terres -témenos- que pot cedir o arrendar
-
-
-
-
Admin municipal
Basileus: cap de cada pobl -o dels artesans ¿¿. En època fosca com un alcalde, i en època clàssica és com un rei
-
Terrigtori geo' de l'estat: Boècia, Attica, Laconia, Messenia, Tesàlia.
Economia
Fonamentava la seva riquesa en l'agricult. ramaderia; producº d'oli, cria d'ovelles---llana
Cnossos, fins a 100k cpas de bestiar per produir molta llanya, aixó com 900 artesans
Altres products manufacturats arreu de la Medit. Teixits de llim joies en metalls preciosos o ivori, ceràmica de luxe
Palaus amb prop de tot recrusos, els controlava i n'encarregava la manufactura a artesans especialitzats
COMERÇ
Control de les rutes comercials minoiques, i les amplien a la Medit. Occ en búsqueda de recursos que falten.
-
D'egypt, or i alabastre i papir, Síria; ivori; Palestina; perfums, XIpre; coure
S'exporta oli, vi, teixits de llana, joies, ivori i ceràmica
Expansió micènica per la Medit---crezció de les empória pel comerç= centre de representaº política i d'intercanvi cult.
-
-
Perioditzaº
Com amb els palaus, els cercles de tombes A i B ajuden a establir una cronologia de l'època, inclosa en el període Hel·làdic recent
Micènic A -1600-1500 ane-; inici de la cult micènica, cercles amb fossa de cambra
Micènic B -1500-1200 ane-: apogeu de la civilitzaº micènica, majoria de palaus són d'aquesta fase, s'anomenen acròpolis: conquesta de Creta i expansió al Medit
Micènic C -1200-1100 ane-: diversos factos desestabilitzen l'org micènica, col·lpasant, palaus destruits, i període de transiº dominat per pobl. nouvinguts
Palaus
Com a Creta, a Grècia contint. els palaus són tmb els centres de poder que articula el territori, centralitzant-ne les mats. 1eres i els products manufacturats
Palaus s'estructuren en funº dels patis oberts al voltant dels què s'articulaven les estances; habitaº, magatzems, cultes.
Mégaron: sala del tron i cambra amb + prestigi. Minoics amb 2 plantes, micènics nms 1.
Palus + destacats: Micenes, Tirint i Pilos. Decoraº amb frescos similar a la minoica. A +, amb el Micènic B, verifiquem l'emmurallament dels palaus amb la tècnica ciclòpia. Temples construits amb carreus molt grans i molt ben treballats
Es trobaran mégarons secundaris, que s'interpretaran com a un rei secundari, o una part de la pobl. que no hauria de ser dins el palau.
Descoberta
Descoberta lligada amb Heinrich Schliemann, que excava jaciments a Micenes -1876-, Tirint i Orcòmenos
Micenes= cercle de tombes assenyalades amb esteles que cal identificar com una èlit d'una cult desconeguda fins al mom.
-
Cercle B -1600 ane-: 24 tombes de fossa o cambra amb thóloi descoberts el 1951 per Ioannis Papadimitorou
Schliemann estableix paral·lelismes entre les troballes arqueo' i el món heroic descrit per Homer -no real-, però amb mètodes arqueo' discutits així com els seus results.