Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

LA SOCIETAT I ELS PROCESSOS DE SOCIALITZACIÓ. L'EDUCACIÓ COM FET I…

- - - - Per parlar de cultura comuna és precís:
        
        Tot un sistema de normes compartides
        
        Una distribució de tasques (funcions) segons una diferenciació de rols específics (papers socials), un conjunt de pautes de comportament segons l'estatus
    - - És el lloc que cada individu ocupa en l'estructura social
      - Sistema estructurat en el que cada individu ocupa una posició definida
      - Una mateixa persona ocupa diferents estatus en funció del context: al treball, a la família, al club social...
    - - Conjunt de totes les pautes i normes de comportament associades a cada estatus
        
        Aquestes prescriuen a la persona com haurà d'actuar en cada situació i el que els altres poden esperar que faci en virtut del lloc que ocupa
      - Permeten als homes predir els actes dels altres i determinar els seus propis en acord
      - Les relacions socials existeixen entre els rols exercits pels membres d'una societat
    - - Estatus
        
        Se li associa un conjunt de rols
        
        S'ocupa
        
        Es relaciona amb l'estructura de la societat
      - Rol
        
        Un rol és sempre un estatus del qual deriva
        
        S'exerceix
        
        Es relaciona amb la funció de la societat
    - - La qualitat de les relacions socials
        
        La base constitutiva d'una societat és la interacció entre els seus membres (la complexitat d'aquestes interaccions)
        
        Les interaccions complexes tenen dues dimensions:
        
        La dimensió material: fa referència als intercanvis materials i són la base de la cohesió social, assegurant la supervivència del grup
        
        La dimensió simbòlica: fa referència a la comunicació i als elements identitaris dels individus (llengua, cultura, tradició)
      - La divisió social del treball
        
        No tots els membres d'una societat realitzen les mateixes tasques ni exerceixen les mateixes funcions
        
        Es dóna una especialització en funció de les capacitats dels individus, permetent una major eficàcia i eficiència en el rendiment social
        
        La divisió tècnica del treball porta una divisió social en funció de la tasca que s'està desenvolupant (jerarquia de poder, estatus...)
      - La distribució social del coneixement
        
        El coneixement no està igual repartit entre tots els grups, capes o classes socials
        
        Tenir aquest coneixement justifica o legitima la posició superior o inferior ocupada
        
        L'accés al coneixement pot ser tancat, amb la creació de castes que ho monopolitzin, o formalment obert, com en les societats meritocràtiques
        
        Les insititucions educatives són les encarregades de la distribució social del coneixement
      - La divisió social del treball i la distribució social del coneixement són la base de l'estructuració social
        
        L'estructuració social és la xarxa de relacions complexes sobre els recursos bàsics de la societat (poder i prestigi), donant lloc a un sistema de desigualtats socials
        
        Els individus i grups de la societat no gaudeixen dels mateixos avantatges, ni es veuen subjectes a idèntics desavantatges
        
        No és rígida ni inamovible, sinó que es reconstrueix a cada moment: evolució i involució social
        
        Aquestes desigualtats socials dónen lloc a les:
        
        Classes socials
        
        Nivells relativament homogenis que varien des d'unes posicions millors a altres pitjors, estructurant la societat en determinades zones socials
        
        Es segueixen 3 criteris: ingressos econòmics, ocupació professional i nivell d'estudis aconseguits
        
        Triple estratificació:
        
        Classe alta
        
        1 more item...
        
        Classe mitja
        
        1 more item...
        
        Classe baixa
        
        1 more item...
        
        Com es manté o perquè perdura?
        
        3 more items...
        
        Actualment aquest sistema de classes té major mobilitat, alhora que la demarcació dels límits entre elles es fa més difícil
        
        Mobilitat
        
        3 more items...
    - - Les agències o institucions socials
        
        Per satisfer les necessitats humanes
        
        Conjunt de pautes de comportament, recurrents i estables (funcions), que tenen com a finalitat específica satisfer les necessitats humanes
        
        Cada agència o institució social s'especialitza en determinades funcions socials
        
        Principals institucions socials:
        
        La família i la socialització primària
        
        L'escola i la socialització secundària
        
        L'església i la religió
        
        La política i les institucions polítiques: partits polítics i democràcia
        
        L'economia i les institucions econòmiques: bancs, caixes d'estalvi, borsa de valors...
- - - - Sensació d'incertesa davant els canvis produïts per la industrialització, les migracions massives del camp a la ciutat, la secularització de la societat, el sorgiment de la burgesia com classe dominant o l'aparició de l'escola
    - - Són l'objecte propi de la sociologia
      - També pot estudiar l'ésser humà en la seva interacció social
      - Els grups socials poden ser estudiats com:
        
        Fenòmens globals (macrosociològics)
        
        Fenòmens més concrets (microsociològics)
      - El que és social s'oposa o complementa al que és natural
        
        El contrast entre aquests dos àmbits, és el que dóna sentit a una perspectiva sociològica
      - Els éssers humans tenim una necessitat natural d'educar-nos per sobreviure, però el mode en què satisfem aquesta necessitat educacional és una qüestió social
    - - Es donen distints enfocaments teòrics, distintes escoles i distintes metodologies
        
        Es classifiquen:
        
        Teories del consens:
        
        Entre els elements de la societat hi ha una interacció reguladora que promou l'adaptació d'aquests elements a una harmonia orgànica del conjunt
        
        S'inspiren en l'optimisme de Rousseau (El contracte social: els homes renuncien lliurement al seu estat natural per sotmetre's a les regles de la societat)
        
        Presenten una imatge armònica de la societat, en la que la integració social és el resultat del consens entre els distints grups socials
        
        Característiques:
        
        La societat és un sistema estable de grups socials
        
        Cada grup social té les seves funcions específiques
        
        Entre tots els grups socials existeix un equilibri
        
        Els grups socials tendeixen al consens per al manteniment de la societat
        
        L'ordre social és el concepte central
        
        El consens és el resultat armònic del funcionament natural de la societat: confluència d'interessos
        
        El canvi social es produeix d'una manera lenta i ordenada (evolució)
        
        Representants: Compte, Spencer, Durkheim, Malinowski, Parsons, Merton (Funcionalisme)
        
        Teories del conflicte
        
        Entre els elements de la societat existeixen forces antagòniques que s'oposen entre sí, de manera que la vida social sorgeix del conflicte d'aquestes forces
        
        S'inspiren en el pessimisme de Hobbes (El Leviatán: els homes són obligats a renunciar al seu estat natural per sotmetre's a les regles de la societat)
        
        Presenten una imatge conflictiva de la societat, en la que la integració social és el resultat de la coacció d'uns grups (grups dominants) sobre altres) grups (grups dominats)
        
        Característiques:
        
        La societat està en constant canvi
        
        La societat està conformada per grups contradictoris que contribueixen al canvi social
        
        La coacció d'alguns grups sobre els altres permeten el manteniment de la societat
        
        La coacció, el poder i la ideologia són els conceptes centrals
        
        El conflicte equival a la lluita de classes socials: oposició d'interessos
        
        El canvi social es produeix d'una manera ràpida i desordenada (revolució)
        
        Representants: Marx, Engels, Simmel, Dahrendorf (Marxisme)
- - - - Comportament humà determinat des del naixement
      - L'herència genètica, el desenvolupament neuronal i fisiològic definirien els patrons de conducta dels individus
      - L'educació pot intervenir el menys possible i deixar que la naturalesa humana es vagi desenvolupant segons les seves pautes psicobiològiques
    - - Es posa l'èmfasi en la plasticitat dels éssers humans i en la creativitat cultural. Els intercanvis amb el medi social és fonamental per desenvolupar la ment humana
      - Atribueix a l'entorn la responsabilitat de la conducta dels individus
      - L'educació i l'entrenament són de gran importància per a l'adquisició de coneixements i habilitats
  - - - Tot el nostre potencial ens ve donat per la nostra herència genètica, ajudant l'educació a extreure, a desplegar tot aquesta càrrega que el subjecte ha rebut per herència
    - - La ment del nounat és una tabula rasa en la qual l'experiència va enregistrant després tot quant arriba a conèixer, per la qual cosa tot el que som ho som gràcies a l'ambient
  - - - Es tracta dels qui postulen que l'origen etimològic d'educar rau en el verb llatí educere, traduïble com fer sortir, extreure donant sentit a l'autoeducació (alumne, procediments, escola nova-activa)
    - - Es tracta dels qui postulen que l'origen etimològic d'educar rau en el verb llatí educare, traduïble com nodrir, alimentar, donant sentit a l'heteroeducació, a l'agent extern que influeix en el subjecte que s'educa (mestre, continguts, escola tradicional-passiva)
  - - - La nostra genètica, el que hem heretat filogenèticament de l'espècie humana, ens condiciona. Només amb el que és natural no n'hi ha prou, hem de comptar amb el que som culturalment
      - L'ésser humà es construeix apropiant-se les possibilitats que l'entorn li ofereix, aprenent, adquirint conductes que no són innates. Només amb el que és cultural no n'hi ha prou, hem de comptar amb el que som per herència
  - - - Uns rebuts de la naturalesa, són individuals, personals
      - Altres són rebuts al llarg del nostre procés d'integració social, són socioculturals
    - - Hem d'adoptar un model eclèctic, admetent ambdues instàncies: herència i medi
        
        L'educació serà fruit de determinants biològics, d'una banda, i de les condicions ambientals o socioculturals per un altre
      - El que es proposa l'educació és la construcció d'un ésser humà, diferent de com ho ha engendrat la naturalesa: un ésser social
        
        La socialització és el procés mitjançant el qual s'incorpora l'individu a la societat
        
        L'educació sempre és un procés sociocultural, està obert a un determinat entorn social: és una exigència de la mateixa societat
        
        No hi ha una educació universalment vàlida, perquè cada societat en cada temps històric reclama una educació determinada
        
        L'educació no és exclusivament social, però té una vessant preponderantment social
        
        L'educació és un fenòmen social pels motius següents:
        
        6 more items...
      - Principals funcions socials de l'educació:
        
        Adaptació de l'individu a les exigències del grup social
        
        Introduir el canvi social
        
        Econòmica i política
        
        Capacitació professional dels individus
        
        Control social
        
        Assumir amb eficiència els diferents rols socials per a la construcció de la personalitat i la identitat
        
        Promoure el progrés humà de la societat
        
        Selecció social
  - - - El més pròxim és el cercle familiar, l'acció dels quals és decisiva en l'integració social del nen, després li segueix l'escola, el grup de pars o iguals i el món laboral: grups primaris i secundaris
        
        Grup primari:
        
        Està íntimament lligat amb la imatge social de nosaltres mateixos (com creiem que som vistos pels altres): jo social
        
        Els grups primaris més importants: la família, el grup d'iguals, el grup de joc o el veïnatge
        
        El grup primari es caracteritza pel reduït nombre de membres que ho integren, la qual cosa permet unes relacions directes, cara a cara entre tots els seus membres de caràcter afectiu
        
        Es roman pel valor intrínsec de les relacions afectives que es produeixen
        
        Grup secundari:
        
        Està íntimament lligat a la preparació professional, la progressiva preparació per a la incorporació dels subjectes al món laboral: jo professional
        
        El grup secundari més important és l'escola
        
        Es caracteritza pel caràcter impersonal i anònim de les relacions entre els seus membres, que es deriva de l'elevat nombre de persones que l'integren i de la seva forta organització formal
        
        Es roman per l'interès que comporta l'èxit dels objectius proposats
        
        Als grups primaris i secundaris es du a terme la socialització primària i la secundària:
        
        Socialització primària
        
        És la primera que es realitza i la bàsica, posa els fonaments de la personalitat i la seva adscripció al grup
        
        És més que un aprenentatge cognoscitiu, ja que requereix l'adhesió emocional als altres significants
        
        Els resultats de la socialització són poc reversibles
        
        Socialització secundària
        
        S'elabora sobre la socialització primària. És el conjunt de processos mitjançant els quals l'individu internalitza submons específics
        
        La identificació emocional amb els altres significants és pobre
        
        Els resultats de la socialització poden ser reversibles
- - - - Durkheim defineix l'educació com la influència de les generacions adultes sobre les noves generacions, és a dir, sobre aquells que encara no estan preparats per a la vida social
        
        Durkheim situarà l'educació en el pla de la realitat social, allunyant-se dels plantejaments filòfics propis de la seva època, donant a la sociologia de l'educació un caire científic
    - - És una sociologia que s'aplica a l'estudi de l'educació com a fenòmen sociocultural
        
        Conceptualment no hi ha diferències entre la sociologia i la sociologia de l'educació, són la mateixa ciència, però amb camps d'actuació més o menys restringits
        
        L'objecte formal és el fenòmen educatiu en quant que influeix en el comportament general de la societat: l'estudi del fet educatiu sota un punt de vista social