Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
LA NARRATIVA; TIRANT LO BLANC - Coggle Diagram
LA NARRATIVA; TIRANT LO BLANC
LES NARRACIÓNS DE CAVALLERIA
CICLE DEL REI ARTÚS
Escrites en vers
Protagonista: Cavaller de la Bretanya
Caracteritzats per abundancia de
Elements Maravellosos
Elements Inversemblants
Segle XII
Primeres obres en llengua romànica
Francés
LLIBRES DE CAVALLERIA
Repetien
Prosa Artúrica
Heroi Errant
Capacitats Sobrehumanes
Enfronta a éssers imaginaris
Terres llunyanes i exòtiques
NOVEL·LA CAVALLERESCA
Segle XIV
Imposa gradualment
Canvis als costums
A causa de la Burgesia
Lectors orientats cap a
Ambients Coetanis
Personatges Realistes
Culmina al Segle XV
Aparició nou gènere: Novel·la cavalleresca
Cavaller
Mesura humana
Argument Versemblant
Espais georgàfics reals
TIRANT LO BLANC
JOANOT MARTORELL
València, 1410-1465
Noblesa Menor de Gandia
Exerceix com a cavaller
Documentació on apareix
Combats a Ultrança...
Despres de la mort del Pare escriu
Tirant Lo Blanc
Heroi gens sobrehumà
Expressa
Desengany personal de l'ideal cavalleresc
Cavalleria perd tot el sentit com a forma de vida
Publicat al 1490 per Martí Joan de Galba
Mor Solter i sense descendencia
DIFUSIÓ DEL TIRANT
Èxit de la novel·la immediat
1501 - Tradueix al Italià
1511 - Tradueix al Castellà
Miguel de Cervantes el llegeix i l'elogia a Don Quijote (1605)
ARGUMENT
Introducció
Fil de la vida de Tirant
5 parts en escenaris geogràfics diferents
Temes recurrents
Militar
Amorós
Desig carnal
1era Part - Anglaterra (1-97)
Torneig d'armes de la cort (Londres) per ser nombrat cavaller
Guillem de Varoic instrueix a Tirant en els principis de l'ordre de cavalleria
Tirant es escollit com el millor cavaller després de derrotar a tots els seus oponents
2ona Part - Sicilia i Rodes (98-114)
Tirant allivera Rodes al 1444
Aquest fet arriba a mans de l'emperador de Constantinoble
L'emperador sol·licita els seus serveis per combatre als turcs
3era Part - Imperi Bizantí (115-297)
Tirant: Cavaller victoriós, pero tímid amb Carmesina
Personatges fonamentals en la relació
Plaerdemavida - A favor
Viuda Reposada - En contra
Esperit cavalleresc substituit per el goig de viure i els plaers del cos
4rta Part - Barbaria (298-407)
Vaixell on anava Plaerdemavida i Tirant naufraga
Tirant rebutja a Maragdina per fidelitat a Carmesina
Torna a Constantinobla al enterarse que l'imperi torna a estar en perill
5ena Part - Imperi Bizantí (408-487)
Alliberació de Constantinobla a mans de Tirant
Carmesina es casa amb Tirant
Tirant es posa malalt i mor. Amb la seva mort mor Carmesina i amb la mort d'aquesta l'emperador.
Tirant i Carmesina enterrats junts a Londres
MODERNITAT DE TIRANT LO BLANC
Martorell expressa el final de l'època Cavalleresca
TEMA: Fustració de l'ideal cavalleresc.
L'autor incorpora el caracter poliedric dels personatges
No es invencible
El protagonista invencible suposa un progrés irreversible en la construcció de la novel·la moderna
Considerada una novel·la total o polièdrica
HISTORICA: Descriu les pràctiques dels cavallers medievals
SOCIAL: Relata els costums de la cort, inclosos els dels criats
MILITAR: Descriu amb precisió l'arribada d'armes noves
SENTIMENTAL: Estableix les relacions de parella segons les mateixes etapes que hi apliquem encara avui
CURIAL E GÜELFA
Autoria Desconeguda
ARGUMENT
Curial - Noble sense fortuna
Güelfa - Germana del Marques
Güelfa s'enamora de Curial i el fa el seu cavaller. Curial ha de guardar secret de la protecció que la dama li otorga. Güelfa agafa gelos cuan volen ajuntar a Curial amb una altra noia i li retira la protecció. Curial partisipa a un torneig demostrant ser el millor i un rei li suplica al Marqués que casi a Curial amb Güelfa.
ANALISI
Novel·la cavalleresca emmarcada en dos idees.
Cavaller tradicional amb moralitat dubtosa
Necessitat de suport economic i el valor dels diners
Lèxic mercantil i masclista
Protagonistes acaben vius i junts
ESPILL, JAUME ROIG
AUTOR
Metge Valencià del S XV amb gran prestigi profesional
Metge de Maria de Castella, esposa d'Alfons el Magnànim
Casa amb Isabel Pellisser al 1443
Escriu Espill al 1460, refugiantse de la peste, a Callosa
Mor al 1478
ARGUMENT
Caracter Misogin
Crítica i aversió cap a les dones
1era Part
Joventut de vagabund i després de mala estona amb les dones, torna enriquit a València
2ona Part
Tres matrimonis descarats: Mentidera i bruta, viuda hipòcrita, i novícia borratxa.
3era Part
Protagonista vol descendencia, pero el Rei Salomó el convenç de que aixó de conviure amb dones només porta problemes
4rta Part
El narrador viu apartat de les dones i arriba a la conclusió que les uniques dones que es salven son la Verge Maria i Isabel Pellisser (ja morta la moment de la redacció)
ANALISI
16 359 versos
Ficció Autobiografica
Escrita en 1era persona
Intenció d'aconsellar als homes que evitessin tots els problemes que els causen les dones
Intenció de l'autor era divertir al lector
Segueix la tradició misogina de la època
Autor acaba la obra amb una endivinalla amb el seu nom i el de la seva muller