Des de l'article 22 fins al 27 de la Declaració, ja no es tracta només que ens permeten viure, que no abusen legalment de nosaltres o que no ens sotmeten, sinó que puguem disposar d'un treball amb bones condicions laborals, un nivell de vida digne, una educació que contribuïsca al nostre desenvolupament personal i a la nostra participació en la vida cultural de la societat. En aquest cas, ja no es tracta només, sinó també d'una certa igualtat, però no d'una igualtat qualsevol, sinó d'aquella que té lloc en la dignitat. Òbviament, no es tracta d'aspirar a igualar-nos en la misèria o en les desgràcies, sinó de compartir els béns.